El moviment d'independència és liderat pel Poble i no pels qui governaven

Les recents declaracions de Marta Rovira que ha afirmat, textualment, que hi havia una amenaça de  "morts al carrer" contrasten amb les paraules pronunciades pel President  Carles Puigdemont dies abans a Brussel·les, qui parlava (minut 2:50 del vídeo) d'una "ofensiva altament agressiva contra el poble de Catalunya, contra els funcionaris que es mantinguessin fidels [...] i contra aquest govern".

Era evident que el govern espanyol actuava, i seguiria actuant, contra la independència de Catalunya. Però hi ha una enorme diferència entre dir "una ofensiva altament agressiva"  i afirmar sense embuts que hi hauria un bany de sang amb foc real i morts al carrer.

Perquè si realment hi havia amenaça de foc real i les fonts eren realment fiables i contrastades, quin millor lloc que Brussel·les, davant de tots els mitjans internacionals, per denunciar-ho?

D'altra banda,  les fonts citades per Marta Rovira ja han desmentit haver dit el que ella ha dit, com es pot llegir aquí i aquí..

Alguna cosa no encaixa. 

El que és clar és que la inacció del govern de la Generalitat després de l'aprovació del Parlament de la declaració dels representants de Catalunya era difícil de justificar. La declaració ni tan sols es va publicar al DOGC. El President no va proclamar la República com s'esperava, i com li corresponia. Tampoc es va aprovar cap Decret tal com s'insta a la declaració.

De fet, ni tan sols es va aixecar la suspensió de la llei de transitorietat del dia 18 de setembre, ni tampoc la  suspensió presidencial de la independència del dia 10 d'octubre.

Per no fer, no es va ni fer baixar la bandera del regne d'Espanya del Palau de la Generalitat. Sí ho van fer -cal dir-ho - moltíssims Ajuntaments d'arreu del país.

Tot això era difícilment justificable si l´única amenaça per part de l'Estat espanyol eren "agressions molt altes". El Poble ja havíem fet front l'1 d'octubre al matí a "agressions molt altes". Unes agressions que òbviament ja havia previst la Presidència de de la Generalitat.

El que és prou clar és que el nostre govern no tenia previst res més enllà del referèndum. I això equival a dir que el govern de Catalunya, o una part d'aquest, no tenia previst que el referèndum es pogués culminar amb èxit.

D'aquí les dilacions, ajornaments, estira i arronses, i marxes enrere que varem viure al llarg del mes d'octubre.

Tot això és molt fort, perquè deixa en evidència  que el moviment d'independència és liderat pel Poble i no pels qui governaven.

La desbandada, el campi qui pugui, és evident arran del dia 27 d'octubre, com mostren les declaracions de la consellera Clara Ponsatí, que, òbviament no estava informada de la suposada amenaça de bany de sang contra el poble. Veure enllaç aquí.

Els governants, un cop més, no han estat a l'alçada del Poble. Necessitem nous polítics que recondueixin novament la situació. Nous líders que, amb l'ajut del Poble -amb el qual ja saben que hi poden comptar- liderin el moviment de resistència que cal per fer efectiva la República.