Ajuntar per ajuntar, no. Ajuntar per la independència, SÍ.

Hi ha obert un debat cruent a Catalunya sobre la unitat dels partits independentistes. Crec que val la pena analitzar el tema més enllà de l'afirmació de que l'independentisme ha d'anar unit i de que "junts podem".

Els partits es poden ajuntar i això només de vegades els hi reporta més vots. Hi ha aliances que no només no creen cap mena de sinergia sinó que ni tan sols sumen (veieu l'aliança d'Esquerra- Laporta- Reagrupament a les darreres eleccions municipals de Barcelona).

És evident que cercar  la unitat per la unitat no té sentit. Si en tingués podríem parlar de fer una coalició Esquerra-SI-CUP ...-CDC... i , posats a dir, -UDC...-PSC...-PP... És absurd, oi? Queda prou clar que el tema no és el nombre de sigles que ajuntem sinó quin és el programa que es presenta.

Si es vol arribar a algun lloc, el mínim comú denominador d'una coalició independentista que es presenti a les eleccions autonòmiques (que són les que decidiran realment el procés sobiranista) ha de ser que aquestes forces han de tenir un compromís per no formar part de cap govern autonomista. És així com l'esquerra abertzale s'ha ajuntat amb Eusko Alkartasuna al País Basc per formar Bildu. Ajuntar per la independència sí. Ajuntar per ajuntar, per ocupar poltrones, no.

No hem de ser rancorosos. Tant se val el que hagin fet certes formacions polítiques en els darrers anys. Ara bé. el que no podem permetre és repetir els errors del passat que són precisament els que han desenganyat i disgregat les bases independentistes.

Una coalició que assumeixi el principi de que no formarà part de cap govern autonòmic excepte en el cas de que sigui per proclamar la independència ha de tenir el màxim suport de tots aquells que volen la independència del nostre país.

Quantes més forces subscriguin aquest principi elemental millor. No importen les sigles ni les persones concretes que l'assumeixin sempre que sigun fermes amb el principi i treballin amb honestedat i amb claredat per l'objectiu comú.