L'engruna

Recentment alguns polítics de Catalunya (CiU, ERC i fins i tot el PP!) reclamen els 1300 milions d'un  fons de competitivitat que el govern d'Espanya s'havia compromés a pagar ja fa ja temps.

El que no es diu és que 1300 milions no són gaire comparats amb el deficit anual de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol que supera, segons les xifres del Centre Català de Negocis, els 22000 milions d'euros (16000 milions segons les FUNCAS de Madrid que no comptabilitzen assumptes tals com inversions en infraestructures compromeses i no executades, o els peatges de les autopistes,que per si sols ja superen els mil milions).

La seqüència dels fets en el teatre politic del Regne Bananer sempre és la mateixa. Els catalans (CiU, ERC) demanen una engruna. A Madrid diuen obertament que cal negar l'engruna a Catalunya, encara que ja estigui compromesa. El temps passarà i CiU i ERC seguiran reclamant l'engruna. Després d'uns mesos, potser un any el govern, després d'una intensa negociacio amb CiU concedirà l'engruna a Catalunya. Evidentment això serà presentat com un gran èxit negociador de CiU. A canvi, potser l'Estat permeti fer la mena de coses a les que ja estem acostumats a veure en aquestes negociacions, tal com allargar els períodes de concessió dels peatges o d'altres assumptes que no concerneixen a la majoria d'habitants d'aquest país.

I tots contents.