Contaminació lumínica: més material per a les ments irracionals

Al principi dels anys noranta els astrònoms aficionats del nostre pais introduiren el concepte de "contamició lumínica". "Contaminació lumínica" vol dir la quantitat de llum a les ciutats que impedeix gaudir del seu esbarjo als astònoms aficionats (perquè no n'hi ha de cap altra mena que observin el cel a les ciutats).

Molt probablement algun polític d'algun poble o ciutat va quedar impactat per l'explicació d'algun d'aquests astrònoms aficionats i per aquestes dues paraules posades juntes: "contaminació" i "lumínica". I va actuar.

El resultat és que actualment a les nits les ciutats de Catalunya són de les més fosques i tristes del món. Evidentment el cel no és prou fosc com per poder fer ni les observacions astronòmiques més simples. Amb prou feines es pot veure el carro o Orió (a l'hivern). Però: i dir que hem reduït la "contaminació lumínica"? Oi que sona a ecologista?

Sentia a una coneguda "ecosocialista" fa uns dies parlar sobre el tema. És d'aquestes que també s'oposen incomprensiblement a les línies d'alta tensió i a als parcs eòlics. Deia que "era trist que un nen no poguès observar el cel a la nit". Quina llàstima oi? Tampoc pot veure com munyeixen les vaques i, a no ser que apaguin absolutament tot l'enllumentat públic i no públic, haurà d'anar al camp si es que vol observar ni que sigui la via làctea.

En Carl Sagan va viure la seva infantesa a Brooklyn. Un dels llocs amb més llum a la nit del món. Això evidentment no li va impedir conèixer els estels, sinó tot el contrari. I tots nosaltres que hem sigut nens a ciutats on hi havia molta "contaminació" lumínica hem pogut gaudir de nits estelades, independentment del tipus de llums que hi haguès als llocs on dormiem habitualment.

El que succeeix a casa nostra i que es demostra amb exemples com el de la mal anomenada "contaminació lumínica" és que el nivell cultural de la classe política va d'acord amb el del poble. No hi ha una élite (intel·lectual) que domini els càrrecs de responsabilitat sinó que qualsevol ignorant pot ocupar posicions de responsabilitat als nostres governs locals o a l'administració autonòmica i fer decisions que impacten negativament en la nostra qualitat de vida.

PRISA, Cisneros i la SER

El franquisme encara dóna cops de cua al regne bananer. Avui, li ha tocat rebre el cop al Professor de Filosofia de la Complutense da Madrid Carlos Fernández Liria.

El programa "La Ventana", transmès avui de 16:00 a 16:30 conté una mostra de que la feina que va fer el Generalísimo té consequències als nostres dies. Els hereus del franquisme en aquest cas són els servidors del grup PRISA que no toleren que siguin els seus amos criticats pel seu suport als opositors del President de Venezuela Hugo Chavez .

La servidora és en aquest cas l'entrevistadora Ana Guantes. Un personatge propi dels esperpents de Valle -Inclán.

Perles d'Espanya

Segle XVII:

"El catalán era la criatura más triste y miserable que Dios crió".
"Son los catalanes el ladrón de tres manos"
"Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen, y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido"

Francisco de Quevedo.


Segle XVIII:

"Previniendo, se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos"
Felipe V

"...borrándoles de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones"

Consejo de Castilla. Disposiciones previas al decreto de Nueva Planta. 1715.


"...es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo (Cataluña) tan criminal como el no discurrírsele pena condigna..."
José Patiño. Informe sobre las expropiaciones para la Ciudadela militar de Barcelona.

"Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano..."

José Patiño. "Consulta del Consejo de Castilla sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña". 1715.



"En este año he comenzado a continuar las partidas en castellano, en virtud de las repetidas órdenes que para la extensión de este Idioma en Cataluña ha havido del Rey (que D. guarde)"

Libro de óbitos de la parroquia de Gurb. 1769.


"Entendiéndose la impresión solamente en Castellano y Latín, pero no en Cathalán"
Consejo de Castilla. 1773.



"En ningún teatro de España se podrán representar, cantar ni baylar piezas que no sean en idioma castellano"

Decret de Manuel Godoy, ministre espanyol. 1780.


