Segons va dir el president (falta veure què és el que el seu grup proposa finalment) el pacte fiscal serà...oh! Que els catalans recaptarem tots els nostres impostos com al País Basc i que tal cosa serà assolida "per la via del pacte" (per això s'anomena pacte fiscal). Per tant, cercarà un consens amb tots els partits per poder elaborar una proposta per presentar a Madrid.
Ja veurem en que queda aquest consens (o aquesta proposta) si entre els partits amb que s'ha de "consensuar" la proposta hi ha, per exemple, el PP.
Suposem però que s'arriba a tal consens per demanar la recaptació de tots els impostos.
Que passaria en aquest hipotètic cas si es presenta tal proposta (algun dia) a Madrid? Doncs que evidentment aquesta proposta s'estavellaria perquè seria evidentment declarada inconstitucional.
Per tant l'important és el pla B. I quin és el pla B del govern de la Generalitat? Doncs encara que sembli increïble el govern no en té cap, de pla B.
La pensada del President és que els ciutadans facin pel seu compte una insubmissió fiscal il·legal dipositant els diners que haguessin de pagar de la seva declaració de renda a l'Agència Tributària Catalana. Això pels particulars i empreses que tinguin un resultat positiu de tal declaració, és clar.
Quants particulars i empreses s'avindran a fer tal cosa? Realment es portarà a terme? Quin percentatge d'impostos representaria tot plegat? Quants anys passaran abans de que s'arribi a demanar tal cosa?
És prou clar que el "govern dels millors" (com s'auto-anomenen) no té gens de pressa en aquest tema, encara que aixo impliqui escanyar als ciutadans. CiU representa uns poders que defensen uns certs interessos privats molt concrets (Abertis, La Caixa, Repsol, Agrolimen, Mercadona, EAE, Agbar, Planeta, Freixenet...) tal com demostra la reunió prèvia que va tenir amb representants d'aquestes empreses abans de retallar l'estatut.
Vejam ara què és el que faria un govern seriòs per resoldre aquesta qüestió (com per exemple el d'Escòcia o el del Quebec, encara que en els seus casos no existeix una injustícia ni llunyanament comparable):
- Convocar un referèndum per demanar un sostre màxim de dèficit fiscal (per exemple inferior al 4% del PIB, com a Alemanya).
- Demanar la modificació de la constitució a Madrid, amb resultats del referèndum anterior a la butxaca i donar un termini d'un any per fer la modificació.
- En cas de que no es
modifiqui la constitució, convocar un segon referèndum (aquest per
la independència) avalats per una majoria parlamentària al seu
favor i per la legalitat internacional.
Al final d'aquest procés (que pot durar tranquil·lament, si els deixem, set anys més) tindrem evidentment un nou fracàs. I llavors serà el moment de presentar un altre pla amb un nom diferent, per exemple, el "concert fiscal". I mentrestant, ELLS (Abertis, La Caixa, Repsol, Agrolimen, Mercadona, EAE, Agbar, Planeta, Freixenet i un llarg etcètera) anar-se omplint les butxaques, anar fent-se valer de l'estat que les nutreix. I qui dia passa, any empeny.
I com pot ser que, enlloc d'exigir un full de ruta similar al que he mencionat anteriorment , el burro català vagi darrera de la pastanaga del "pacte fiscal"? Doncs perquè a aquest poble li manca encara la capacitat de comparar el seu govern amb els dels països més avançats i, a més, els principals medis d'informació catalans (LaVanguardia, RAC1, TV3, etc...) estan controlats per CiU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada