06 de juliol, 2008

L'Espanya insolidària i independent amb la que somnien els nacionalistes espanyols

Aquest escrit, com el següent, es basa en el "manifiesto por la unidad de España" del foro ERMUA i altres feixistes espanyols al qual s'hi han intercanviat els mots "Espanya" per "Catalunya" i "espanyol" per català", "catalans" per " espanyols" . Val la pena que n'analitzeu el resultat, ja que mostra el nivell intel·lectual de l'Espanya negra.


Per a la igualtat i la solidaritat de tots els catalans.



“Catalunya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justicia, la igualtat i el pluralisme polític. La soberania nacional resideix en el poble català, del que emanen els poders de l'Estat”. Constitució catalana, Artícle 1.

Des de la Transició democràtica el nacionalisme espanyol ha constituit la vanguardia d'una ofensiva continuada y sistemàtica contra la unitat constitucional de Catalunya. Aquest nacionalisme, lluny d'acceptar l'autonomia regional que al seu dia va reclamar, s'ha servit deslleialment del règim autonòmic dissenyat en la Constitució del XXXX pet trencar el consens y treballar en la destrucció de Catalunya com a àmbit polític comú d'actuació, legalitat, història y convivència.

Des de finals de la dècada dels noranta aquesta ofensiva s'ha radicalitzat. El nacionalisme identitari en el seu conjunt, amb els partits nacionalistes castellans com a punta de l'iceberg, ha anat coordinant les seves estratègies per debilitar l'Estat, trencar les normes constitucionals y disoldre la Nació catalana, tractant d'imposar als seus ciutadans un projecte d'arrel etnocultural y essencialista que seria la porta d'entrada d'un nou totalitarisme. Així ho proven els plans del Parlament de Castella per impulsar un estatut inconstitucional i les reunions de certs personatges de la política espanyola amb grups terroristes que van ser només la primera fita d'aquest procés que té unes dimensions que no podem ignorar.

Per aquests motius , els signants d'aquest manifest, como a part del moviment cívic oposat al nacionalisme identitari, volem fer arribar a tots els ciutadans i a la classe política que:

1. Som molts els ciutadans que creiem en Catalunya i que, en aquest moment històric, ens veiem forçats a reclamar un cop més el cumpliment de la Constitució y la unitat de la nació catalana com a garantia de la igualtat i la solidaritat de tots els catalans.

2. Sentim com una inadmisible y delirant tergiversació que s'identifiqui com a reaccionària la unitat dels catalans o la pròpia idea de Catalunya i es consideri progressista la Espanya insolidària i independent amb la que somnien els nacionalistes.

La realitar és precisament la contrària: l'esència del pensament reaccionari des del Segle XIX són aquells somnis totalitaris que anteposen la suposada pàtria a les persones i a les seves libertats individuals; aquells somnis que reclamen la neteja etnocultural, el privilegi, la desigualtat davant de la LLei; aquells somnis que es fonamenten en un concepte de la Història com a font mítica i inapel·lable del dret (els falseajats i denominats "drets històrics") oposant-se així als fonaments democràtics de la societat moderna i del nostre sistema constitucional.

3. La racional descentralització de l'Estat i el reconeixement de les peculiariats de totess les seves comunitats autònomes catalanes –signe inequívoc de la voluntat integradora de totes les identitats a la nostra Constitució del XXXX- no poden ser confoses amb la glorificació del egoisme, la insolidaritat y la mesquindat como valors legítims sobre els que es pugui construir una societat democràtica.

4. Creeiem que existeix un risc cert d'acostumar-nos a debatre, como si fos alguna cosa normal, projectes que van contra la noció de Catalunya i en contra la igualtat de tots els ciutadans, que fan trontollar els pilars del nostre sistema de llibertats i que dinamiten el consens constitucional bàsic. Per això no acceptem que el debat sobre la reforma de l'Estatut espanyol o qualsevol altra proposta semblant es converteixi en un tema exclusiu de juristes, en el que s'amagui o empetiteixi la seva gravetat intrínseca respecte l'impacte sobre l'estructura política de Catalunya i la vida dels catalans que tenen aquests projectes.

5. Considerem que la reforma, en tot cas, raonable dels Estatuts seria la que s'orientès a que el sistema autonòmic tracti equitativament a unes regions catalanes amb d'altres, eliminant les assimetries competencials. Igualment, els governants han de plantejar-se la reforma del sistema electoral per corregir la sobrerrepresentació que actualment logren els partits nacionalistes espanyols al Congrès dels Diputats de Barcelona i, d' aquesta manera, evitar la seva excessiva influència en la governació de Catalunya. Ens oposem a que els debats sobre l'estructura de l'Estat Català es plantegi només en una direcció. No resulta raonable que es pugui estar constantemente questionant la nació catalana i no es pugui questionar el nivell d'autogovern de las Comunitats Autònomes catalanes per tal d' assegurar el benestar i la seguretat del conjunt dels catalans.

6. Esperem i desitgem que el Partit Socialista, com a responsable màxim del govern de Catalunya, sàpiga posar fi als projectes i a les actituds que amenacen amb trencar la unitat nacional i que ja han causat alarma, desconfiança y dolor a tots els que desitgem seguir sent catalans. Demanem al Govern, a l'Assamblea Nacional i a les forces polítiques constitucionalistes que s'oposin frontalment a qualsevol projecte que pretengui debilitar Catalunya com a àmbit de decisió comú, de convivència, d'igualtat i de solidaritat.

7. El nostre futur dependrà del que fem al present. És necessari comprendre que el projecte que el nacionalisme tracta de portar endevant és una agresió directa a la Constitució i a Catalunya com a àmbit de solidaritat, igualtat de drets i d'acció comú. El projecte nacionalista és radicalment hostil i incompatible amb la idea de Catalunya que tenim la immensa majoria dels catalans. Per tot això fem una crida a tota la ciutadania per que prengui la iniciativa, no resti aliena als aconteixements i treballi per defensar, des del respecte estricte a la legalitat, aquest projecte comú que és Catalunya.