"La introducción del lenguaje forastero es nota indeleble de haber sido vencida la nación a quien se despojó de su antiguo idioma"

Padre Feijoo

Segle XX:


Los maestros y maestras de instrucción primaria que enseñasen a sus discípulos la doctrina cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, serán castigados por primera vez con amonestación por parte del Inspector Provincial de primera enseñanza, quien dará después cuenta del hecho del Ministerio del ramo; y si reincidiesen, después de haber sufrido una amonestación, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la ley.

(Articulo 2∫ del Real Decreto de 21 de noviembre de 1902, signat per Alfonso XIII a instancies del President del Govern Espanyol, Conde de Romanones, i del Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, Álvaro Figueroa). 1902.



"Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1º de febrero no debe haber un solo soldado catalán en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra".

"Ejército y Armada" 1906.

"El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego".

"La Correspondencia Militar". Madrid. 13 de desembre del 1907.


"Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrían al castellano".

Miguel de Unamuno, declaracions fetes a "El Mundo" de Madrid. 1907.


"Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerÌas o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor".

Circular del Gobernador Civil de Barcelona, general Losada. 1924.


"Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas".

Juan Llarch "Cataluña y la nacionalidad española". Madrid 1927.


"Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de Africa. Todo menos..., lo otro".

Ramiro Ledesma Ramos. La Conquista del Estado. 1931.

"Hablar de nacionalidades oprimidas -perdonadme la fuerza, la dureza de la expresión- es sencillamente una mentecatada; no ha habido nunca semejante opresión, y lo demás es envenenar la Historia y falsearla".

Intervenció de Miguel de Unamuno en las Cortes de Madrid. 2 de juliol del 1932.


"Antes que el Estatuto la guerra civil".

Titular de "El Imparcial" 1932.

Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos."

Manuel Azaña. Memorias. President de la República Española.


"Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco ."

Manuel Azaña. Memorias. Presidente de la República Española.
"El decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscriptores entre los republicanos."

Juan Negrín. Cap de govern socialista de la República española i president a l'exili, citat per Julián Zugazogoitia en les seves memòries.


"Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar".

General Queipo de Llano. emissió radiofònica. 1936.



"Pero una advertencia. Ya se acabó esta conducta, se acabó la traición, porque nosotros preferiríamos ver a estas tierras pulverizadas antes que verlas otra vez en contra de los sagrados destinos de España".

Discurs del cap del Servicio Nacional de Propaganda de Falange española y de las JONS, José Antonio Giménez Arnau. Saragossa, 21 d'abril del 1938.


"Yo lo llevaba fijo en mi mente el día 26 cuando con las tropas de Juan Bautista me metía en el Tibidabo, en Pedralbes. No quería hacerme ilusiones. Están vencidos y soportarán, porque son gente despierta, su derrota y nuestro triunfo; pero...¿convencidos?...ah! eso ya es más difícil . Quizás imposible. Barcelona seguirá siendo el garbanzo negro de la olla nacional. Por lo menos durante un par de generaciones. Al enjuiciar así el problema catalán del presente y el porvenir, no era ciertamente de los más pesimistas. Yo he oído a más de una persona de claro juicio y temple sereno propugnar la conveniencia de un castigo bíblico (Sodoma, Gomorra) para purificar la ciudad roja, la sede del anarquismo y separatismo , y como único remedio para extirpar esos dos cánceres, señalar el termocauterio destructor implacable".

El Tebib Arrumi. Heraldo de Aragón. 4 de febrer de 1939.



"Catalán, judío y renegado,

pagarás los daños que has causado.

Arriba escuadras, a vencer,

que en España empieza a amanecer."

Versió del "Cara al Sol" cantada durant la Batalla de l'Ebre. 1938.



"Todos los catalanes son una mierda"

Declaracions fetes el dia 21 de juny del 1959 per Luis de Galinsoga, director de La Vanguardia, imposat "a dit" per la dictadura franquista.



"Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes".

Declaracions de Santiago Bernabeu, president del Real Madrid Club de Fútbol. 1967



"°Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España. (...) haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario; y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse , y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar."

Manuel Fraga Iribarne, ministre de Franco i posterior president de la Comunidad Autónoma de Galicia. 1968.

Ments irracionals o trama mafiosa?

