L'Artur Mas clàssic no ens convé

Artur Mas: "La independència clàssica no ens convé".

L'Artur Mas ha dit avui davant les càmeres de TV3 que "no anem cap a una independència clàssica" i que "plantejar les coses en termes d'una independència total no ens convé".

També ha afirmat molt convençut que si plantegem les coses en termes d'independència total  [sic] "desapareixeriem de la unió Europea, desapereixeriem de l'euro i ens quedariem aïllats com un bolet que sortís sol enmig del bosc i això no ens convé".

Ja m'estranyava. Què ingenu que havia sigut! Us heu fixat que mai havia en tots aquest dies utilitzat la paraula independència però?

L'establishment català ens havia de portar a la independència? Ha!

A quanta gent ha pres el pèl!

Però què podíem esperar de la mateixa persona que es va reunir amb empresaris espanyolistes el dia 17 de gener del 2006, quatre dies abans de que anés a la Moncloa, d'esquena al Parlament, per eliminar els articles del finançament i retallar l'Estatut aprovat pel parlament de Catalunya.

I aquest és el líder que ens havia de portar a la independència! Quin tip de riure!

Alfons Lòpez Tena. Algú que parla clar i planta cara als fatxes!

Què haurien fet els polítics a la cimera independentista si haguèssin sigut patriotes

És immensament vergonyós que els dirigents polítics de formacions independentistes hagin renunciat a anar junts en una coalició per un mer assumpte de posició a les llistes. Crec que el poble català es mereix alguna cosa millor que  això en l'actual conjuntura històrica.

Començarem per la CUP que ja d'entrada no ha anat a la cimera. Què pretén aquesta gent? Qui els controla? I si no els controla ningú, llavors  com poden ser tant ignorants del fet de que la independència només s'obté per una declaració unilateral?  Sí, una declaració del parlament que representa el territori que es vol separar.

Respecte a ERC ("Esquerra") con pot ser que el màxim dirigent d'aquesta organització no s'hagi ni tan sols dignat a fer acte de presència en una reunió de tal trascendència?

Pel que fa a RCat crec que no cal fer gaires comentaris. Ja fa temps que en Carretero va dir que va sortir d'ERC perquè el que volia era fer un tripartit CiU-ERC-PSC. Al costat d'això l'afer de la Sandra Lomas és pecata minuta.

I Solidaritat: com pot ser possible que vagin a la reunió amb un plantejament de posar a en Lòpez Tena amb tàndem amb en Junqueras i que en surtin dient que el motiu de no haver arribat a l'acord sigui que no s'hagi acceptat aquest plantejament?

Jo entendria que no s'hagués arribat a un acord si hi hagués hagut un desacord molt important en el programa i que aquest  no assolís uns mínims exigibles a una coalició d'aquest tipus (per exemple que Esquerra no s'hagués compromès a estar al marge del govern si no fos per proclamar la independència). Això sí que seria una bona raó.

Però deixar les converses per un  mer assumpte de butaques? De posició a les llistes?

És evident  que les circumstàncies exigien un esforç per poder cedir. El que en diuen els anglosaxons "to compromise".

En canvi,  al final de la reunió se surt dient que s'abandona perquè no s'ha arribat exactament al que plantejaven inicialment respecte a posició en les llistes. Això mostra una gran manca de sentit patriòtic ja que el fet de que un candidat ocupi la segona,  la tercera o la dotzena posició en unes llistes que obtindrien més de 15 diputats no té la menor importància.

Si els negociadors haguessin tingut sentit patriòtic en les actuals circumstàncies podrien haver fet les llistes d'una manera com la següent:

1- Triar un cert nombre de candidats de cada formació segons el nombre de vots obtinguts de promedi en les darreres convocatòries electorals on s'hagin presentat (això inclouria a les CUP).

2 - Entre tots aquests diputables fer un sorteig per decidir la posició a les llistes.

Però, és clar, això exigiria una estimació pel país més aviat gran i aquests polítics no estan a l'alçada de tal cosa.