Un altre pacte tèrbol CiU-PSOE

Durán conversant amb Zapatero

Ahir CiU va votar a favor de la reforma de les pensions presentada pel PSOE al Congreso de los Diputados. Avui CiU critica en Zapatero en el debat del Estado de la nación. És increïble, oi? Una altra mostra de la hipocresia que caracteritza la coalició dretana amb etiqueta de "nacionalista" que representa molt bé a la massa retrògrada i reaccionària  dels catalans de la Catalunya sud.

En poques paraules, la reforma de les pensions és una llei que modifica el còmput dels anys treballats i redueix automàticament les pagues que rebran les persones que es jubilin en el futur. És una via per reduir el dèficit que perjudica clarament al poble.  Hi ha hagut moltes altres maneres de reduir el defícit en els darrers anys que no han comptat amb el suport ni de CiU ni del PSOE.

A canvi, Duran i Lleida, a part de canvis menors en el text (per dissimular) aconsegueix traspassar a la Generalitat... els immobles de 10 hospitals! Amb quin objectiu? Perquè no ha demanat a canvi alguna cosa més important per a Catalunya? No se'ls hi acudia res millor? Això contrasta enormement amb les 6 competències de molta major trascendència política que avui ha obtingut  el PNB pels País Basc. Aquestes  inclouen coses tals com la regulació dels ERE per a les empreses públiques, gestió dels ports, regulació de transports i concessions de carreteres, traspàs d'arxius estatals, gestió de la propietat intel·lectual i expedició de llicències de navegació. Igual que a Catalunya, oi?

Els polítics catalans en la seva gran majoria es caracteritzen, com la majoria del poble que representen, en actuar de forma diferent al que les seves paraules expressen. D'aquesta manera mostren un despreci molt gran pel seu país, per la seva comunitat, per la seva gent. CiU no està sola en aquest despreci pel país: ERC, malgrat el seu discurs catalanista al Congreso de los Diputados ha estat apuntalant el govern del PSOE durant una legislatura i mitja i mai ha fet cap acció ferma per aconseguir alguna cosa important per a Catalunya, quelcom que ens acostés una micra als objectius que tant proclama. I això és especialemt greu quan tenia la paella pel mànec del "govern" autonòmic del PSOE presidit pel Sr Morcilla. En aquest cas el que va pesar més que l'estimació del propi país era quelcom molt menys tèrbol i més a la vista de tothom:  un grapat de  poltrones.

I respecte a CiU, serà cert que pretén vendre els hospitals  com a un primer pas a la privatització de la sanitat? És molt possible. I mentrestant, governant (hauríem de dir retallant? )amb el recolzament  del PP a Catalunya!

EDUCAT 1x1: els ordinadors a les escoles i instituts

M'oposo radicalment i rabiosament al projecte EDUCAT1x1 que s'ha realitzat a molts centres educatius de Catalunya per les raons que exposo seguidament.

Suposem un món ideal, en el qual:

1- Els professors de la ESO tinguin no només la capacitat de participar en el manteniment dels ordinadors i a la seva connectivitat sinó també el temps lliure i les ganes de fer-ho (o que en qualsevol cas cercaran alternatives als problemes tècnics de xarxes i ordinadors).

2- Cap pare tindrà cap inconvenient en gastar 300 euros addicionals quan el netbook dels seus fills es trenqui a meitat de curs.

3- I, per tant, no caldrà que es realitzin milers de fotocòpies com s'ha vist que és el cas dels centres on s'ha posat a la pràctica aquest programa. 

En aquest món ideal tindríem encara els següents problemes:

1 - Està prou demostrat (per diversos estudis que s'han fet arreu del món) que la utilització dels ordinadors com a mitjà d'ensenyament no millora el rendiment escolar (en la meva opinió i la d'altres, a més, l'empitjorarà molt).

2 - Els ordinadors que s'ofereixen (especialment els “netbooks”) tenen qualitats ergonòmiques i visuals clarament perjudicials per a la salut dels alumnes. 
 

Llavors... per què s'impulsa aquest programa?

1 - Per la creença d'alguns polítics de que l'us dels ordinadors millora l'eficiència de l'ensenyament i el fa més entretingut. És prou clar que això no és cert degut al que he mencionat anteriorment, El primer que s'hauria de preguntar l'administració és quin són els objectius de l'ensenyament i, després, veure si les eines proposades serveixen per assolir aquests objectius. Parlar d'eficiència i d'entreteniment com si fossin objectius és posar el carro davant dels bous.

