Carme Chacón perd per una n

                                                        El panorama polític del regne bananer és tan pobre i tan trist que fins i tot la victòria d'un poca-vergonya (en el sentit literal del terme) ens pot produir una petita alegria.

El goig relatiu ve del fet de que la seva oponent (Carme Chacón o Carmen Chacón com no dubtava en fer-se anomenar les darreres setmanes) representava les essències mateixes de la roïnesa, l'ambició, la baixesa, la vulgaritat, l'endollisme, l'egolatria, la curtedat, la mesquinesa i la ignorància concentrades totes juntes en una sola persona.

La qui va encetar la seva campanya a Olula del Río i que ha dit que "luchará con uñas y dientes contra el pacto fiscal" (la qual cosa, per cert, ningú sap el que és) i que "fue un error primar el debate territorial sobre el social” ja tenia un llarg historial rastrer del qual repassarem breument algunes de les perles.

L'ex-ministressa de l'habitatge ja fa anys no va dubtar en fer tallar les càmeres a periodistes de la BBC quan li preguntaren si a Espanya hi havia una bombolla immobiliària.

Com a ministressa de "defensa"  es va negar a respondre a el New York Times sobre com podia ser possible que bombes de dispersió  fossin venudes al règim de Gaddafi molts pocs dies abans de que Espanya signès la convenció que prohibeix aquest tipus d'armament.

Va assolir cotes altes de poder de la ma del seu poderós marit Miguel Barroso, que és un  pes pesant a l'ombra dins de l'aparell del partit.

Va raspallar al Marín i al Zapatero per poder pujar i després va  apunyalar a aquest darrer  per l'esquena signant un manifest en el que es criticava l'orientació del govern (del qual ella n'era membre!).

No va dubtar en posar a diverses revistes de modes i del cor amb vestits i joies de luxe , com  ho varen fer altres ministresses "socialistes".



En fi, una meravella  de dona a qui només cal desitjar-li que no es pugui aixecar després d'haver-se estavellat. I el més bo és que si s'hagués dit Carmen des d'un principi (de les primàries, és clar) ara seria la possible propera primera ministressa del Regne Bananer.