El que succeeix a aquest país amb l'oposició a la línia de 400 kV (coneguda com a MAT) no té nom. Aquesta matinada uns vàndals (o mafiosos) han cremat dues excavadores i dos remolcs a Centelles, culminant un procès d'irracionalitat encetat per la "plataforma no a la Molt Alta Tensió". La meva hipòtesi es que tot aquest moviment d'oposició no es deu , com pensava inicialment, només a l'existència de ments irracionals sinó a obscurs interessos econòmics relacionats amb l'expropiació de terrenys. El mateix es podria dir respecte els moviments d'oposició als generadors eòlics.

Perquè qui amb una mica de sentit de l'ètica o de l'estètica pot dir en aquest país que una línia d'alta tensió o un parc eòlic fan malbé el paisatge? Ningú no se'n ha adonat de que les tècniques de construir carreteres que tenim aquí deixen cicatrius en forma de talusos que malmeten infinitament més el panorama? (Deixem a banda el tema de la bellesa de les nostre viles). Fa ja molts anys que pel PARC-NATIONAL-DES-PYRENEES (patrimoni de la humanitat) circula una línia de molt alta tensió que s'utilitza per vendre energia elèctrica a Espanya entrant per Ordesa i que n'hi ha hagut prou amb pintar les torres de color fosc per fer'les pràcticament invisibles a l'ull (almenys molt menys visibles que la carretera que atravessa el parc nacional).

Fins i tot els ludites que a l'Anglaterra del segle XIX cremaven màquines ho feien amb alguna mena de fonament. Els babaus de la Catalunya del segle XXI (però que viuen al segle IX) no saben ben bé perquè s'oposen a les línes d'alta tensió. La seva irracionalitat i ofuscació els fa creure que els camps electromagnètics que radien els cables són perjudicals per a la salut. Tothom que sàpiga encara que nomès sigui una micona d'electromagnetisme sap que els camps de baixa freqüència com els de les xarxes de transport d'energia elèctrica pràcticament no radien energia.

Això contrasta amb la falta d'atenció dels catalans pel que fa a recents estudis independents que demostren una relació estadística entre l'us del telèfon mòbil i la incidencia de tumors cerebrals. Tants els estudis de l'equip de Vini Khurana que ha estat estudiant científicament el fenòmen durant deu anys a Austràlia com l'equip de David Servan-Schreiber als EstatsUnits i a França com el d'Andre Vander Vorst a Bèlgica (que ha utilitzat rates de laboratori amb qui compartim la major part dels gens) coincideixen en que la utilització del telèfon mòbil suposa un perill major per la salut que el tabac o fins i tot la exposició a substàncies cancerígenes com l'amiant.

Ah! però algú en parla d'aquests estudis que han creat un terratrèmol mediàtic als nostres veïns del nord? No! Aquí per contra hi ha un grup no despreciable de gent que, ambe l mateix tarannà dels ludites del segle XIX, diuen aproximadament que l'electricitat és cosa del diable. I a més ho diuen desfent-se el poc cervell que els hi queda amb radiacions de 1800MHz a cau d'orella.

Però com que em costa de creure que un moviment irracional com el de la oposició a la MAT tingui tanta força i perquè conec les causes que varen originar la oposició a la MAT a la Catalunya Nord, crec que també hi ha la possibilitat de que, com en el cas dels parcs eòlics, el que hi ha darrera de tot plegat sigui simplement una colla de propietaris que volen aconseguir quantitats monetàries més grans per l'expropiació de les seves terres. O bé aquesta darera teoria és certa o bé estem tractant , com deia abans, amb ments totalment irracionals.

Ep Mario Vargas Llosa, Albert Boadella i companyia: canviem els papers?

El que es reprodueix a continuació és el "Manifiesto para la lengua común" signat per Mario Vargas Llosa i Albert Boadella, però amb dos petits canvis:

- On deia "llengua castellana" s'ha canviat per "llengua catalana" i a l'inrevès.
- On deia "Espanya" s'ha canviat per "l'Estat".

Si el llegiu podreu veure l'absurditat del manifest original i la curtedat del qui el varen signar.

(S'han canviat a majúscules algunes paraules per ressaltar la clarividència de l'autor del manifest original.)

----------------------------------------

Des de fa alguns anys hi ha creixents raons per a
preocupar-se al nostre país per la situació institucional de la
llengua catalana, l'única llengua juntament oficial i comú de
tots els ciutadans. Evidentment , no es tracta d'una molèstia merament cultural –el nostre idioma gaudeix d'una força envejable (...) sinó d'una inquietud estrictament política: es
refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació
democràtica a aquest país, així com dels drets educatius i
cívics dels qui la tenen com a llengua materna o la escolleixen amb
tot dret com a vehicle preferent d'expressió, comprensió
i comunicació.

