L'Artur Mas clàssic no ens convé

Artur Mas: "La independència clàssica no ens convé".

L'Artur Mas ha dit avui davant les càmeres de TV3 que "no anem cap a una independència clàssica" i que "plantejar les coses en termes d'una independència total no ens convé".

També ha afirmat molt convençut que si plantegem les coses en termes d'independència total  [sic] "desapareixeriem de la unió Europea, desapereixeriem de l'euro i ens quedariem aïllats com un bolet que sortís sol enmig del bosc i això no ens convé".

Ja m'estranyava. Què ingenu que havia sigut! Us heu fixat que mai havia en tots aquest dies utilitzat la paraula independència però?

L'establishment català ens havia de portar a la independència? Ha!

A quanta gent ha pres el pèl!

Però què podíem esperar de la mateixa persona que es va reunir amb empresaris espanyolistes el dia 17 de gener del 2006, quatre dies abans de que anés a la Moncloa, d'esquena al Parlament, per eliminar els articles del finançament i retallar l'Estatut aprovat pel parlament de Catalunya.

I aquest és el líder que ens havia de portar a la independència! Quin tip de riure!

Alfons Lòpez Tena. Algú que parla clar i planta cara als fatxes!

Què haurien fet els polítics a la cimera independentista si haguèssin sigut patriotes

És immensament vergonyós que els dirigents polítics de formacions independentistes hagin renunciat a anar junts en una coalició per un mer assumpte de posició a les llistes. Crec que el poble català es mereix alguna cosa millor que  això en l'actual conjuntura històrica.

Començarem per la CUP que ja d'entrada no ha anat a la cimera. Què pretén aquesta gent? Qui els controla? I si no els controla ningú, llavors  com poden ser tant ignorants del fet de que la independència només s'obté per una declaració unilateral?  Sí, una declaració del parlament que representa el territori que es vol separar.

Respecte a ERC ("Esquerra") con pot ser que el màxim dirigent d'aquesta organització no s'hagi ni tan sols dignat a fer acte de presència en una reunió de tal trascendència?

Pel que fa a RCat crec que no cal fer gaires comentaris. Ja fa temps que en Carretero va dir que va sortir d'ERC perquè el que volia era fer un tripartit CiU-ERC-PSC. Al costat d'això l'afer de la Sandra Lomas és pecata minuta.

I Solidaritat: com pot ser possible que vagin a la reunió amb un plantejament de posar a en Lòpez Tena amb tàndem amb en Junqueras i que en surtin dient que el motiu de no haver arribat a l'acord sigui que no s'hagi acceptat aquest plantejament?

Jo entendria que no s'hagués arribat a un acord si hi hagués hagut un desacord molt important en el programa i que aquest  no assolís uns mínims exigibles a una coalició d'aquest tipus (per exemple que Esquerra no s'hagués compromès a estar al marge del govern si no fos per proclamar la independència). Això sí que seria una bona raó.

Però deixar les converses per un  mer assumpte de butaques? De posició a les llistes?

És evident  que les circumstàncies exigien un esforç per poder cedir. El que en diuen els anglosaxons "to compromise".

En canvi,  al final de la reunió se surt dient que s'abandona perquè no s'ha arribat exactament al que plantejaven inicialment respecte a posició en les llistes. Això mostra una gran manca de sentit patriòtic ja que el fet de que un candidat ocupi la segona,  la tercera o la dotzena posició en unes llistes que obtindrien més de 15 diputats no té la menor importància.

Si els negociadors haguessin tingut sentit patriòtic en les actuals circumstàncies podrien haver fet les llistes d'una manera com la següent:

1- Triar un cert nombre de candidats de cada formació segons el nombre de vots obtinguts de promedi en les darreres convocatòries electorals on s'hagin presentat (això inclouria a les CUP).

2 - Entre tots aquests diputables fer un sorteig per decidir la posició a les llistes.

Però, és clar, això exigiria una estimació pel país més aviat gran i aquests polítics no estan a l'alçada de tal cosa.

Open letter to Mr Schulz / Carta per enviar al Parlament Europeu per condemnar les declaracions d'Alejo Vidal Quadras

Aquest és un model de carta per enviar al President del Parlament Europeu. En aquesta es condemnen les recents declaracions de l'Alejo Vidal Quadras (minut 2:34 del vídeo)) i en les quals afirma que s'hauria d'intervenir militarment a Catalunya i suspendre les nostres institucions democràtiques quan es convoqui el referèndum.

L'adreça per enviar-ho és president@europarl.europa.eu.

En l'assumpte podeu posar-hi "Alejo Vidal Quadras", que és com es diu el personatge en qüestió segons el seu DNI actual.

=============================
Dear Mr Schulz,

The statements recently made by Mr Alejo Vidal Quadras dishonour the institution you are currently presiding . How can  at the outset of the XXI century a vice-president of the  EU parliament ask for a military intervention within the EU borders and against the democratic will of the people?

