Jordi Pujol posa el fre de mà

L'endemà de la manifestació monstre l'establishment català té la sensació de que la cosa se'ls hi ha escapat de les mans. L'Artur Mas fà un discurs totalment reaccionari elogiat per la vella guàrdia de CiU i els seus periodistes de cambra. I, el mateix dia, l'avi espiritual de la Catalunya post-franquista posa el fre de mà per intentar aturar la màquina, que està molt embalada. No se li acut res millor que dir que si Catalunya esdevingués independent ens traurien de la Unió Europea. Aviam si ficant-li la por a la gent, encara que sigui dient la mateixa mentida de María de los Llanos de Luna,  això s'atura.

Però avui  dia 13 de setembre l'Artur ha fet un discurs davant del gremi de periodistes de la capital del Regne molt diferent de  la xerrameca incongruent, ambigua, críptica, poruga i absurda que ens va oferir  ahir de bon matí. Ara, per fi,  anem en la bona direcció i amb la cinquena marxa i una bona velocitat.  I, a més, fa baixada.

I és que a una majoria de catalans ja li ha pujat la mosca al nas. El país s'enfonsa i no ens en sortim. Si ens roben 50 milions d'euros al dia en lloc de 60 és només perquè som més pobres que fa dos anys. El tribut que paguem per pertànyer a Espanya s'emporta vora el 10% del total de la nostra economia. Això, unit al fet de que aquesta darrera es troba en franca caiguda lliure proporciona arguments de gran pes a la causa sobiranista.

El problema que té CiU és que la dreta mai ha estat pels canvis. Deixant a banda els més que evidents vincles dels que remenen les cireres amb la gran banca, les grans empreses i corporacions de cultura espanyola, la realitat és que a cap lloc del món els rics han iniciat grans transformacions polítiques,

Però quan es produeix la conjuntura econòmica adient el terra se'ls hi mou de sota els peus i ben aviat s'apunten a la carrera perquè els últims poden perdre-hi molt.

M'agradarà veure quina cara farà en Jordi Pujol d'aquí a deu anys quan recordi que el fre de mà se li va cremar.