No vull pagar

Per què Espanya no es reformarà

"Els Catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins (i els trens d'alta velocitat) passen per Madrid."

Així encapçala  un article  "THE WALL STREET JOURNAL" que es pot llegir complet en aquest enllaç.

La llàstima és que l'autor, que ha estat una temporada aquí però no hi ha viscut,  no sap  que la majoria de catalans encara no són conscients d'un fet tan evident per qualsevol que analitzi les dades objectivament.

Així ens va!

Caixa d'eines de l'independentista

Un amic em deia que sabia que  l'Estat espanyol ens fa  un greuge als catalans pel que fa a l'us dels nostres impostos, però que li mancaven dades entenedores, tangibles  i concretes per utilitzar com a arguments en discussions polítiques. Ell parlava de la necessitat de construir un argumentari de batalla, una "caixa d'eines" que pogués fer servir en les seves xerrades amb familiars i coneguts.

Tot i que, evidentment, existeix una gran quantitat d'informació que reforça la tesi de l'espoli, aquesta normalment no és fàcil de transmetre a la majoria de la població que necessita arguments clars i d'acord amb la seva manera d'entendre les coses.

Doncs precisament aquest mateix matí El món a RAC1 ha comparat la diferència entre Catalunya i  diferents llocs de l’Estat respecte a la relació entre impostos pagats i serveis rebuts. Tot i que res del que s'ha dit (que està publicat a al blog del programa)  és sorprenent ni nou, ni complet,  les comparacions que es fan  es podrien considerar com un  joc d'eines elemental de l'independentista novell. 

Aquestes es poden resumir en els següents fets:

MADRID AMB 6.489.680 HABITANTS PAGA EN PENSIONS 154.797.343 € MENTRE QUE CATALUNYA, AMB 7.539.618 HABITANTS PAGA NOMÉS 75.370.809 €.

 MADRID HAN RETALLAT LA SANITAT 4 EUROS PER HABITANT,

A ANDALUSIA HAN RETALLAT 6 EUROS PER HABITANT,

A CATALUNYA HAN RETALLAT 170 EUROS PER HABITANT. 

A CATALUNYA EL 67% DELS KM D'AUTOPISTA SÓN DE PEATGE. A MADRID NOMÉS EL 4%. 

A BARCELONA HI HA 7400 PLACES D'ESCOLES BRESSOL PER 1,630,000 HABITANTS,

A SEVILLA  22000 PLACES PER 703,000 HABITANTS 

A CATALUNYA HI HA UN ORDINADOR PER CADA 5 ALUMNES

A EXTREMADURA UN PER CADA 2

ESTUDIAR INFERMERIA A BARCELONA COSTA UN MÍNIM DE 1423 EUROS. A MADRID 1088.

CATALUNYA TÉ LA RETENCIÓ DE L'IRPF MÉS ALTA DE L'ESTAT

ALS TREBALLADORS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A CATALUNYA ELS HI HAN REBAIXAT EL SOU UN 5% RESPECTE ALS DE LA RESTA DE L'ESTAT.

ALS PROFESSORS DE MADRID ELS HI PAGUEN L'AUGMENT DE JORNADA, ALS DE CATALUNYA NO

FOMENT RETALLA  A MADRID UN 8%, A CASTELLA-LA MANXA UN 7%.
 A CATALUNYA UN 45%.
 
 A GALÍCIA FOMENT AUGMENTA EL PRESSUPOST UN 9% I AL PAIS BASC UN 17%.

A més, podríem afegir  a la caixa d'eines els següents fets extrets del programa del dèficit fiscal de singulars:

43 CÈNTIMS DE CADA EURO QUE PAGUEM D'IMPOSTOS NO ES GASTEN A CATALUNYA

15 DIES SENSE ESPOLI FISCAL PAGARIEN TOTES LES RETALLADES DE LA SANITAT  D'UN ANY

EN DOS ANYS SENSE DÈFICIT FISCAL ELIMINARÍEM EL DEUTE

ELS RECURSOS QUE L'ESTAT APORTA PER PAGAR UNA PLAÇA EN UNA RESIDÈNCIA PER A UNA PERSONA DEPENENT COBREIXEN ENTRE EL 80 i EL 90% DEL COST A ASTÚRIES; EXTREMADURA O GALÍCIA. A CATALUNYA EL 50%.