Com a punt de començament, establim una sèrie de
PREMISSES:

1) Totes les llengües oficiales a l'Estat són
IGUALMENT espanyoles (sic) i mereixedores de protecció
institucional com a patrimoni compartit, però només
UNA d'elles és comú a tots, oficial en tot el
territori nacional i per tant només una una d'elles –el
català- gaudeix del deure constitucional de ser
coneguda i de la presunció conseqüent de que
tots la coneixen. És a dir, hi ha una asimetria entre
les llengües oficials, la qual cosa no implica
injustícia (?) de cap tipus perquè a l'Estat hi ha
diverses realitats culturals però NOMÉS UNA una d'elles
és universalment oficial al NOSTRE Estat
democràtic. I comptar amb una llengua política
comú és una ENORME riquesa per a la DEMOCRÀCIA,
MÉS ENCARA si es tracta d'una llengua amb tant arrelament
HISTÒRIC a tot el país.

2) Són els ciutadans els que tenen drets
lingüístics, no els territoris ni molt menys les
llengües mateixes. O sigui: els ciutadans que parlen
qualsevol de les llengües cooficials tenen
dret a rebre educació i a ser atesos per la
administració en ella (el català), però les llengües no tenen
el dret d'aconseguir COACTIVAMENT parlants ni a imposar-se com prioritàries a
l'educació, informació, retolació, institucions, etc… en
detriment del català.

3) És un desig encomiable aspirar a que tots els ciutadans arribin a CONÈIXER
bé la llengua castellana on aquesta és cooficial a, juntament amb l'OBLIGACIÓ de conèixer
la COMÚ DEL PAÍS. Però tal aspiració pot sernomés estimulada, no imposada. És LÒGIC
suposar que sempre hi haurà molts ciutadans
que prefereixin desenvolupar la seva vida quotidiana i
professional en català, coneixent només la
llengua castellana autonòmica lo suficientment per conviure
amablement amb els demès i gaudir (dins del possible)
de les manifestacions culturals d'ella. Que
certes autoritats autonòmiques anhelin com
ideal assolir un màxim sostre competencial bilingüe
no justifica decretar la llengua castellana autonòmica com
vehicle exclusiu ni primordial d'educació o de
relacions amb la administració pública. Convé
recordar que aquest tipus d'imposicions abusives
malmet especialment les possibilitats laborals o
socials dels més desafavorits, retallant les seves alternatives i la seva mobilitat.

4) Certament, l'article tercer, apartat 3, de la
Constitució estableix que “les diferents
modalitats lingüístiques de l'Estat són un
patrimoni cultural que serà objecte d'especial
respecte i protecció”. No s'ha d'objectar res a aquesta disposició tant generosa com justa, proclamada
para acabar con las prohibicions y restriccions
que patia el castellà. Acomplert
SOBRADAMENT avui tal OBJECTIU, seria un frau
constitucional y una autèntica FELLONIA utilitzar tal
article per a justificar la discriminació,
marginació o menyspreu dels ciutadans monolingües en castellà en alguna de las formes
abans indicades.
Per tants els sota signants demanem del
Parlament català una normativa legal del rang adequat (que
en el seu cas pot exigir una modificació constitucional i d'informació, rotulació, institucions, etc…
per a fixar inequívocament els
següents punts:

1) La llengua catalana és comú i oficial a tot el
territori nacional, sent la única la
comprensió se li pot suposar a qualsevol
efecte a tots els ciutadans espanyols.

2) Tots els ciutadans que ho desitgin tenen
el dret a ser educats en llengua catalana, sigui
quina sigui la seva llengua materna. La llengua castellana cooficial
autonòmica ha de figurar en els plans
d'estudi de les seves comunitats en
diversos graus d'oferta, però MAI com a llengua
vehicular exclusiva. En qualsevol cas, sempre
ha de quedar garantit a tots els alumnes el
coneixement final de la llengua COMÚ.

3) En las autonomies bilingüesò no que tot
funcionari hagi de tenir tal capacitació., qualsevol ciutadà
té dret a ser atès institucionalment en les dues llengües oficials. Això implica que en els centres oficials hi haurà
sempre personal capacitat per això per En locals
i negocis públics no oficials, la relació amb la
clientela en una o ambdues llengües serà discrecional.

