Comparativa de Catalunya amb Montenegro de cara a la consulta

La Unió Europea va requerir per reconèixer a Montenegro com a estat sobirà que el seu referèndum tingués un 55% de vots a favor de la independència i un 50% de participació.

La pregunta del referèndum va ser:

“Voleu que la República de Montenegro sigui un estat independent amb plena personalitat legal i internacional?”

El referèndum es va celebrar el 21 de maig del 2006 i va guanyar el SÍ amb un 55.5% de vots afirmatius i una participació del 86.5%.

En les eleccions al Parlament de Montenegro justament anteriors al referèndum (octubre del 2002) la participació va ser del 74.6%. Els partits i coalicions no unionistes varen obtenir el 59% dels vots. Els partits pro-serbis i contraris a la independència varen obtenir el 41% dels vots. Veieu alguns comentaris del moment aquí.

A Catalunya en les darreres eleccions al Parlament la participació va ser del 67.76%. El 59.9% dels votants varen triar opcions catalanes que explícitament reconeixien el dret a decidir. Els partits explícitament contraris al dret a decidir obtingueren el 36% dels vots.

	Catalunya (Parlament 2012)	Montenegro (Parlament 2002)
Participació eleccions	67.76%	74.6%
Vots a candidatures no unionistes	59.9%	59%
Vots a candidatures unionistes	36%	41%

	Catalunya (Consulta 2014)	Montenegro (Referèndum 2006)
Participació consulta/referèndum	?	86.5%
SÍ a la independència	?	55.5%
NO a la independència	?	44.5%

La participació és clau

 

A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya el cens era de 5.257.252 electors. El 50% d'aquest número es 2.628.626.

2.147.361 ciutadans varen votar opcions que explícitament reconeixien el dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i SI). No és agosarat pensar que com a mínim aquest nombre de persones exerciria el seu dret a vot en una consulta que decidís la sobirania de Catalunya si es fes avui mateix.

Els vots a candidatures no clarament posicionades en el dret a decidir (això inclou a 60.107 vots de Pxc) recolliren 148.902 vots. Podem suposar que aquests ciutadans votarien alguna cosa a la consulta. Això suma un total de potencials votants a la consulta de 2.296.263.

Aquest número representa un 43.7% del cens .

Això significa que ens manquen 332.363 vots (un 6.3%) per tal de que la consulta sigui vàlida.

Ara bé, del 1.286.009 persones que varen votar per partits polítics (PSC, PP, C's i UpyD)  contraris al dret a decidir i del 1.674.980 persones que no varen votar és difícil esperar que menys del 11.2% (332363 vots) no votin la consulta.

La clau és doncs fer que la gent voti, encara que alguns votin en contra. El problema que tenen els dependentistes (favorables a la dependència d'Espanya amb Catalunya)  és que si la consulta es celebra amb legitimitat internacional una baixa participació podria quedar contrapesada per un percentatge afirmatiu aclaparador. 

I en cas de no reconeixement dels resultats per baixa participació  ens podriem trobar amb el cas de Kosovo, on el Parlament va declarar la independència sense fer cap referèndum. Fins i tot en aquest cas la majoria d'estats de la Unió Europea varen reconèixer al nou estat.

ERC: seu a l'entrada de casa teva i veuràs passar el cadàver del teu enèmic

Seu a l'entrada de casa teva i veuràs passar el cadàver del teu enèmic. Aquest proverbi d'origen àrab l'hauria d'aplicar l'Oriol Junqueras resistint a les més que probables pressions internes del seu partit per pactar amb CiU.

D'entrada ja fa molt mala ferum el fet de que l'Anna Simó ocupi una cadira com la de la Vicepresidència del Parlament. Aquella dona que la varen haver literalment d'arrencar del seu càrrec de Consellera de la Generalitat, la que es va afegir a darrera hora a la campanya en contra dels peatges però que no va entregar els seu Teletac, segueix en primera filera i ocupant càrrec.

Tota aquesta patuleia de la que ella forma part deu tenir la boca plena de saliva pensant en tornar a ocupar les butaques. És per tant  imprescindible que l'Oriol Junqueras i l'altra gent que (sembla que) no està en la línia que va caracteritzar Esquerra durant l'època del tripartit es plantin i no es deixin seduir pels suborns i cants de sirena que sens dubte se'ls hi estan oferint a hores d'ara.

CiU no pot ni tan sols oferir un any per a la consulta; la qual cosa mostra que no té la més mínima intenció de fer-la malgrat el que deia el seu programa electoral. Cal recordar que mai les dretes han  estat per fer cap independència a cap lloc del món? El status quo mai voldrà modificar el status quo.

Si els dirigents d'Esquerra són mínimament hàbils el que han de fer és que si CiU no té pressa per convocar el referèndum llavors que se segueixi entenent amb el PP (com ha fet fins ara) o amb el PSOE. I que caiguin pel seu propi pes. En l'actual conjuntura econòmica no podem remar en contra del riu. Deixem que siguin les forces dependentistes les que es cremin.

ERC ha d'exigir de forma sine qua non per qualsevol pacte de legislatura una data properíssima per a la consulta.  Un pacte amb CiU només seria favorable en el cas de que la consulta es fes amb la major celeritat possible. No crec que es pogués estar suportant un govern fins al 2014 sense carbonitzar al integrants del pacte. De fet, qualsevol pacte de legislatura CiU-ERC perjudica a l'independentisme en les circumstàncies actuals.

Per tant el que ha de fer Esquerra és simplement seure a la porta de casa i esperar que CiU pacti amb qui vulgui per governar però no amb els independentistes.