Aquí teniu una petita transcripció de l'entrevista i que podeu escoltar a partir del minut 19 de l'àudio:
- El 2014 vostè aboga per la independència de Catalunya?
- (...) Ara jo, ARA, votaria independència sí... Sobre això no cal que em faci gaire més preguntes (...) No cal que m'insisteixi gaire amb això. I potser més endavant si les coses canvien...però ara en aquests moments...-Creu que veurem una Catalunya independent...?
-No cal que insisteixi gaire amb això.-Al llarg de la vida, creu que veurem una Catalunya independent o no?
-Peri, peri, peri, eeeh... A veure. Vaja... pregunti pregunti.-Creu que veurà una Catalunya independent?
-Aixòooo... eeeehhh... jo tinc pocs any de vida, sap? Ha,ha ha! A mi me'n queden pocs. Ehhhh.., bueno! No és impossible, evidentment, no és impossible. Però escolti'm...entengui... no, no és el terma d'ara. El tema d'ara és, és... nosaltres hem de defensar Catalunya endins...la nostra realitat,...fer-nos respectar ...eeer (...) tenir unes actituds, sòlides, fortes, fermes amb actituds [audio incomprensible] de la llengua, amb el tema que va donar en el seu moment [audio incomprensible] d'això, del pacte fiscal, etc....nosaltres podem fer molts passos endavant...cap a on? Home cap a la salvació, cap a la consideració de la identitat, que es pot fer amb independència o que es podria haver fet sense (...) Escolti no li dongui més voltes...Vostè que votaria ara? Independència. D'aquí a cinc anys? D'aquí a cinc anys no ho sé.No fos cas que algú arribi realment a convocar un referèndum, oi?
Quina actitud més sòlida, forta i ferma! A Madrid ja s'en poden fer l'enèssim panxó de riure.
Això explica perquè la Catalunya espanyola és el que és. Un poble que ha votat aquest personatge durant vint-i-tres anys no mereix absolutament res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada