Pedagogia de la independència

Com molt bé saben tots els que han viscut de prop qualsevol activitat política amb alguna conseqüència, o bé els que han seguit l'evolució de processos sobiranistes, o simplement els que han llegit sobre la història de revolucions amb una mica de detall, sempre són un petit grup d'activistes polítics i ideòlegs els que defineixen l'esdevenidor d'un país. Els principis de la ideologia en sí mateixa i la forma en la qual es desenvolupa aquest activisme i, evidentment, la capacitat de transmetre al poble unes certes idees (el que s'anomena la propaganda) determinen que una activitat política pugui ser un èxit o bé que no ho sigui.

La majoria del poble, la gran massa, té uns coneixements molt limitats sobre la política del seu propi país i no té cap ideologia formada. L'àmbit dels seus interessos és força més primari.

En aquest país, a més, cal recordar que el poble en el seu conjunt és eminentment poruc i mesell en comparació amb pobles d'altres països. L'explicació d'aquest fet crec que cal cercar-la en els anys de franquisme o de les anteriors dictadures que hi ha hagut de forma gairebé ininterrompuda en els tres segles anteriors.

Per la mateixa raó, la manca de coneixement polític és més gran a Catalunya respecte a la de les poblacions de democràcies més avançades. Això no només afecta a la massa sinó a la majoria dels polítics ja que aquests són els seus representants escollits. Molts debats polítics que hi ha, en certs àmbits, a Holanda, Gran Bretanya, el Canadà, o a França són encara impensables a l'Estat espanyol.

Per tant quan en una situació de democràcia la  massa de Catalunya vota, aquesta ho fa segons el que encaixa amb els seus valors i el seu coneixement.  Els valors venen determinats per principis que moltes vegades són atàvics, és a dir, uns principis d'arrels ancestrals que són dificils de modificar. Pel que fa al coneixement, els que hem treballat en la docència sabem que es poden fer grans progressos si s'aconsegueix connectar amb els alumnes.

Cal per tant fer, en primer lloc, una tasca de pedagogia sobre el fet de que Catalunya (més enllà dels fets nacional i cultural) es troba objectivament en una situació gravíssima d'espoliació econòmica. Aquesta tasca s'ha de fer partint tant de la mentalitat imperant com de la manca de coneixement polític de la població.

És prou clar que aquí tenim un sistema immensament injust que crea un problema econòmic molt gran  la solució del qual passa únicament per la independència.

És per tant necessari que el poble estigui informat sobre el següent:

1. Quin és el cost d'estar dins d'Espanya.
   
2. Molt important. Un estat federal només es podria assolir abolint l'actual constitució espanyola per crear un estat totalment diferent a l'actual. Per això cal que el poble sàpiga en primer lloc el que vol dir realment un estat federal (que no té res a veure amb les falsedats escampades per cert partit polític) i que a Espanya es requeririen 2/3 del Congreso de los Diputados per fer tal cosa, la qual cosa és una utopia.
   
3. Quin és l'únic mecanisme legal existent per aturar l'espoliació i que aquest passa per una decisió unilateral del Parlament de Catalunya.

Així doncs, la independència no és un caprici d'uns nacionalistes sinó una necessitat. Movent el debat polític cap a aquest territori, en l'actual conjuntura econòmica, el procés sobiranista de Catalunya no pot tenir aturador. Perquè és una causa justa i racional i perquè està d'acord amb els valors, ja no de la majoria, sinó de la totalitat de la població de Catalunya.