La Santa Aliança ara lluita per obtenir Eurovegas

 Sense menyspreuar la sintonia i el companyerisme  dels partits membres de  l'anterior govern tripartit, cal observar que CiU i el PP estan molt ben avinguts en la seva intensa lluna de mel. Fets recents mostren que serà un matrimoni estable i durador.

I és que la Santa Aliança entre la organització neo-feixista espanyola hereva política de la Falange i la seva franquícia catalana hereva de la Lliga Regionalista és un pacte molt natural entre dues famílies ja relacionades des dels temps més foscos.

Aquest pacte inclou tots els àmbits de l'activitat governamental i empresarial.

El cas més recent de ressonància en pensament i en acció és el de la petició de la instal·lació del complex "Eurovegas", el mega-casino que segons Saviano convertirà Catalunya en el centre de reciclatge mafiós d'occident.

La rebuda del magnat americà que l'ha de gestionar es va fer a l'estil més provincià descrit brillantment per Berlanga a "Bienvenido Mr Marshall".

Ahir deia en Mas que  Barcelona seria "de llarg" la ciutat líder d'Europa en turisme "per davant de París i de Londres". El que no ha dit és que es referia al nombre de visitants i no als guanys obtinguts pel país ni tampoc a la qualitat del turisme ni a la imatge que s'obtindria.

Respecte als beneficis en termes de llocs de treball generats cal recordar que el potencial creador d'Eurovegas, el magnat Shenson Adelson, demana la concessió de permisos extraordinaris per contractar mà d'obra estrangera, la qual cosa li permetria portar treballadors del tercer món i no generar pràcticament cap lloc de treball al nostre país,  També demana la  modificació de lleis que permetin, per exemple, no pagar quotes a la seguretat social durant els dos primers anys de contractació dels treballadors. Amb la flexibilitat laboral actual i el pobre poder de negociació de treballadors i Estat això equival a dir una exempció gairebé total.

Una altra petició del magnat (que confirma el que diu en Saviano) és la de la modificació de la legislació per tal de que es permeti el blanqueig de capitals que, sens dubte, es vol generar amb Eurovegas.


També demana que es deixin entrar menors d'edat i ludòpates reconeguts com a tals al seu casino. I la donació per part del nostre estimat govern dels terrenys i totes les infraestructures que ell demani.

Mas, en el seu provincianisme, ignora que als Estats Units només a l'estat de Nevada (on està Las Vegas) i a llocs molt concrets (com reserves índies) es permet el joc sense restricció.  Tal com ja està permès a tot el  Regne Bananer des de fa ja molt anys.

I com també ho està a la majoria de països d'on provenen la major part dels seus visitants (França, Rússia,...).

Això significa que el nombre de  clients potencials de l'Eurovegas està, d'entrada, bastant limitat ja que no pot incloure gaire més gent que uns quants turistes americans de creuer barat.

Sempre que contractin excursions en autocar a un bellísim i pintoresc municipi com Gavà, Abrera o Montcada i Reixac, és clar.

P.D. 25 de febrer. M'acabo d'assabentar que el grup d'ERC-DC-RCat a l'Ajuntament de Barcelona ha donat suport també a la Santa Aliança en aquest fastigós projecte. Mai em deixen de sorprendre els polítics.

Iniciativa...privada

L'ex-conseller de Medi Ambient i habitatge Francesc Baltasar i l'ex-regidora de Barcelona Imma Mayol, són dos dels quatre ex-alts càrrecs "eco-socialistes"que ara estan vinculats a Agbar (el grup d'Aigües de Barcelona). El govern autonòmic adjudicà a Agbar obres per valor de 182 milions d'euros mentre ells eren al capdamunt de l'administració autonòmica.

L'Imma Mayol , la que havia privatitzat "Parcs i Jardins" i gastat mig milió dels nostres impostos en els abets de pedals, la de les múltiples cases d'estiueig,  sembla  que no n'havia arreplegat prous de calers juntament amb el seu marit Joan Saura, l'ex-conseller i actual senador. De manera que ara es dedica a representar a Agbar a les Illes Balears.

Els altres ex-alts càrrecs d'ICV vinculats ara a Agbar són Elisenda Ríes (actual directora de Recursos Humans d'Agbar) i Eduard Pallejà (qui ara , com en Baltasar, opera des de la seva consultoria privada a l'estil del Felipe González).

Com deien alguns (pocs) membres de l'exili català a Mèxic que s'havien reconvertit del comunisme al món de la direcció empresarial d'indústries i a l'explotació dels obrers, "ells ja varen fer la guerra".  La "guerra" que han fet la majoria dels d'Iniciativa, però, tampoc es distingeix gaire de la seva actual activitat empresarial.

Àngel Ros mostra que la política és poder i diners

Escolto a l'entrevista d'aquest vespre a RAC1 al màxim exponent del corrent "catalanista" del PSC-PSOE Sr Àngel Ros,  batlle de Lleida per comprovar que la política és, per a la immensa majoria dels seus professionals, una manera de fer diners i assolir poder.