2- Per pressions d'alguns pares (que solen no tenir gaire formació digital) que creuen que l'ensenyament amb ordinadors aporta oportunitats tecnològiques pels seus fills. Res més lluny de la realitat. Els enginyers que dissenyen els microprocessadors dels netbooks (per donar un exemple) varen rebre una educació secundària basada en el paper. És totalment indiferent que es llegeixi i escrigui en un paper o en una pantalla (excepte que llegir en una pantalla d'un ordinador portàtil malmet la vista i l'esquena i és un medi de distracció).
3- Alguns "professors" ja els hi agrada que durant les hores de classe els alumnes juguin amb els ordinadors. Menys feina. Total, a qui li importa l'educació a aquest país?

4 - Els alumnes, com és normal, hi estan a favor. No cal que n'expliqui els motius.

Els ordinadors poden tenir el seu lloc a l'aula (la d'informàtica, certament) en dosis adequades i per a objectius concrets. L'ordinador portàtil és una eina clarament deficient com a eina d'aprenentatge de continguts generals en l'educació secundària. S'hauria d'haver considerat que és el que s'aconseguiria amb tal despesa dels diners dels contribuents abans d'iniciar aquest programa.

Sí existeix una alternativa tecnològica

Si el que es pretén és tenir un suport digital portàtil pels llibres de text hi ha una alternativa molt millor a la dels “notebooks” ja que no presenta cap dels seus enormes inconvenients.

L'alternativa consisteix en que cada alumne tingui un llibre electrònic amb tinta digital (“eBook”). Els avantatges dels eBooks són els següents:

• Com que els llibre electrònics són només un suport pels continguts, no és necessària cap infraestructura complexa ni de xarxa ni d'alimentació (les bateries dels eBooks duren diversos dies). Els alumnes poden descarregar fàcilment els llibres o continguts via WIFI, via Internet o des d'un PC de casa seva o del centre (segons decideixin els professors).
• S'eliminen també la immensa majoria dels problemes de manteniment.
• No malmeten la vista dels alumnes com sí que ho fan els ordinadors portàtils (especialment els netbooks).
• No malmeten la columna vertebral dels alumnes com sí que ho fan els ordinadors portàtils (especialment els netbooks)
• Els alumnes poden utilitzar-los tant per consultar els llibres de text com per llegir d'altres llibres.
• Els alumnes no poden utilitzar-los per a cap activitat lúdica que no sigui l'adquisició de coneixements.
• El professor no es veurà obligat a fer classe davant d'una paret de tapes d'ordinador.
• Un estalvi gran en fotocòpies, deixant clar però que el paper i el bolígraf segueixen sent eines imprescindibles en el nostre món i ho seguiran sent com a mínim durant les properes dècades.
• Els pares dels alumnes poden estar segurs de que els seus fills estudien en un centre capdavanter on la seva educació es tinguda en compte i on s'utilitza tecnologia punta.
• Els alumnes no han d'anar carregats amb pesades motxilles.
• El seu cost és més reduït, tant dels equips com de les infraestructures, com del manteniment. Assumpte important tenint en compte que estem en un país a punt d'haver de demanar un rescat econòmic als organismes financers internacionals (i no oblidem que per a moltes famílies que pateixen l'atur 150 euros són actualment una fortuna.)

La desregulació va causar la bombolla immobiliària a Espanya i ens ha portat a un desastre de les finances públiques

Segons diu la gent de les élites, en els països PIGS "se'ls hi va donar massa a les masses, se'ls hi va  prometre massa coses sense taxar-les prou".  Discutir sobre l'absurditat d'aquest pensament és com intentar convèncer a un pagès del segle XI de que la terra no és plana. En el cas d'Espanya podem afirmar que els problemes financers actuals no estan relacionats amb una despesa pública elevada però en canvi  sí  amb una bombolla immobiliària gegant que encara no ha acabat d'esclatar.

El problema de la bombolla immobiliària a Espanya és molt simple i té a veure amb la desregulació. Tot va començar al 1985 amb l'anomenada "Ley Boyer"( Real Decreto-ley 2/1985, de 30 de abril) . Segons aquesta llei:

1. Es reduïen els impostos per a totes les inversions immobiliàries, independentment del seu us i de la naturalesa de la inversió i de l'inversor.
2. Suprimia una llei que evitava l'augment incontrolat dels preus dels lloguers.