4) La retolació dels edificis oficials i de las vies
públiques, les comunicacions administratives, la
informació a la ciutadania, etc…en aquestes
comunitats (o a les seves zones qualificades de
bilingües) és recomanable que siguin bilingües
per en tot cas MAI PODRAN expressar-se
únicament en la llengua castellana autonòmica.

5) Els representants polítics, tant de l'administració central com de les autonòmiques,
utilitzaran habitualment en les seves funcions
institucionals d'abast estatal la llengua
catalana tant dins de l'Estat com a l'estranger, excepte en DETERMINADES OCASIONS CARACTERÍSTIQUES. Als parlaments autonòmics de les comunitats de parla castellana podran utilitzar como és natural, qualsevol de les duess llengues oficials.

L'Espanya insolidària i independent amb la que somnien els nacionalistes espanyols

Aquest escrit, com el següent, es basa en el "manifiesto por la unidad de España" del foro ERMUA i altres feixistes espanyols al qual s'hi han intercanviat els mots "Espanya" per "Catalunya" i "espanyol" per català", "catalans" per " espanyols" . Val la pena que n'analitzeu el resultat, ja que mostra el nivell intel·lectual de l'Espanya negra.


Per a la igualtat i la solidaritat de tots els catalans.


“Catalunya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justicia, la igualtat i el pluralisme polític. La soberania nacional resideix en el poble català, del que emanen els poders de l'Estat”. Constitució catalana, Artícle 1.
Des de la Transició democràtica el nacionalisme espanyol ha constituit la vanguardia d'una ofensiva continuada y sistemàtica contra la unitat constitucional de Catalunya. Aquest nacionalisme, lluny d'acceptar l'autonomia regional que al seu dia va reclamar, s'ha servit deslleialment del règim autonòmic dissenyat en la Constitució del XXXX pet trencar el consens y treballar en la destrucció de Catalunya com a àmbit polític comú d'actuació, legalitat, història y convivència.

Des de finals de la dècada dels noranta aquesta ofensiva s'ha radicalitzat. El nacionalisme identitari en el seu conjunt, amb els partits nacionalistes castellans com a punta de l'iceberg, ha anat coordinant les seves estratègies per debilitar l'Estat, trencar les normes constitucionals y disoldre la Nació catalana, tractant d'imposar als seus ciutadans un projecte d'arrel etnocultural y essencialista que seria la porta d'entrada d'un nou totalitarisme. Així ho proven els plans del Parlament de Castella per impulsar un estatut inconstitucional i les reunions de certs personatges de la política espanyola amb grups terroristes que van ser només la primera fita d'aquest procés que té unes dimensions que no podem ignorar.

Per aquests motius , els signants d'aquest manifest, como a part del moviment cívic oposat al nacionalisme identitari, volem fer arribar a tots els ciutadans i a la classe política que:

1. Som molts els ciutadans que creiem en Catalunya i que, en aquest moment històric, ens veiem forçats a reclamar un cop més el cumpliment de la Constitució y la unitat de la nació catalana com a garantia de la igualtat i la solidaritat de tots els catalans.

2. Sentim com una inadmisible y delirant tergiversació que s'identifiqui com a reaccionària la unitat dels catalans o la pròpia idea de Catalunya i es consideri progressista la Espanya insolidària i independent amb la que somnien els nacionalistes.

La realitar és precisament la contrària: l'esència del pensament reaccionari des del Segle XIX són aquells somnis totalitaris que anteposen la suposada pàtria a les persones i a les seves libertats individuals; aquells somnis que reclamen la neteja etnocultural, el privilegi, la desigualtat davant de la LLei; aquells somnis que es fonamenten en un concepte de la Història com a font mítica i inapel·lable del dret (els falseajats i denominats "drets històrics") oposant-se així als fonaments democràtics de la societat moderna i del nostre sistema constitucional.

3. La racional descentralització de l'Estat i el reconeixement de les peculiariats de totess les seves comunitats autònomes catalanes –signe inequívoc de la voluntat integradora de totes les identitats a la nostra Constitució del XXXX- no poden ser confoses amb la glorificació del egoisme, la insolidaritat y la mesquindat como valors legítims sobre els que es pugui construir una societat democràtica.

