Carta oberta a Jaume Barberà

En els darrers dies s'han fet públiques unes declaracions de Jaume Barberà (confirmades per ell mateix)  que va realitzar durant l'entrega d'un premi de Reagrupament que va rebre per publicar "el millor article independentista de l'any". En aquestes declaracions afirma que la consulta no cal fer-la el 2014, que pot esperar uns quants anys més.  I que per "mantenir la cohesió i la convivència" cal cercar el suport del PSC.

Arran d'aquestes declaracions Jaume Barberà rep una  pluja de crítiques que el presentador televisiu titlla, en el seu conjunt, de "desqualificacions" i "insults sistemàtics". No dubto que pugui haver-ne rebut d'aquests darrers també, però en aquest escrit vull puntualitzar i separar el que són insults de  crítiques fonamentades.

En primer lloc cal dir que, contràriament al que afirma el popular presentador televisiu de "Singulars", les declaracions són ben diferents a les que ell mateix havia pronunciat en anteriors actes públics.

En canvi, el periodista defensa a la www que ell no ha canviat pas d'opinió i que ja havia expressat aquesta visió abans.  Més concretament, cita el seu llibre "S'ha acabat el bròquil".

Bé, aquest llibre no fa ni dos mesos (des de Sant Jordi) que va sortir a la la venda. Jo no vaig comprar ni llegir el best-seller català però recordo que li va valdre una bona repassada per part d'en Sergi Pàmies.  

El mediàtic presentador també diu que arran de les darreres eleccions catalanes va "proposar un govern de coalició, si més no, entre CiU i ERC" però que "no se'n va sortir".

No sé que hi té a veure una coalició de govern CiU-ERC (que varen signar un pacte de legislatura per fer la consulta) amb incloure al PSC (contrari a la consulta) en el govern.

És més ( i si algú pot que ho expliqui): com es pot dir que es defensa la independència volent sumar a partits d'orientació espanyolista?

El PSOE no vol ni voldrà referèndum i el PSC n'és una sucursal. Per tant el que demana en Jaume Barberà és totalment absurd. De fet, dintre de l'absurditat, tindria més sentit demanar la unitat amb Ciutadans (com a mínim, és un partit amb direcció a Catalunya!).

Sembla doncs mentida que algú digui que per convocar un referèndum per a la independència calgui el suport dels que estan en contra de la independència.

Un exemple: el 18 de setembre del 2014 hi haurà un referèndum per la independència a Escòcia convocat per un sol partit. Aquest partit, l'SNP, té el  55% dels diputats del parlament d'Escòcia i va rebre un 45% de suport electoral.

La pregunta del referèndum escocès del 2014 ja es va presentar oficialment fa força mesos i, malgrat  gaudir d'un suport escassament majoritari,  a ningú se li acut dir, com fa en Jaume Barberà, que es perd la "cohesió i la convivència".

La gent votarà i decidirà si vol Escòcia independent o no. Òbviament cap dels partits contraris a la independència d'Escòcia va votar a favor de realitzar el referèndum. Però el referèndum es farà.

D'això se'n diu democràcia.

Aquí, a Catalunya, hi ha un acord de legislatura escrit i signat per CiU i ERC que fixa pel primer semestre del 2013 la formalització d'una petició per realitzar un referèndum (avui manquen poc més de 10 dies per exhaurir el termini).

CiU i ERC tenen conjuntament el 53% del parlament. Però és que a més, a diferència d'Escòcia, aquí hi ha quatre partits representats pel 80% dels diputats del parlament (i que gaudeixen d'un 63% de suport electoral) que varen incloure  la consulta en els seus programes electorals.

I aquí (malgrat el que va votar la gent)  encara no tenim ni tan sols pregunta.

Malgrat això,  Jaume Barberà diu en el seu escrit que vol "posar l'èmfasi en la necessitat de sumar, és a dir, de fer país i no partit". Diu que ell havia proposat feia temps " la unitat entre totes les forces clarament independentistes" i que " no se'n va sortir".

Bé, doncs com és que ara, sorprenentment, amplia aquesta suma a un partit que, com el PSC-PSOE, és contrari a celebrar la consulta i que a més s'ha estat desintegrant en els darrers mesos?

Què potser l'SNP necessitava el suport dels conservadors o els laboristes d'Escòcia per aprovar la realització del referèndum? És clar que no.

Barberà cita una sèrie de titulars de diaris per, segons ell, mostrar que l'escenari actual no és l'adient per a una consulta. No explica la lògica que el porta a tal conclusió, però llegint els titulars mencionats cap ment racional pot deduir ni un sol motiu per postposar la data de la consulta. Ans al contrari.

Per tant, seria bo que expliqués amb algun fonament que és el que l'ha portat a tal conclusió.

Jo, francament, penso que Jaume Barberà forma part del status quo i que té una posició personal a defensar. Això no és cap insult ni cap desqualificació sinó una obvietat incontestable. Només per mencionar el que sap tothom, darrerament el seu programa "Singulars" ha estat mogut a la "prime time". Avui precisament ha finalitzat la temporada i pensa reprendre l'emissió properament.

També opino que el periodista ha fet un gir radical en els darrers mesos encarat a retardar la consulta. Això és el que desitgen les forces més reaccionàries que hi ha actualment a CiU i que controlen la majoria dels mitjans públics i privats, inclòs aquell pel qual ell treballa.

Som molt els que pensem que el darrer tren de la independència passa el 2014. Si al 1990 a la població de les repúbliques bàltiques els hi hagués entrat la cagarel·la, ara formarien part de la federació russa.

Per tant jo veig aquí un cas clar, no de convivència sinó de connivència.