La síntesi de tot plegat és:

CADA 4 ANYS, QUAN VOTEM,
ENS ESTEM DEIXANT ROBAR VUITANTA MIL MILIONS D'EUROS

La llàstima és que, com és habitual en aquests medis,  els programa de RAC1 ha punxat a l'hora de fer un anàlisi polític que permeti fer aquesta síntesi elemental. L'equivalent seria donar una caixa d'eines a un nen sense ensenyar-li com es fan servir.

El manual d'instruccions de la caixa d'eines consistirà en explicar, també amb  exemples clars, entenedors i colpidors, la conjuntura política de l'estat espanyol  i comparar-la  amb la de diversos estats occidentals desenvolupats. Evidentment aquests estats inclouen als federals (tals com Estats Units, Canadà, Bèlgica i  Alemanya) però també a Gran Bretanya, Holanda i fins i tot a algun estat considerat  centralista com França però que publica les seves balances fiscals cada any (i aquestes estan balancejades).

Això darrer del funcionament dels estats democràtics occidentals és un tema sobre el qual els medis de comunicació de casa nostra no en fan gaire divulgació. Per tant el ciutadà mitjà d'aquest país que s'indigna quan sent aquestes dades queda absolutament desarmat quan sent parlar a en Romeva, en Serra Ramoneda o d'altres convidats de RAC1 que, en lloc de presentar una solució viable,  l'únic que fan és  presentar  l'independentisme com una forma de radicalisme i a l'estat espanyol gairebé com al paradigma de la democràcia.

Tot això no fa més que allargar el problema i alimentar la por, la inòpia intel·lectual i la frustració d'una població alienada que no para d'estavellar-se a les urnes com ho fa una mosca contra el vidre d'una finestra.

En un proper escrit analitzarem com estan dissenyats els estats occidentals desenvolupats i veurem una altra evidència: la de que l'actual estat espanyol no es pot transformar en un  estat similar.

Catalunya 2012

 

Altre cop, no és una foto del 1940. És d'aquest Sant Jordi darrer i està  presa al palau de la Generalitat. L'Artur Mas amb tota la cúria i el cardenal beneint roses.Una estampa pròpia dels anys més foscos del franquisme i que en aquesta terra és actualitat. Els valors atàvics de la societat recurrent que ja havia mencionat. 

Ens pot sorprendre que encara siguem el que som i estiguem on estem?

Francesc Homs s'emmiralla amb un mirall distorsionat

Avui al programa "La Nit a Rac1" el portantveu del govern de fireta que tenim, Francesc Homs, l'home més ensopit del món (perquè sempre trien aquesta mena de gent per a aquest càrrec?) diu que Catalunya fa bé en retallar com no ho fan altres autonomies de l'estat ja que, segons ell, "ens hem d'emmirallar en Alemanya" i no amb les altres autonomies. O sigui que ja ens podem fer un nus a la cua i callar.

Si el Sr Homs i la banda del su partit no fòssin tan cínics i estimessin una mica el seu país, s'emmirallarien amb Alemanya en el seu límit constitucional del dèficit fiscal del 4%  i no dirien bestieses d'aquest calibre.

El dèficit fiscal a Singulars

Centenars de milers d'euros del botí de Catalunya es fan servir perquè el rei mati elefants. Ind€p€nd€ncia = n€c€ssitat

Avui, anniversari de la proclamació de la Segona República, hem conegut una altra destinació dels diners que ens roben. Resulta que el rei d'Espanya es dedica a matar elefants en safaris que ens han costat no menys de 45000 euros cadascun.

Podeu veure el vídeo aquí.

Milers de persones d'arreu del món ja han expressat uns desitjos envers la cama i el coll del monarca  que probablement serien qualificats d'il·legals en el Regne Bananer però que tothom els pot cercar ben fàcilment.