Aquesta llei va disparar el preu de la propietat i va ser complementada per una llei liberitzadora del sól (RD 10/2003, de 20 de mayo) que va fer que es pogués requalificar qualsevol terreny a Espanya.

Els bancs varen contribuir a inflar aquesta bombolla tasssant a l'alça totes les propietats i deixant diners a tota mena de compradors i constructors ja que aquesta era una font d'ingressos molt gran tant pels bancs com pels constructors. Així, molta gent es va veure forçada a comprar pisos molt cars perquè els únics pisos disponibles eren molt cars.

Crec que el mateix va passar a Irlanda. Recordeu que Irlanda sempre ha estat admirada per la dreta com a model de desregulació degut als seus baixos impostos per a les empreses. Probablement els impostos pels constructors devien ser prou baixos.

El principal problema és que la majoria de votants són ignorants, les lleis mencionades més amunt varen ser aprovades per governs de "diferent" signe. Per què el poble va votar per aquests partits o per partits que varen permetre que aquests partits governessin? D'altra banda, gent informada mai s'hauria ficat en una hipoteca que impliqui gastar més de la meitat dels propis ingressos.

El punt clau és que el mercat requereix regulació per protegir els interessos de la gent. No es pot deixar tot en mans dels especuladors i després culpar a la gent per comprar el pis en el qual viuen.

I el mateix és cert per qualsevol cosa en la nostra societat, Només hi ha d'haver una manera de fer negoci;. la manera que no arruini un país i la seva seguretat social. I no em digueu si us plau, com The Economist fa sovint, que aquesta manera no existeix.

Deregulation caused the construction bubble in Spain and may cause its eventual social security default

According to elites, in PIGS countries "governments catered too much to the masses"- i.e. promised too much  without collecting enough money from voters.  Discussing about the stupidity of this statement is like trying to convince a XI Century peasant that the earth is not flat. 

The problem of  the construction bubble in Spain is very simple and it has to do with deregulation. It all started with a 1985 law known as "Boyer Law" ( Real Decreto-ley 2/1985, de 30 de abril) . This law:

1. Lowered taxes for  real state investments, regardless of the use and the investor.
2. Supressed a law that prevented uncontrolled increase in property rentals.

This was completed by another law, of 2003 (the Rato law, Ley 10/2003, de 20 de mayo) that made virtually any land on Spain developable.

Banks along with developers contributed as well to this bubble  appraising all properties and then lending money to all kind of buyers -and developers too- because this was a tremendous source of income for both banks and developers. So people was forced to buy expensive homes because the only available homes were very expensive.

I suspect the same applies for Ireland. Just remember that Ireland was  always praised by the right wing as a model for deregulation (called some times flexibility). It had lower taxes in Europe for corporations and -.most likely- low taxes for developers.

The main problem is that most voters are uneducated. The laws  mentioned above were approved by governments of "different" parties. How come people elected these governments? On the other hand, educated people would never enrole in a mortgage involving more than half of their salaries.

The bottom line is that market requires regulation to protect people's interests. You can't just leave everything in hands of speculators and then blame people for buying the home they live in.

And the same is true for everything else in our society. There should be only one way of doing business: the way that can't ruin a country and its social security. And don't tell me, like The Economist often does , that this way doesn't exist.

SPAIN'S SECRET CONFLICT VIDEO

A Gary Gibson's film . (C) Endboard Productions Ltd.  This excellent 39 minutes feature depicts economic, linguistic, historical, political and social aspects of the Spanish domination upon the province of Catalonia. Among the people interviewed by Mr Gibson are fomer Spanish PM José María Aznar, former Provincial President Jordi Pujol, journalist Federico Jiménez Losantos, professors Paul Preston, Jaime Pastor and Josep Maria Solé i Sabaté.

Documental de Gary Gibson. (C) Endboard Productions Ltd.
Aquest magnífic documental de 39 minuts descriu els aspectes econòmics, històrics, polítiics i socials de la dominació espanyola sobre Catalunya. Entre les personalitats entrevistades per Gary Gibson hi ha l'ex-president espanyol Jose María Aznar, l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, el periodista Federico Jiménez Losantos i els professors Paul Preston, Jaime Pastor i Josep Maria Solé i Sabaté.