Miquel Iceta, un polític professional gens brillant

En Miquel Iceta és un home grassonet com un garrí i és tort i mal girbat. Fins aquí cap problema. A mi m'agraden els garrins i no res em fa pensar que els homes grassos siguin inferiors als prims ni que els homes amb les dues espatlles a la mateixa alçada siguin superiors als altres.

En Miquel Iceta és homosexual. Tampoc cap problema amb això evidentment. Tinc amics que són gais  i són tan bona gent  o mala gent com els heterosexuals.

En Miquel Iceta no és cap home brillant. No va poder amb la química i ni tan sols amb l'economia. De manera que no va aconseguir cap titulació universitària ni cap estudi superior. I això per si sol no és cap problema (per a ell tampoc ho ha sigut ja que l'únic ofici que ha tingut en tota la seva vida ha sigut el de la política professional).

Ara bé, el fet de que una persona mediocre, malèvola i/o ignorant assoleixi posicions de poder representa un mal molt gran per a la ciutadania.

Avui mateix a "L'entrevista del diumenge" del 3/24 han entrevistat al qui va apunyalar per l'esquena a en Pasqual Maragall i ha dit que  ells (el PSC) "han estudiat els models a Escòcia i al Quebec" perquè "són els seus models de democràcia" i que han vist que "no han fet cap mai declaració de sobirania unlilateral".

Això, per començar, és mentida. El parlament del Quebec ha aprovat resolucions similars o més agosarades, com per exemple la que va aprovar el 7 de desembre del 2000 amb 69 vots a favor i 41 en contra i que es pot llegir aquí.

El "pobre" home, a més de mentir o ignorar la veritat, no ha dit que prèviament el govern del Canadà va permetre que el poble del Qubec poguès decidir el seu futur lliurement en un referendum democràtic que és precisament el que s'està negant aquí.

I pel govern britànic i Escòcia tenim un cas similar ja que la sobirania democràtica del parlament escocès no ha sigut en cap cas posada en qüestió. El govern britànic no només no ha obstaculitzat el referèndum sinó que va demanar que se celebri tan aviat com sigui possible. I, com és lògic en tot estat democràtic, ha acceptat acatar totes les decisions de la majoria del parlament escocès incloent-ne la data i la questió del referèndum.

Per què en el regne bananer hem de tenir a gent tan ignorant en posicions de tan de pes, cobrant sous estratosfèrics i sortint per la televisió durant tants de decennis?

Tornarem a badar, tornarem a sofrir, tornarem a perdre

Pau Claris va proclamar la República Catalana un 17 de gener de l'any 1641. Sis dies després es feia enrere. Com a resultat Catalunya va quedar dividida i dominada pels Borbons.

Francesc Macià proclama la república Catalana el 14 d'abril del 1931 a l'espera de que es formi una "confederació ibèrica"(la qual cosa no existia ni ha existit ni , pel que hem vist tants cops, existirà mai). Tres dies després es fa enrere de  les aspiracions inicials, pacta amb Madrid  i tot queda en una Generalitat dins de la República espanyola (no federal). El 1932 es retalla l'Estatut d'Autonomia. Macià mor poc després.

El 6 d'octubre del 1934 Lluís Companys torna a decebre proclamant altre cop l'Estat català dins de la "República Federal Espanyola" (la qual cosa no existia ni ha existit ni , pel que hem vist tants cops, existirà mai). La seva tebior, com sabem, no li va servir per fer-se perdonar ja que la història no perdona als tebis.

El 2014 l'Artur Mas sembla que convocarà una consulta. Encara no sabem quin serà el contingut de la pregunta. Però si hem de jutjar per la història i pels esdeveniments dels darrers dies podem preveure que no arribarem gaire lluny.