EDUCAT 1x1: els ordinadors a les escoles i instituts

M'oposo radicalment i rabiosament al projecte EDUCAT1x1 que s'ha realitzat a molts centres educatius de Catalunya per les raons que exposo seguidament.

Suposem un món ideal, en el qual:

1- Els professors de la ESO tinguin no només la capacitat de participar en el manteniment dels ordinadors i a la seva connectivitat sinó també el temps lliure i les ganes de fer-ho (o que en qualsevol cas cercaran alternatives als problemes tècnics de xarxes i ordinadors).

2- Cap pare tindrà cap inconvenient en gastar 300 euros addicionals quan el netbook dels seus fills es trenqui a meitat de curs.

3- I, per tant, no caldrà que es realitzin milers de fotocòpies com s'ha vist que és el cas dels centres on s'ha posat a la pràctica aquest programa. 

En aquest món ideal tindríem encara els següents problemes:

1 - Està prou demostrat (per diversos estudis que s'han fet arreu del món) que la utilització dels ordinadors com a mitjà d'ensenyament no millora el rendiment escolar (en la meva opinió i la d'altres, a més, l'empitjorarà molt).

2 - Els ordinadors que s'ofereixen (especialment els “netbooks”) tenen qualitats ergonòmiques i visuals clarament perjudicials per a la salut dels alumnes. 
 

Llavors... per què s'impulsa aquest programa?

1 - Per la creença d'alguns polítics de que l'us dels ordinadors millora l'eficiència de l'ensenyament i el fa més entretingut. És prou clar que això no és cert degut al que he mencionat anteriorment, El primer que s'hauria de preguntar l'administració és quin són els objectius de l'ensenyament i, després, veure si les eines proposades serveixen per assolir aquests objectius. Parlar d'eficiència i d'entreteniment com si fossin objectius és posar el carro davant dels bous.

2- Per pressions d'alguns pares (que solen no tenir gaire formació digital) que creuen que l'ensenyament amb ordinadors aporta oportunitats tecnològiques pels seus fills. Res més lluny de la realitat. Els enginyers que dissenyen els microprocessadors dels netbooks (per donar un exemple) varen rebre una educació secundària basada en el paper. És totalment indiferent que es llegeixi i escrigui en un paper o en una pantalla (excepte que llegir en una pantalla d'un ordinador portàtil malmet la vista i l'esquena i és un medi de distracció).
3- Alguns "professors" ja els hi agrada que durant les hores de classe els alumnes juguin amb els ordinadors. Menys feina. Total, a qui li importa l'educació a aquest país?

4 - Els alumnes, com és normal, hi estan a favor. No cal que n'expliqui els motius.

Els ordinadors poden tenir el seu lloc a l'aula (la d'informàtica, certament) en dosis adequades i per a objectius concrets. L'ordinador portàtil és una eina clarament deficient com a eina d'aprenentatge de continguts generals en l'educació secundària. S'hauria d'haver considerat que és el que s'aconseguiria amb tal despesa dels diners dels contribuents abans d'iniciar aquest programa.

Sí existeix una alternativa tecnològica

Si el que es pretén és tenir un suport digital portàtil pels llibres de text hi ha una alternativa molt millor a la dels “notebooks” ja que no presenta cap dels seus enormes inconvenients.

L'alternativa consisteix en que cada alumne tingui un llibre electrònic amb tinta digital (“eBook”). Els avantatges dels eBooks són els següents:

• Com que els llibre electrònics són només un suport pels continguts, no és necessària cap infraestructura complexa ni de xarxa ni d'alimentació (les bateries dels eBooks duren diversos dies). Els alumnes poden descarregar fàcilment els llibres o continguts via WIFI, via Internet o des d'un PC de casa seva o del centre (segons decideixin els professors).
• S'eliminen també la immensa majoria dels problemes de manteniment.
• No malmeten la vista dels alumnes com sí que ho fan els ordinadors portàtils (especialment els netbooks).
• No malmeten la columna vertebral dels alumnes com sí que ho fan els ordinadors portàtils (especialment els netbooks)
• Els alumnes poden utilitzar-los tant per consultar els llibres de text com per llegir d'altres llibres.
• Els alumnes no poden utilitzar-los per a cap activitat lúdica que no sigui l'adquisició de coneixements.
• El professor no es veurà obligat a fer classe davant d'una paret de tapes d'ordinador.
• Un estalvi gran en fotocòpies, deixant clar però que el paper i el bolígraf segueixen sent eines imprescindibles en el nostre món i ho seguiran sent com a mínim durant les properes dècades.
• Els pares dels alumnes poden estar segurs de que els seus fills estudien en un centre capdavanter on la seva educació es tinguda en compte i on s'utilitza tecnologia punta.
• Els alumnes no han d'anar carregats amb pesades motxilles.
• El seu cost és més reduït, tant dels equips com de les infraestructures, com del manteniment. Assumpte important tenint en compte que estem en un país a punt d'haver de demanar un rescat econòmic als organismes financers internacionals (i no oblidem que per a moltes famílies que pateixen l'atur 150 euros són actualment una fortuna.)