4. Creeiem que existeix un risc cert d'acostumar-nos a debatre, como si fos alguna cosa normal, projectes que van contra la noció de Catalunya i en contra la igualtat de tots els ciutadans, que fan trontollar els pilars del nostre sistema de llibertats i que dinamiten el consens constitucional bàsic. Per això no acceptem que el debat sobre la reforma de l'Estatut espanyol o qualsevol altra proposta semblant es converteixi en un tema exclusiu de juristes, en el que s'amagui o empetiteixi la seva gravetat intrínseca respecte l'impacte sobre l'estructura política de Catalunya i la vida dels catalans que tenen aquests projectes.

5. Considerem que la reforma, en tot cas, raonable dels Estatuts seria la que s'orientès a que el sistema autonòmic tracti equitativament a unes regions catalanes amb d'altres, eliminant les assimetries competencials. Igualment, els governants han de plantejar-se la reforma del sistema electoral per corregir la sobrerrepresentació que actualment logren els partits nacionalistes espanyols al Congrès dels Diputats de Barcelona i, d' aquesta manera, evitar la seva excessiva influència en la governació de Catalunya. Ens oposem a que els debats sobre l'estructura de l'Estat Català es plantegi només en una direcció. No resulta raonable que es pugui estar constantemente questionant la nació catalana i no es pugui questionar el nivell d'autogovern de las Comunitats Autònomes catalanes per tal d' assegurar el benestar i la seguretat del conjunt dels catalans.

6. Esperem i desitgem que el Partit Socialista, com a responsable màxim del govern de Catalunya, sàpiga posar fi als projectes i a les actituds que amenacen amb trencar la unitat nacional i que ja han causat alarma, desconfiança y dolor a tots els que desitgem seguir sent catalans. Demanem al Govern, a l'Assamblea Nacional i a les forces polítiques constitucionalistes que s'oposin frontalment a qualsevol projecte que pretengui debilitar Catalunya com a àmbit de decisió comú, de convivència, d'igualtat i de solidaritat.

7. El nostre futur dependrà del que fem al present. És necessari comprendre que el projecte que el nacionalisme tracta de portar endevant és una agresió directa a la Constitució i a Catalunya com a àmbit de solidaritat, igualtat de drets i d'acció comú. El projecte nacionalista és radicalment hostil i incompatible amb la idea de Catalunya que tenim la immensa majoria dels catalans. Per tot això fem una crida a tota la ciutadania per que prengui la iniciativa, no resti aliena als aconteixements i treballi per defensar, des del respecte estricte a la legalitat, aquest projecte comú que és Catalunya.

Una nova CiU?

Sembla que tenim una nova CiU ocupant certes conselleries de l'administració de la Catalunya Sud. Amb l'agreujant que a més deshonren el nom de la històrica Esquerra Republicana de Catalunya.

Es tracta d'una colla de paràsits de tal calibre que el mateix "Enric" Sopena, gens sospitós de ser independentista català, deia avui al canal de televisió PSOE PLUS (igualment conegut per CNN+) que li havia sorprés que el portaveu d'Esquerra al Congrés dels diputats de Madrid no havia fet ni un a sola reivindicació de les aspiracions catalanes.

Aquest esctit airat, però, me l'ha sugerit el fet de comprovar fa uns instants que no existeix cap diccionari de sinònims ni de separació de síl·labes en català pel OpenOffice i que l'únic diccionari existent és fet per amateurs i amb la nomenclatura "ca_ES" (la denominació ISO per la llengua catalana és "ca", no "ca_ES"). El que això significa és que tota la colla de PARÀSITS d'ERC que ocupen o que volen ocupar càrrecs a l'adminsitració SE'LS HI EN FOT (exactament igual que als de CiU) que el català no pugui tenir la mateixa consideració que qualsevol llengua minoritària com el gal·lès o l'eslovac.

Totes les conselleries fantasmes que dirigeixen haurien de ser capaces de nomenar algú que se' n encarregués de fer aquests paquets lingüístics. De la mateixa manera que no els hi costaria gaire subvencionar una traducció decent al català del windows XP, ja que la única existent és només parcial i de molt baixa qualitat (ni tants sols se n'ha comprovat la longitud d'alguns textes i molts textes apareixen en castellà).

Altre cop resta evident que el govern és reflexe del poble i que aquest poble es nega a existir amb dignitat.