07 d’abril, 2012

Contestant a María de los Llanos de Luna, personatge del NO-DO

Contestant a l'esperpent María de los Llanos de Luna, delegada del govern central a Catalunya, que afirma (amb la seva veueta que sembla extreta del NO-DO) que, en cas d'assolir la independència, “Cataluña pasaría de ser de las regiones más ricas de España a ser uno de los países más pobres de Europa”, cal dir que Catalunya passaria de la misèria que suposa que el govern de Madrid ens robi 44 milions d'euros cada dia (segons les seves mateixes dades) a tenir l'estatus d'un país europeu amb una renda per capita força més alta  i uns serveis públics força millors que els actuals.

Respecte a l'altra afirmació  d'aquesta dona de que “Cataluña quedaría automáticamente fuera de la Unión Europea” cal dir que l'única provisió legal adoptada en casos similars és l'Article 34 de la Convenció de Viena sobre la Successió d'Estats respecte als Tractats: “Tot tractat en vigor el dia de la successió d'Estats en matèria de tot el territori de l'Estat predecessor continua en vigor per a cadascun dels  Estats successors així formats".

En conseqüència, els precedents legals apunten a que  la independència de Catalunya crearia dos estats que tindrien per separat el mateix estatus que tenia l'estat anterior.

Suposant que s'optès per una altra via, el vigent Tractat de Lisboa (ratificat per tots els membres de la UE) força a que les disputes es resolguin per una majoria qualificada en el Consell d'Europa, la qual cosa implica que el govern d'Espanya no pot vetar a Escòcia ni a Catalunya com a membres de ple dret de la Unió Europea, de manera que ni tan sols caldria recorrer a la Cort Europea de Justícia, que és l'organisme que arbitra les disputes legals entre Estats de la Unió Europea.

Lord Mackenzie Stuart, que va ser President d'aquest tribunal, coincideix en que la independència deixaria a Escòcia (Catalunya) i una cosa anomenada 'la resta' en el mateix vaixell legal. Si Escòcia (o Catalunya) hagués de demanar el seu reingrés a la Unió Europea en el cas impensable que una majoria qualificada de Consell d'Europa així hi decidís, llavors la 'resta' del territori també ho hauria de fer. Segons les seves mateixes paraules: “Estic molt sorprès de la insinuació de que hi hauria una diferència entre l'estatus d'Escòcia i de la resta del Regne Unit en termes de dret comunitari en el cas hipotètic de que l'Acta d'Unió s'anul·lés”.

Per tant és absurd que la Unió Europea no doni la benvinguda a Catalunya amb els braços oberts en el cas de que aquesta esdevingués independent. El que ja és molt més dubtós és si Espanya sense Catalunya podria seguir finançant la renda agrària per agricultors (PER) a Andalusia, la seva xarxa d'autopistes gratuïtes, els seus AVE per anar a Madrid, hores extres pagades pels professors a Madrid, el seu hub intercontinental de Barajas, els cursos d'anglès i ordinadors gratuïts per a estudiants de secundària de fora de Catalunya, etc, etc...