Al principi dels anys noranta els astrònoms aficionats del nostre pais introduiren el concepte de "contamició lumínica". "Contaminació lumínica" vol dir la quantitat de llum a les ciutats que impedeix gaudir del seu esbarjo als astònoms aficionats (perquè no n'hi ha de cap altra mena que observin el cel a les ciutats).
Molt probablement algun polític d'algun poble o ciutat va quedar impactat per l'explicació d'algun d'aquests astrònoms aficionats i per aquestes dues paraules posades juntes: "contaminació" i "lumínica". I va actuar.
El resultat és que actualment a les nits les ciutats de Catalunya són de les més fosques i tristes del món. Evidentment el cel no és prou fosc com per poder fer ni les observacions astronòmiques més simples. Amb prou feines es pot veure el carro o Orió (a l'hivern). Però: i dir que hem reduït la "contaminació lumínica"? Oi que sona a ecologista?
Sentia a una coneguda "ecosocialista" fa uns dies parlar sobre el tema. És d'aquestes que també s'oposen incomprensiblement a les línies d'alta tensió i a als parcs eòlics. Deia que "era trist que un nen no poguès observar el cel a la nit". Quina llàstima oi? Tampoc pot veure com munyeixen les vaques i, a no ser que apaguin absolutament tot l'enllumentat públic i no públic, haurà d'anar al camp si es que vol observar ni que sigui la via làctea.
En Carl Sagan va viure la seva infantesa a Brooklyn. Un dels llocs amb més llum a la nit del món. Això evidentment no li va impedir conèixer els estels, sinó tot el contrari. I tots nosaltres que hem sigut nens a ciutats on hi havia molta "contaminació" lumínica hem pogut gaudir de nits estelades, independentment del tipus de llums que hi haguès als llocs on dormiem habitualment.
El que succeeix a casa nostra i que es demostra amb exemples com el de la mal anomenada "contaminació lumínica" és que el nivell cultural de la classe política va d'acord amb el del poble. No hi ha una élite (intel·lectual) que domini els càrrecs de responsabilitat sinó que qualsevol ignorant pot ocupar posicions de responsabilitat als nostres governs locals o a l'administració autonòmica i fer decisions que impacten negativament en la nostra qualitat de vida.
Entrades
EL VERB DONAR
Fa 16 anys
2 comentaris:
Una nit era dalt de la serra del Moixeró, o més ben dit a un port de muntanya a aquesta serra. Anava amb alguns biòlegs per cercar una mena de rats penats que estaven en perill d'extinció. No en vem veure cap de rat penat, però sí que vem veure la Cerdanya convertida en un mar enlluernador de llum. Per als quatre gats que hi viuen o hi estiuegen, i que no passegen pels carrers de nit, hi havia un gavadal d'il·luminació innecessaria i molesta, sacrificant la vida de les aus nocturnes i dels muricecs. Carpe (diem?)
Gràcies pel comentari.
La meva crítica es dirigia envers als planificadors urbanístics del món urbà. En cap cas pretenc que s'inundi la Cerdanya de llum ni que es destorbi als pobres rat-penats.
És clar que pot haver zones, com Collserola, on cal arribar a un compromís entre vida salvatge i urbana. És un dels problems del món que ens toca viure.
Publica un comentari a l'entrada