14 de febrer, 2013

Contestant a Juan José López Burniol. Programa Singulars Canal 33

Ahir a Singulars el membre del Consell d'Administració de CaixaBank Juan José López Burniol va intentar ficar la por al cos a la gent que encara no està del tot decidida a votar a favor de la independència (quan això sigui possible).

El primer que a mi em va sobtar (abans fins i tot de saber el nom, el  càrrec i el sentiment nacionalista espanyol del convidat del programa)  és la seva manca total de coneixement del que és un estat federal.

En un estat federal com el Canadà, els Estats Units o Alemanya, les províncies, estats o lands tenen amplia capacitat recaptadora d'impostos i tenen capacitats legislatives plenes i exclusives en matèries tals com Justícia, Ensenyament, Sanitat, Treball i, fins i tot, Immigració (com és el cas del Quebec). Res de semblant existeix a l'estat espanyol on Catalunya no té ni tan sols competències en trànsit. La seva al·lusió al codi civil català és, en una paraula, ridícula.

Els codis civils espanyols son normatives legals en matèries absolutament marginals: drets d'obligacions i contractes, drets de bens i successions i drets de família. Comparar aquests codis civils amb la capacitat legislativa d'un estat federal és ignorar completament el que és un estat federal.

A més, si comparem l'estat espanyol amb estats que no són federals com la mateixa  França veiem que hi ha una gran diferència pel que fa a les balances fiscals (i fins i tot a la seva pròpia publicació). Les inversions i contribucions que es fan a cada departament i regió francesa es publiquen sovint i són immensament  més equilibrades.

Ignorant també l'anterior,  el Conseller de "la Caixa" i d'Icaria i d'Iniciatives Socials, SAL va afirmar que el dèficit de les balances fiscals es podia calcular d'una altra manera: comptabilitzar les inversions en matèries que no són en el propi territori però que serveixen per a Espanya "en el seu conjunt". I no se li va acudir res millor que posar com a exemple la defensa. Si s'inverteix en una fragata o en uns avions de l'exèrcit espanyol això cal comptar-ho com una inversió també per a Catalunya.

En aquests comptes aparentment també caldria considerar que les autovies gratuites de Madrid i Andalusia o el museu del Prado o el PER són pel bé comú i per tant dels catalans. Evidentment,  els 700 milions en inversions pel Toros (equivalents a la despesa de les retallades en ensenyament de Catalunya) també formarien part d'aquestes inversions pel bé comú. D'aquesta manera rebaixa el dèficit fiscal del 8.5% del PIB a "només" el 5.5%. Això és com Las cuentas del Gran Capitán.

Després afirma parafrasejant a María de los Llanos de Luna (ho ha llegit en un article al diari, diu) que si Catalunya esdevé independent ja podem comptar amb absoluta certesa que "ens trauran" de la Unió Europea. Com deia Lord Mackenzie Stuart, que va ser President de la Cort Europea de Justícia, és sorprenent que algú insinuï que hi hauria una diferència entre l'estatus de Catalunya (Escòcia) i de la resta de l'Estat Espanyol (resta de la Gran Bretanya)  en termes de dret comunitari en el cas hipotètic de que l'Acta d'Unió s'anul·lés.

Això deixant a banda que Catalunya és contribuent net a la Unió Europea i a Espanya poc li falta.

Tot plegat, segons aquest conseller de CaixaBank, provocaria que "se sacrificaria una generació". Fa gràcia que ho digui en un un estat on l'atur juvenil supera el 50% i ja hi ha una generació perduda.

Acaba el programa dient que ell es diu "Juan José" en honor a les dues branques de la seva família: la catalana i a la castellana. Una pregunta ingènua: com és  que, si això és així, llavors no es diu "Joan José" o "Juan Josep"?