26 d’octubre, 2013

El país de les barraques

Un dels fenòmens socials que més em va sobtar quan vaig tornar a aquest país després d'una absència de vuit anys és el de les "barraques".  No, no vull dir les barraques aquelles de les quals m'havia parlat la meva àvia i que entapissaven els suburbis de les ciutats catalanes durant el franquisme. Parlo de les casetes de fira destinades a vendre cerveses i combinats alcohòlics i que s'instal·len actualment durant les festes majors de moltes viles.

Les barraques es col·loquen en parcs públics i són regentades per diversos col·lectius i associacions "sense ànim de lucre". Acompanya sempre a les barraques un escenari de concerts dotat amb una connexió elèctrica que proporciona els vint mil watts de so imprescindibles perquè tots els veïns participin de l'esperit festiu de la nit.

Diguem d'entrada que és obvi que les entitats que gestionen les barraques, realment, no en tenen cap, d'ànim de lucre. Per això donen les begudes a preu del supermercat i no treuen cap benefici pel que fan. A més de les begudes, ofereixen gratuïtament entrepans als nens pobres. Vaja, és gairebé com si fossin sucursals d'un convent de monges de la caritat.

No obstant això, un any el batlle de Sant Cugat va tenir l'estranya pensada de permetre que alguns veïns  dormissin durant la matinada. Alhora va oferir al jovent unes activitats lúdiques alternatives no tan intel·lectuals i europees. En definitiva, va suprimir les barraques.

Un activisme juvenil sense precedents es va desfermar tot seguit.   Rètols, adhesius, grafits, ...  Rieu-vos-en de les mobilitzacions dels joves francesos en contra de les reformes laborals. Fins i tot avui dia encara podem veure restes d'aquella lluita èpica en algunes parets santcugatenques on hi destaca la transcendental pintada "PER QUÈ NO HI HA BARRAQUES 2011?".

Un dels defensors de les barraques, de l'associació "Joves de Sant Cugat", es queixava aleshores al diari local escrivint que "les nits només deixaven lloc al dormir" i que els joves havien de  "disfrutar de la nit. De tota la nit i no només del principi d’ella".

No cal dir que davant d'una petició tan raonada l'Ajuntament va reinstaurar les barraques l'any següent.

Des d'aleshores, durant les nombroses festes que es fan al poble, quan m'haig de llevar a dos quarts de set per anar a treballar i a les tres els vidres de les finestres encara trontollen al ritme dels Manel i d'altres grups musicals de gran qualitat, sempre tinc un bon record per als activistes  de l'associació joves de Sant Cugat, per al consistori  i per a tota la seva parentela.