Esperant com uns beneits... fins quan?

Darrerament s'ha estès com la pólvora en molts medis independentistes la curiosa idea de que, tal com estan les coses, la independència la tenim a tocar i que no cal fer gran cosa perquè hi anem de pet.

No em pregunteu d'on ha sortit aquest estrany pensament. Però el que sí us poc dir és que totes les pistes condueixen cap a l'òrbita d'influència del partit que remena actualment les cireres a aquest país.

El que és força torbador  i xocant és el fet objectiu de que no hi ha ni el menor indici de que l'actual govern tingui la més insignificant voluntat d'iniciar (ni ara ni en un futur) cap mena de política que pugui portar, ja no a la independència, sinó ni tan sols a la més lleu disminució de l'espoli econòmic que patim.  Ni a la més mínima expansió de competències.

Quan un país, qualsevol país, esdevé independent és perquè hi ha hagut un clar conflicte d'interessos entre els poders dominants d'aquest país i els del poder d'un estat central que s'oposa a aquests interessos. Aquest conflicte genera una lluita de la qual hom pot veure una evolució, un estira i arronsa que finalment porta cap a la declaració d'independència.

En  el cas del  nostre país de l'estira i arronsa  només hem pogut apreciar l'arronsa. Tenim un govern que ha demostrat compartir interessos particulars amb poders molt importants de la capital, que practica amb escreix polítiques que van clarament en contra del propi país per afavorir aquests interessos, que maquina un pla immobilista anomenat "pacte fiscal" que a qualsevol país civilitzat no es gosaria ni presentar i que, a més, es posa de tant en tant la màscara de "sobiranista".

Ni al Quebec, ni a Eslovènia, ni a Escòcia, ni a Flandes, ni al País Basc no trobem cap paral·lelisme entre les forces majoritàries que aconsegueixen any rere any fites concretes i l'acció de govern que patim a Catalunya.
 
Això per si sol ja hauria de mostrar que no avancem cap enlloc. I que el nostre esdevenidor està determinat majoritàriament pel que decidim a les urnes i que mentre seguim omplint aquestes urnes tal com ho hem fet fins ara no tenim res a pelar. No cal ni que ens queixem.