26 de desembre, 2007

Sense presa (“Southern Catalans don't give a dam”)


Antics i actuals franquistes de la Catalunya Sud solen parlar dels embassaments com d'un èxit de l'àntic règim. La majoria dels pantans varen ser construits a les parts altes de les conques de la Catalunya interior i tenien com a objectiu - a banda del sucòs benefici econòmic dels seus promotors - la producció d'energia elèctrica en uns temps on la hidràulica podia abastir al 50% de la totalitat del consum elèctric de l'Espanya grande y libre. Però aquest sistema hidrològic, planificat per tecnòcrates de la dictadura, ha resultat ser altament inefectiu per evitar la inundació de les àrees costaneres, i pel que fa a l'utilització de les precipitacions estacionals. No obstant, des de la mort del Caudillo no s'ha realitzat cap projecte important que resolgui aquests problemes de gestió de l'aigua a la Catalunya Sud.

Actualment hi ha dotze conques a la Catalunya Sud que no tenen control de flux. Entre aquestes hi ha les dels rius Besòs i Fluvia i les dels seus principals afluents. Altres fluxos com les rieres del Maresme tampoc disposen de cap sistema de control i les seves aigües estacionals es perden al mar.

Entre les raons per no realitzar un projecte per evitar inundacions i recollir l'aigua de la pluja a les àrees costaneres hi la del baix cabdal mitjà dels sistemes hidrològics implicats, i la seva localització en zones altament poblades. Aquests són, però, els principals motius que haurien d'impulsar projectes racionals de gestió de l'aigua. La inundació de zones habitades costaneres es produeix gairebé cada dos anys als darrers trams del Besós i del Fluvià. D'altra banda, les sequeres són un problema recurrent a l'àrea de Barcelona.

Per exemple, el Besòs (un sistema que extreu les dues terceres parts de les seves aigües dels sistemes del Ter i del Llobregat) té un flux típic mediterrani de només 2 metres cubics per segon. Però aquest valor és deu vegades més gran que el valor mitjà del flux del riu Santa Ynez a California abans de la construcció del pantà de Cachuma el 1952.

El flux del riu Santa Ynez era altament variable abans de la seva regulació i es podia multiplicar per 2000 durant crescudes ocasionals (el doble que el del riu Besòs).

Considerant una àrea de 400 quilòmetres quadrats als voltants del riu Besòs i els seus afluents, on la precipitació anual és de 900 mm, un sistema de recol·lecció d'aigua podria recollir fins a un total de 360 hectometres cúbics (el sistema Sau-Susqueda-Camarasa té una capacitat màxima de 459 hectòmetres cubics). Fins i tot recollir una petita fracció d'aquesta quantitat tindria resultats altament beneficiosos.

Els sistemes hidràulics costaners de California (Cachuma, Santa Maria i Ventura) són uns excel·lents exemples del que ha de ser un projecte de recol·lecció d'aigües correctament disenyat en un clima mediterrani. En lloc de canals sense planificació o de preses inflables en trams del riu (com els que s'han fet recentment al llarg del riu Besòs) la gestió del nivell dels aqüifers i la recollida d'aigues estacionals son claus per evitar inundacions i per combatre la sequera.

Un projecte d'aquesta magnitud hauria d'incloure varis pantans de regulació i múltiples conductes i túnels d'aigua als dos costats de la serralada litoral. Una regulació apropiadament planificada hauria d'assegurar també uns sistemes hidrològics mediambientalment més sanejats.

El plantejament d'una acció d'aquesta categoria no es fa tractant d'emular els faraònics pantans franquistes ni tampoc els errors inicials de les obres que abasteixen d'aigua a la ciutat de Los Angeles. Els embassaments realitzats en condicions favorables tant per al mediambient com per a la seva viabilitat exigeixen precisament que les zones riu amunt  tinguin un subsòl no degradat. La desforestació és totalment contrària a un projecte d'aquestes característiques, que ha d'anar acompanyat d'una protecció molt més gran d'aquestes zones.

08 de desembre, 2007

Què és un Regne Bananer?

Espanya és un dels 11 regnes bananers del món. L'expressió “Regne Bananer” fa referència als països productors de plàtans que tenen un Monarca propi. Els estats membres de la Commonwealth que tenen a la Reina d'Anglaterra com a cap d'Estat no són, per tant, inclosos en aquesta definició. Els altres 10 regnes bananers són Tailàndia, Malàisia, Cambòdia, Marroc, Swazilandia, Lesotho, Brunei, Bhutan, Samoa i Tonga.



Espanya és el 24è productor mundial de plàtans. La totalitat de la producció (més de 375.000 tones mètriques) - creix a les subtropicals illes Canàries i es destina al mercat intern espanyol.

Aparentment, els plàtans van ser introduïts a les Canàries pels anglesos al final del segle XIX . Altres fonts situen el seu origen a la Guinea Equatorial (territori espanyol fins el 1967).


Els plàtans espanyols es caracteritzen per ser habitualment de menor tamany que els seus homòlegs tropicals i tenir unes grans taques negres. La seva maduració és irregular i difícil i tenen un gust menys intens i dolç que els plàtans tropicals (comercialitzats a Espanya sota el nom de "bananas"). No obstant, són els preferits dels consumidors del regne d'Espanya.








06 de desembre, 2007

RESULTATS INFORME PISA 2006


Segons les dades de l'informe PISA 2006, que avalua les competències científiques dels estudiants de quinze anys d'edat, Espanya ocupa el lloc 24 d'un total de 30 països de l'OCDE (Organització pel Comerç i Desenvolupament Econòmic).


D'altra banda, Catalunya obté els pitjors resultats de les 10 comunitats autònomes espanyoles analitzades llevat d'Andalusia.


La puntuació mitjana final dóna els següents resultats pels següents Estats membres de l'OCDE:


1 – Finlàndia [563]

2 – Canadà [542]

3 – Japó [531]

4 – Nova Zelanda [530]

5 – Austràlia [527]

6 – Holanda [525]

7 – Corea [522]

8 – Alemanya [516]

9 – Regne Unit [515]

10 – República Txeca [513]

11 – Suïssa [512]

12 – Àustria [511]

13 – Bèlgica [510]

14 – Irlanda [508]

15 – Hongria [504]

16 – Suècia [503]

17 – Polònia [498]

18 – Dinamarca [496]

19 – França [495]

20 – Croàcia [493]

21 – Islàndia [491]

22 – Estats Units [489]

23 – Eslovàquia [488]

24 – Espanya [488]


Només 6 països de l'OCDE obtenen pitjor puntuació: Noruega, Luxemburg, Itàlia, Portugal, Grècia i Mèxic.


Cal destacar una dada interessant de l'informe: analitzant les puntuacions dels estudiants que han obtingut els nivells de coneixement més alts (Nivells 5 i 6 de l'informe) Noruega, Luxemburg i Itàlia superen també els resultats espanyols.


Pel que fa als resultats del PISA 2006 a la comunitat autònoma de Catalunya, els resultats respecte les altres comunitats espanyoles són els següents (les puntuacions són independents de les donades pel cas dels estats):


1 - La Rioja [520]

2 - Castella i Lleó [520]

3 – Aragó [513]

4 – Navarra [511]

5 – Cantàbria [509]

6 – Asturias [508]

7 – Galicia [505]

8 – Pais Basc [495]

9 – Catalunya [491]

10 – Andalusia [474]