El Guepard de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Tingueu una mica de paciència, Chevalley, ara li diré  perquè durant masa de temps els sicilians hem tingut governants que no eren de la nostra religió ni parlaven la nostra llengua, de manera que hem hagut d'aprendre a filar prim. De qualsevol altra manera no haguèssim pogut alliberar-nos dels recaptadors bizantins, dels emirs berbers, dels virreis espanyols. Ara ho portem a dins, forma part de la nostra natura.
(...)

Vós mateix ho comprendreu quan hagueu passat un any entre nosaltres. A Sicília no importa obrar bé o malament: el pecat que els sicilians mai perdonarem és senzillament el d'obrar. Som vells, Chevalley, vellíssims. Fa més de vint-i-cinc segles que portem sobre les espatlles el pes d'unes civilitzacions tan magnífiques com heterogènies: totes elles ens arribaren de fora ja completes i perfeccionades i cap d'elles germinà entre nosaltres.  A cap li varem marcar el to; som blancs com vós, Chevalley, com la reina d'Anglaterra i en canvi fa mil cincents anys que som colònia. No ho dic per queixar-me: en gran part és culpa nostra, però no per això ens sentim menys espoliats i esgotats.

He dit "els sicilans" però potser hauria d'haver dir "Sicília, l'ambient, el clima, el paisatge". Aquestes són les forces que junt amb les dominacions estrangeres, i potser en major mesura que aquestes, i les violacions de tota classe a que ha estat sotmesa, han configurat l'ànima siciliana, aquest paisatge que no coneix el terme mitjà entre la delicadesa libidinosa i el rigor infernal, que mai és una mica avar, mediocre, clement, dòcil, com convindria a tota terra que ha d'acollir a éssers racionals (...) Aquest clima que ens inflingeix sis mesos de febre de quaranta graus: compteu-los Chevalley: maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre; sis cops trenta dies de sol a plom sobre els caps. Aquest estiu nostre, llarg i funest com l'hivern rus però encara més difícil de combatre. Vós no ho sabeu però aquí es pot dir que neva foc com sobre les ciutats maleïdes de la Biblia. El sicilià que es proposès treballar seriosament durant aquests sis mesos gastaria en un de sol l'energia amb que compta per passar-ne tres (...)

A més, la manca d'aigua:  o les distàncies enormes que cal recòrrer per arribar a ella; cada gota obtinguda es paga amb una gota de suor; i també les pluges, sempre tempestuoses i al pas de les quals embogeixen els torrents ressecs i s'ofeguen els animals i els homes que una setmana abans es morien de set. Aquesta violència del paisatge, aquesta crueltat del clima, aquesta crispació permanent de tot el que ens rodeja, fins i tot els monuments del pasat, magnífics però incomprensibles, perquè no els hem edificat nosaltres, que ens assetgen com bellíssims fantasmes muts (...)

No nego que alguns sicilians traslladats a fora de l'illa podrien trencar l'encanteri, però haurien de partir de molt joves, quan tinguin vint anys ja serà massa tard ja que s'haurà format l'escorça i per la resta de les seves vides estaran convençuts de que el seu és un país com qualsevol altre, encara que vilment calumniat. Pensaran que en materia d'urbanitat el normal és aquí i l'aberrant a fora. (...)