L'incident, a més, ha destapat que el rei ha matat a molts altres animalons per plaer. Sembla que l'accident que va matar al seu germà amb una arma de foc no li va afectar gaire. Per cert, això és el que diu la wikipedia sobre l'accident:

"In March 1956, Juan Carlos's younger brother Alfonso died in a gun accident at the family's home Villa Giralda in Estoril, Portugal. The Spanish Embassy in Portugal issued an official communiqué:^[9]
 Whilst His Highness Prince Alfonso was cleaning a revolver last evening with his brother, a shot was fired hitting his forehead and killing him in a few minutes. The accident took place at 20.30 hours, after the Infante's return from the Maundy Thursday religious service, during which he had received holy communion.

Very quickly, however, rumours appeared in newspapers that the gun had actually been held by Juan Carlos at the moment the shot was fired. Josefina Carolo, dressmaker to Juan Carlos's mother, said that Juan Carlos pointed the pistol at Alfonso and pulled the trigger, unaware that the pistol was loaded. Bernardo Arnoso, a Portuguese friend of Juan Carlos, also said that Juan Carlos fired the pistol not knowing that it was loaded, and adding that the bullet ricocheted off a wall hitting Alfonso in the face. Helena Matheopoulos, a Greek author who spoke with Juan Carlos's sister Pilar, said that Alfonso had been out of the room and when he returned and pushed the door open, the door knocked Juan Carlos in the arm causing him to fire the pistol".^[10]  

Pedagogia de la independència

Com molt bé saben tots els que han viscut de prop qualsevol activitat política amb alguna conseqüència, o bé els que han seguit l'evolució de processos sobiranistes, o simplement els que han llegit sobre la història de revolucions amb una mica de detall, sempre són un petit grup d'activistes polítics i ideòlegs els que defineixen l'esdevenidor d'un país. Els principis de la ideologia en sí mateixa i la forma en la qual es desenvolupa aquest activisme i, evidentment, la capacitat de transmetre al poble unes certes idees (el que s'anomena la propaganda) determinen que una activitat política pugui ser un èxit o bé que no ho sigui.

La majoria del poble, la gran massa, té uns coneixements molt limitats sobre la política del seu propi país i no té cap ideologia formada. L'àmbit dels seus interessos és força més primari.

En aquest país, a més, cal recordar que el poble en el seu conjunt és eminentment poruc i mesell en comparació amb pobles d'altres països. L'explicació d'aquest fet crec que cal cercar-la en els anys de franquisme o de les anteriors dictadures que hi ha hagut de forma gairebé ininterrompuda en els tres segles anteriors.

Per la mateixa raó, la manca de coneixement polític és més gran a Catalunya respecte a la de les poblacions de democràcies més avançades. Això no només afecta a la massa sinó a la majoria dels polítics ja que aquests són els seus representants escollits. Molts debats polítics que hi ha, en certs àmbits, a Holanda, Gran Bretanya, el Canadà, o a França són encara impensables a l'Estat espanyol.

Per tant quan en una situació de democràcia la  massa de Catalunya vota, aquesta ho fa segons el que encaixa amb els seus valors i el seu coneixement.  Els valors venen determinats per principis que moltes vegades són atàvics, és a dir, uns principis d'arrels ancestrals que són dificils de modificar. Pel que fa al coneixement, els que hem treballat en la docència sabem que es poden fer grans progressos si s'aconsegueix connectar amb els alumnes.

Cal per tant fer, en primer lloc, una tasca de pedagogia sobre el fet de que Catalunya (més enllà dels fets nacional i cultural) es troba objectivament en una situació gravíssima d'espoliació econòmica. Aquesta tasca s'ha de fer partint tant de la mentalitat imperant com de la manca de coneixement polític de la població.

És prou clar que aquí tenim un sistema immensament injust que crea un problema econòmic molt gran  la solució del qual passa únicament per la independència.

És per tant necessari que el poble estigui informat sobre el següent:

1. Quin és el cost d'estar dins d'Espanya.
   
2. Molt important. Un estat federal només es podria assolir abolint l'actual constitució espanyola per crear un estat totalment diferent a l'actual. Per això cal que el poble sàpiga en primer lloc el que vol dir realment un estat federal (que no té res a veure amb les falsedats escampades per cert partit polític) i que a Espanya es requeririen 2/3 del Congreso de los Diputados per fer tal cosa, la qual cosa és una utopia.
   
