Tant de bo el Chavisme perdurés ni que fos la quarta part del franquisme

Sovint passa que gent parla despectivament d'altres països amb un aplom tal com si fòssin persones mínimament viatjades o amb cert coneixement de les cultures i de la societat de les quals parlen. Però no cal gratar gaire per obervar que els viatges es limiten a unes simples vacances turístiques i que el seu coneixement del món és força escàs.

Pilar Rahola, pagada entre d'altres pels franquistes Condes de Godó coincideix amb reporters de la caverna mediàtica alhora d'insultar al recentment mort Hugo Chàvez. Entre altres joies l'ha titllat per escrit a La Vanguardia de "caricatura d'un sàtrapa", "petit dictador" i "fascistoide".

I és que per a algú, com Pilar Rahola, que es ven al millor postor, que té aparença d'actriu de variétés hibridada genèticament amb una verdulera de cantonada, que realment no ha viatjat més que les seves maletes i que ha llegit ben poc, Amèrica Llatina ha de ser un absolut misteri.

Fa gairebé riure que acusi de "fascistoide" a qui ha estat elegit democràticament elecció rera elecció i sota l'escrutini d'observadors internacionals com Jimmy Carter i que es basi en la seva pura apreciació personal dels modes del comandante per acusar-lo d'antidemòcrata.

Resulta grotesc que Rahola pretengui mesurar  a Veneçuela sota paràmetres europeus des del Regne Bananer i ignorant els injustíssims règims que dominen Amèrica Llatina i on la immensa majoria de la població és explotada vilment per una minoria d'oligarques.

Diuen els detractors del govern democràtic veneçolà ("règim")  que Veneçuela va haver de pagar 420 milions d'euros per les empreses que va nacionalitzar. Res comparat amb les desenes de milers de milions que abandonen cada any l'Estat Espanyol deixant a milions de persones sense feina.

L'ex-diputada trànsfuga casada amb un fatxa invoca uns paràmetres europeus de civilització aliens als del país on ella mateixa ha nascut, ha estat criada i hi viu. Un país que es mou més aviat sota paràmetres magrebins. Un país a on encara al 2013 es fa servir el "Libro de Família". Un  país on els ministres (alguns autèntics tipejos fascistoides)  juren el seu càrrec davant d'un crucifix a l'estil del franquisme més fosc. Un país on el fiscal en cap de Catalunya és destituït per ordre governamental directa  per dir que els catalans potser podrien opinar democràticament sobre el seu futur . Un país on les monedes amb l'efigie del Caudillo eren de curs legal fins a l'entrada de l'euro. Un país on els símbols feixistes no només no estan prohibits sinó que encara els tenim a llocs públics. Un país on un ex-ministre d'Industria, Ciència i Tecnologia va avocar impunement milers de tones de residus tòxics a l'Ebre i no ha de rendir comptes a ningú i a més segueix ocupant posicions de poder.

Un  país, en definitiva, on l'incipent democràcia no  ha aconseguit encara esborrar els tics feixistes i on els seus habitants, com Rahola, no hi veuen més enllà del seu nas.

Es ben bé alló que els castellans en diuen "ver la paja del ojo ajeno y no ver la viga en el propio".