Al minut 35:00 de l'àudio l'Àngel Ros afirma que quan Carme Chacón deia que s'oposarà al pacte fiscal "con uñas y dientes"  el que volia dir en realitat és que el PSC està en contra a un "equivalent al del concert basc" però que en canvi "s´està per un pacte fiscal a l'Alemana" ja que el federalisme "és algo que està absolutament arrelat dintre del PSC" i que "la Carme" únicament s'oposava al model basc.

Quan un sent aquests bajanades pot, a més d'emprenyar-se, apuntar les següents conclusions:

1. Si això és el que es considera el corrent catalanista del PSC, no existeix al PSC cap corrent (ni llunyanament) catalanista. 
   
2. L'Angel Ros ignora completament el que és un  estat federal o bé és un vividor que s'aprofita de la ignorància de la gent.
3. L'alcalde de Lleida viu molt bé de la política i no té cap ideal de cap mena més que el de seguir vivint molt bé de la política.
4. Els polítics creuen que una gran proporció dels oients de la ràdio són uns imbècils.
5. La política del Regne Bananer, a més de  fer fàstic, és d'un nivell deplorable.

P.D. En relació amb el tema de la política com a mitjà per assolir poder i fer diners avui mateix observo com en un blog d'un alcalde d'una petita població del Vallès Occidental  de 26 anys (en aquest cas d'Inciativa), aquest afirma que , malgrat tenir un sou (conegut públicament) de 41.536 € bruts anuals i no tenir més propietats que un cotxe esportiu (del qual deu 5000 euros), un Macbook (del qual diu que [sic] deu 500 euros) i una bicicleta [sic], doncs diu que en el seu únic compte corrent no hi ha més que... exactament 1000 euros! He gosat preguntar-li  sobre el destí  dels seus calers (és que sóc un tafaner)  però encara no m'ha contestat ni ha publicat la qüestió. Potser és que en realitat té una malaltia incurable que necessita un tractament molt car a la clínica Mayo i jo sóc un  malpensat. De ben segur que és una persona honrada i amb tants ideals com diu, oi?

Carme Chacón perd per una n

                                                        El panorama polític del regne bananer és tan pobre i tan trist que fins i tot la victòria d'un poca-vergonya (en el sentit literal del terme) ens pot produir una petita alegria.

El goig relatiu ve del fet de que la seva oponent (Carme Chacón o Carmen Chacón com no dubtava en fer-se anomenar les darreres setmanes) representava les essències mateixes de la roïnesa, l'ambició, la baixesa, la vulgaritat, l'endollisme, l'egolatria, la curtedat, la mesquinesa i la ignorància concentrades totes juntes en una sola persona.

La qui va encetar la seva campanya a Olula del Río i que ha dit que "luchará con uñas y dientes contra el pacto fiscal" (la qual cosa, per cert, ningú sap el que és) i que "fue un error primar el debate territorial sobre el social” ja tenia un llarg historial rastrer del qual repassarem breument algunes de les perles.

L'ex-ministressa de l'habitatge ja fa anys no va dubtar en fer tallar les càmeres a periodistes de la BBC quan li preguntaren si a Espanya hi havia una bombolla immobiliària.

Com a ministressa de "defensa"  es va negar a respondre a el New York Times sobre com podia ser possible que bombes de dispersió  fossin venudes al règim de Gaddafi molts pocs dies abans de que Espanya signès la convenció que prohibeix aquest tipus d'armament.

Va assolir cotes altes de poder de la ma del seu poderós marit Miguel Barroso, que és un  pes pesant a l'ombra dins de l'aparell del partit.

Va raspallar al Marín i al Zapatero per poder pujar i després va  apunyalar a aquest darrer  per l'esquena signant un manifest en el que es criticava l'orientació del govern (del qual ella n'era membre!).

No va dubtar en posar a diverses revistes de modes i del cor amb vestits i joies de luxe , com  ho varen fer altres ministresses "socialistes".



En fi, una meravella  de dona a qui només cal desitjar-li que no es pugui aixecar després d'haver-se estavellat. I el més bo és que si s'hagués dit Carmen des d'un principi (de les primàries, és clar) ara seria la possible propera primera ministressa del Regne Bananer.

Fabián Estapé i els canvis de camisa

 Fa uns dies celebràvem que ens havia deixat un ex-ministre feixista i mostràvem com encara n'hi ha algun de molt conegut que ocupa alts càrrecs directius.

Hi ha però un altre cas encara més comú al regne bananer: el de feixistes reconvertits que varen fer un canvi de camisa increïble quan es va morir el dictador i que ara reben tota mena d'elogis dels mitjans.

Aquest és el cas de Fabián Estapé: antic alt càrrec feixista i antic admirador de Franco que no va dubtar en fer-se sorprenenment "d'esquerres" després de que El Caudillo morís tranquilament al seu llit.

Podriem citar molts antics feixistes reconvertits però aquest destaca per la manca de vergonya total del personatge en qüestió en passar de ser un defensor d'un règim feixista a posar-se la etiqueta de militar en posicions contràries. I justament en el moment precís.

Aquests es el tipus de personatge que és premiat amb una creu de Sant Jordi: el tipus d'en Millet, en Samaranch, en Sentís...

Un  país de pandereta!