Roca Junyent és el Primer Secretari del Comité Executiu de l'empresa d'autopistes de peatge ABERTIS

La realitat supera la ficció. En Miquel Roca i Junyent és el Primer Secretari del Comitè Executiu de l'empresa d'autopistes de peatge ABERTIS. No és cap invent. Consta en el mateix  lloc web d'Abertis així com a diversos documents. Salvador Alemany i Mas n'és el president Executiu, Isidre Fainé i Casas n'es un vice-president , Florentino Pérez n'és un altre.

Així doncs, cada cop que passis la targeta per un peatge de l' AP-7 o de l'AP-2 ja saps a on van a parar els teus diners. A la vegada també podràs entendre perquè el novembre del 2010 CiU va presentar una esmena a Madrid per tal que les empreses concessionàries d'autopistes de peatge  rebin compensacions per la disminució de trànsit en comparació amb el que preveia l'estudi de viabilitat.

Després d'uns quants malabarismes parlamentaris, les compensacions varen ser aprovades el 21.12.2010 com un a esmena en el Senat a la Llei Postal . Posteriorment, ja amb el PP al govern, Foment aprova l'allargament de la concessió dels peatges de les autopistes catalanes d'ABERTIS de manera que es pugui compensar a aquesta companyia de les concessions deficitàries (bàsicament, les radials de Madrid ) on els usuaris tenen alternatives gratuïtes.

Així doncs, ja tenim una altra raó per maleir els ossos d'aquest pare de la Constitució i dels seus sequaços. L'altra ens ha fet encara molt més pobres: va rebutjar, el 1977, el Concert Econòmic.

La labor parlamentària de CiU a Madrid

La Santa Aliança CiU-PP segueix donant els seus fruits.  Ahir el consell de ministres presidit per Rajoy va indultar a Josep Maria Servitje, ex-secretari general del Departament de Treball  i a Víctor Manuel Lorenzo Acuña (ex-cunyat del dirigent del partit Josep Sánchez Llibre) que havien estat jutjats i trobats culpables de desviament de fons de la conselleria mitjançant la contractació d'estudis inútils per part d'empresaris afins. La notícia completa es pot  llegir aquí.

"Aquesta era la segona condemna a Víctor Manuel Lorenzo Acuña per un cas de desviament de cabals públics, ja que el 2007 el Tribunal Suprem (TS) li va imposar una condemna d'un any i un mes de presó per la malversació de gairebé un milió d'euros del Consorci de Turisme de Catalunya.


No obstant això, l'Audiència de Barcelona va substituir la pena imposada a Acuña per l'anomenat cas Turisme per una multa de 9.824 euros precisament l'endemà que se'l condemnés a dos anys i tres mesos de presó pel cas Treball, en què també va ser jutjat i absolt l'exconseller de Treball Ignasi Farreres.


A l'espera de l'indult que ara li ha concedit el Govern, Víctor Manuel Lorenzo Acuña tenia suspesa la pena de presó que se li va imposar pel cas Treball, que hauria implicat el seu ingrés a la presó en comptar amb els antecedents derivats de la sentència del cas Turisme.


Acuña, que d'aquesta forma mai no ha arribat a ingressar a la presó, va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona el 2005 pel cas Turisme -del qual va derivar el cas Treball-, a una pena superior als dos anys de presó, cosa que implicava la seva entrada a la presó malgrat estar mancat d'antecedents, però el Suprem li va rebaixar la pena el 2007 a un any i un mes de presó.


En la resolució publicada al BOE, el Ministeri de Justícia disposa l'indult parcial de l'empresari d'UDC, que va ser acordat en el Consell de Ministres del passat 17 de febrer, amb la condició que "no torni a cometre delicte dolós en el termini de tres anys des de la publicació del reial decret"."

Hom es pregunta què fa CiU a Madrid per tal de fer que a Catalunya s'hagin de fer gairebé totes les retallades, es mantingui o augmenti l'espoli fiscal, se segueixin sense publicar les balances fiscals, s'allarguin les concessions de les autopistes de peatge de Catalunya (per tal de compensar a les concessionàries dels pocs beneficis que donen els peatges de Madrid), s'augmentin els sous dels professors de la Comunidad Autónoma de Madrid , es paguin amb fons públics viatges a Anglaterra a alumnes de l'escola pública d'Extremadura, etc...

L'explicació és clara. CiU treu beneficis. El que passa és que no són per Catalunya sinó beneficis particulars de la seva classe política.

Pujol ara diu que d'aquí a cinc anys no sap si votaria per la independència

La darrera setmana en Pujol va tornar a sortir amb una de les seves declaracions a la televisió que insinuaven que ell votaria a favor en un  hipotètic referèndum per la independència de Catalunya. Els que ja el coneixem de fa molt de temps, sabíem que no trigaria gaires dies en desdir-se'n. I així ha sigut, el dijous dia 8 de març, en el programa "El matí de Catalunya Ràdio", l'ex-president diu que d'aquí a cinc anys no sap el que votaria en un referèndum per la independència de Catalunya i  que ell només volia dir que votaria afirmativament si el referèndum es convoqués en aquest precís instant!

Aquí teniu una petita transcripció de l'entrevista i que podeu escoltar a partir del minut 19 de l'àudio:

- El 2014 vostè aboga per la independència de Catalunya?

- (...) Ara jo, ARA, votaria independència sí... Sobre això no cal que em faci gaire més preguntes (...) No cal que m'insisteixi gaire amb això. I potser més endavant si les coses canvien...però ara en aquests moments...

-Creu que veurem una Catalunya independent...?

-No cal que insisteixi gaire amb això.

-Al llarg de la vida, creu que veurem una Catalunya independent o no?

-Peri, peri, peri, eeeh... A veure. Vaja... pregunti pregunti.

-Creu que veurà una Catalunya independent?

 -Aixòooo... eeeehhh... jo tinc pocs any de vida, sap? Ha,ha ha! A mi me'n queden pocs. Ehhhh.., bueno! No és impossible, evidentment,  no és impossible. Però escolti'm...entengui... no, no és el terma d'ara. El tema d'ara és, és... nosaltres hem de defensar Catalunya endins...la nostra realitat,...fer-nos respectar ...eeer (...) tenir unes actituds, sòlides, fortes,  fermes amb actituds [audio incomprensible] de la llengua, amb el tema que va donar en el seu moment [audio incomprensible] d'això, del pacte fiscal, etc....nosaltres podem fer molts passos endavant...cap a on? Home cap a la salvació, cap a la consideració de la identitat, que es pot fer amb independència o que es podria haver fet sense (...) Escolti no li dongui més voltes...Vostè que votaria ara? Independència. D'aquí a cinc anys? D'aquí a cinc anys no ho sé.

No fos cas que algú arribi realment a convocar un referèndum, oi?

Quina actitud més  sòlida, forta i ferma! A Madrid ja s'en poden fer l'enèssim panxó de riure.

Això explica perquè la Catalunya espanyola és el que és. Un poble que ha votat aquest personatge durant vint-i-tres anys no mereix absolutament res.