3. Quin és l'únic mecanisme legal existent per aturar l'espoliació i que aquest passa per una decisió unilateral del Parlament de Catalunya.

Així doncs, la independència no és un caprici d'uns nacionalistes sinó una necessitat. Movent el debat polític cap a aquest territori, en l'actual conjuntura econòmica, el procés sobiranista de Catalunya no pot tenir aturador. Perquè és una causa justa i racional i perquè està d'acord amb els valors, ja no de la majoria, sinó de la totalitat de la població de Catalunya.

Mataró 2012

No són fotos del 1940. Són d'aquest cap de setmana. Imatges similars s'han repetit a diverses poblacions de Catalunya. La qual cosa mostra l'atavisme d'una societat recurrent els valors de la qual no canvien en unes poques generacions. Sota el vernís de modernitat i d'obertura hi ha una societat arrelada en pous molt fons i molt foscos, aïllada de tot el que va aportar els Segle de les Llums. La mateixa societat de la Inquisició, de les monarquies absolutistes, del timbaler del Bruch i de les guerres carlistes, del José Antonio i del Caudillo.

No ens ha de sorprendre doncs que tinguem els governants que tenim, que no són més que un reflex d'aquest poble que calla. 

Contestant a María de los Llanos de Luna, personatge del NO-DO

Contestant a l'esperpent María de los Llanos de Luna, delegada del govern central a Catalunya, que afirma (amb la seva veueta que sembla extreta del NO-DO) que, en cas d'assolir la independència, “Cataluña pasaría de ser de las regiones más ricas de España a ser uno de los países más pobres de Europa”, cal dir que Catalunya passaria de la misèria que suposa que el govern de Madrid ens robi 44 milions d'euros cada dia (segons les seves mateixes dades) a tenir l'estatus d'un país europeu amb una renda per capita força més alta  i uns serveis públics força millors que els actuals.

Respecte a l'altra afirmació  d'aquesta dona de que “Cataluña quedaría automáticamente fuera de la Unión Europea” cal dir que l'única provisió legal adoptada en casos similars és l'Article 34 de la Convenció de Viena sobre la Successió d'Estats respecte als Tractats: “Tot tractat en vigor el dia de la successió d'Estats en matèria de tot el territori de l'Estat predecessor continua en vigor per a cadascun dels  Estats successors així formats".

En conseqüència, els precedents legals apunten a que  la independència de Catalunya crearia dos estats que tindrien per separat el mateix estatus que tenia l'estat anterior.

Suposant que s'optès per una altra via, el vigent Tractat de Lisboa (ratificat per tots els membres de la UE) força a que les disputes es resolguin per una majoria qualificada en el Consell d'Europa, la qual cosa implica que el govern d'Espanya no pot vetar a Escòcia ni a Catalunya com a membres de ple dret de la Unió Europea, de manera que ni tan sols caldria recorrer a la Cort Europea de Justícia, que és l'organisme que arbitra les disputes legals entre Estats de la Unió Europea.

Lord Mackenzie Stuart, que va ser President d'aquest tribunal, coincideix en que la independència deixaria a Escòcia (Catalunya) i una cosa anomenada 'la resta' en el mateix vaixell legal. Si Escòcia (o Catalunya) hagués de demanar el seu reingrés a la Unió Europea en el cas impensable que una majoria qualificada de Consell d'Europa així hi decidís, llavors la 'resta' del territori també ho hauria de fer. Segons les seves mateixes paraules: “Estic molt sorprès de la insinuació de que hi hauria una diferència entre l'estatus d'Escòcia i de la resta del Regne Unit en termes de dret comunitari en el cas hipotètic de que l'Acta d'Unió s'anul·lés”.

Per tant és absurd que la Unió Europea no doni la benvinguda a Catalunya amb els braços oberts en el cas de que aquesta esdevingués independent. El que ja és molt més dubtós és si Espanya sense Catalunya podria seguir finançant la renda agrària per agricultors (PER) a Andalusia, la seva xarxa d'autopistes gratuïtes, els seus AVE per anar a Madrid, hores extres pagades pels professors a Madrid, el seu hub intercontinental de Barajas, els cursos d'anglès i ordinadors gratuïts per a estudiants de secundària de fora de Catalunya, etc, etc...