04 de maig, 2012

Fins quan aguantarà aquest poble?

Avui els mitjans de CiU audiovisuals i la premsa escrita de la mateixa banda s'han esforçat en anunciar que el CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) aposta pel "Pacte Fiscal".

Segons afirmen els mencionats mitjans , el CAREC considera que "el pacte fiscal ha de ser un instrument de primer ordre per a la reactivació econòmica" i "aposta clarament" per la recaptació i gestió de tots els impostos per part de la Generalitat.

És prou clar que vivim en un país on la població no gaudeix  (en termes generals) d'un grau d'informació i de cultura comparable al de les democràcies occidentals del nostre entorn. 

Perquè si així fos, llavors aquestes notícies ofendrien de tal manera a la intel·ligència dels televidents i dels lectors que els periodistes a sou de la banda mafiosa no gosarien ni emetre'ls ni publicar-los. 

Però aquest poble ha estat tan ocupat amb el Barça i Guardiola els darrers anys que possiblement no sap que el president del CAREC, Salvador Alemany i Mas, és ni més ni menys que el president executiu de l'empresa d'autopistes de peatge ABERTIS.

Més probablement encara podria ser que  la majoria d'aquest poble no sàpiga que...
  1.  Que, de veritat, l'estatut, ja era ben poca cosa quan va sortir del Parlament (no contenia el concert econòmic ni llunyanament segons veien llavors fins i tot els elements més botiflers del regne) .    
  2. Que va ser retallat pel propi Artur Mas i Rodríguez Zapatero el  21 gener del 2006.
  3.  Que va ser "cepillado" per Alfonso Guerra l'abril del 2006, abans de ser sotmès a referèndum i, increïblement, encara gaudir de l'aprovació de la majoria de partits i líders polítics catalans.
  4. I que, per si no n'hi havia prou amb tot l'anterior, el va tornar a retallar el Tribunal Constitucional l'1 de juliol del 2010, no perquè cap dels articles suprimits fos important sinó  perquè els membres d'aquest tribunal van voler atrinxerar per tercer cop la mínima possibilitat de que hi hagi en el futur el més mínim indici d'intent de reforma de l'estat.
Només amb la premisa de que el poble ignora tot això es pot explicar que TV3 i La Vanguardia vulguin vendre la moto del misteriós Pacte Fiscal el qual, si no hi posem remei, mantindrà entretingudes a les masses durant uns altres set anys més.

Fins quan aguantarà aquest poble?

2 comentaris:

carpe ha dit...

Deixant de banda la desitjada independ`encia ¿En qu`e ens perjudica m´es el pacte fiscal que la situaci´o actual?

Arnau ha dit...

Ens perjudica enormement el "pacte fiscal" perquè:

1- El pacte fiscal és una cortina de fum creada per CiU per poder guanyar temps (molt de temps, ja que fa sis anys des que va fracassar el procès del nou estatut d'autonomia)

Amb el pacte fiscal ja portem un any i mig i promet durar molts anys més (fins la propera cortina de fum)... si no hi posem remei aviat!

2- També ens perjudica perquè el fet sol de que es posi sobre la taula quelcom que ningú pot explicar indica que el nivell de desinformació de la ciutadania és molt elevat. Quan abans desemmascarem que el pacte fiscal és una bajanada immensa més aviat progressarem. El pacte fiscal és un indicador de la ignorància política de la població

Jo, recolzava la idea d'un estat federal fins que vaig veure que la reforma de l'estat espanyol és impossible.

La independència és l'únic objectiu assolible per poder deixar de ser ciutadans de segona. Qualsevol reforma de la constitució espanyola que vagi cap a un estat federal topa amb una oposició fervent de les forces polítiques espanyoles amplissimament majoritàries. Degut a que es necessiten 2/3 de la cambra del Congreso de los Diputados per reformar la constitució, aconseguir qualsevol cosa per aquesta via és absolutament utòpica. Això ja ho vaig plantejar quan ERC va iniciar la redacció del nou estatut però sembla que ningú no m'entenia.
L'única possibilitat real que ens permet la legalitat internacional vigent és la de la declaració d'independència unilateral. No és cap disbarat, doncs així s'ha plantejat al Quebec en diverses ocasions i s'està plantejant a Escòcia. Fins i tot en el cas de que es perdès el referèndum per la independència, les conseqüències del seu plantejament serien immensament satisfactòries per a Catalunya, ja que immediatament les forces espanyoles es veurien forçades a augmentar les seves inversions a Catalunya, a més d'altres qüestions.
Podriem dir que fins i tot per a algú que vulgui un estat fderal, l'únic camí que hi ha és el de demanar la independència.