I kindly ask you to thoroughly  examine these declarations and publicly reprobate Mr Alejo Vidal-Quadras. This official does not deserve to be in charge of the vice-presidency of such a democratic institution as the European Parliament.

Best regards.

Acabem d'aixecar el vol i des que ja no toquem terra no hi ha marxa enrere possible. O ens acabem d'enlairar o ens estavellem.

Ningú podia preveure que això pogués succeir tan aviat. Com deia Marx, la història té els seus propis camins que van més enllà dels individus.

L'Artur Mas qui, sense anar més lluny, el dia 12 d'aquest mes no hauria donat ni un cèntim per la independència ara es troba comandant l'avió.

No tindrà més remei que  mantenir els flaps desplegats i aviat serem a 12000 metres , l'alçada a on volen les nacions independents.

P.D. El dia 15 d'octubre l'Artur Mas decideix replegar els flaps. No ens enlairem.

Comparativa discurs compareixença Artur Mas Palau Generalitat amb Roda de Premsa Forum Nueva Economía

Què va passar la tarda del dia 12? Amb qui es va reunir l'Artur Mas? Què es va pactar i amb qui?

Troba les 11 diferències entre el discurs de l'Artur Mas el dia 12 al Palau Generalitat amb la Roda de Premsa al "Forum Nueva Economía" de Madrid.

12 setembre: Compareixença Palau de la Generalitat per valorar la manifestació	13 setembre: Roda de Premsa al Fòrum Nueva Economía de Madrid
“El clam d'aquest dimarts a Barcelona obliga el Govern català a destinar totes les seves energies a dotar Catalunya d'estructures d'Estat, encara que aquest camí serà llarg i incert.”	“Tiene que entenderse que Catalunya necesita un Estado. No se puede cortar la ilusión de un pueblo"
"Tot és possible si hi ha voluntat, grans majories i capacitat de resistir".	Un millón y medio en Catalunya sobre siete millones es la quinta parte. Es como si nueve millones de personas salieran en toda España.
“No es tracta d'accelerar precipitadament les coses, sinó de seguir acompanyant la transició nacional catalana”	“Catalunya "ha intentando transformar el Estado español" para "poder encajar en él", y ya que "esto no ha sido posible, tiene que entenderse que Catalunya necesita un Estado". ”
“Hi ha preguntes que en aquest moment no tenen resposta”	¿Sería una Catalunya independiente viable? “Eso es algo que tendrían que decir los catalanes a través de un referendo."
“Construir estructures d'Estat no es fa de la nit al dia”	“La gente no salió a divertirse. Salió a decir que por ese camino no se puede continuar. Tiene que haber un proyecto propio” “
“Això [construir estructures d'Estat] té el seu ritme, la seva cadència"	"No tengo previsto convocar elecciones si no es necesario. Lo que no voy a garantizar es que no sea necesario. Son tiempos en los que hay que jugársela “
“No s'alterarà el full de ruta perquè el pacte fiscal és la primera estació cap a la plena sobirania“	"Que no se cometa el peor error, que es minimizar lo que está ocurriendo en Catalunya. Esto ya está pasando.
el pacte fiscal no ha quedat deslegitimat, sinó que encara es fa més necessari	si el pacto fiscal no tiene posibilidades, pues puede haber un adelanto electoral.
"No hi pot haver sobirania política sense sobirania fiscal"	La gente no salió a divertirse. Salió a decir que por ese camino no se puede continuar. Tiene que haber un proyecto propio”
la independència concita ja un ampli suport en la societat catalana, però cal ampliar-lo per evitar la fractura del país.	“Si eso se minimiza, sería un inmenso error.“
Res serà fàcil, però tot és possible	“No se puede cortar la ilusión de un pueblo"

Jordi Pujol posa el fre de mà

L'endemà de la manifestació monstre l'establishment català té la sensació de que la cosa se'ls hi ha escapat de les mans. L'Artur Mas fà un discurs totalment reaccionari elogiat per la vella guàrdia de CiU i els seus periodistes de cambra. I, el mateix dia, l'avi espiritual de la Catalunya post-franquista posa el fre de mà per intentar aturar la màquina, que està molt embalada. No se li acut res millor que dir que si Catalunya esdevingués independent ens traurien de la Unió Europea. Aviam si ficant-li la por a la gent, encara que sigui dient la mateixa mentida de María de los Llanos de Luna,  això s'atura.

Però avui  dia 13 de setembre l'Artur ha fet un discurs davant del gremi de periodistes de la capital del Regne molt diferent de  la xerrameca incongruent, ambigua, críptica, poruga i absurda que ens va oferir  ahir de bon matí. Ara, per fi,  anem en la bona direcció i amb la cinquena marxa i una bona velocitat.  I, a més, fa baixada.

I és que a una majoria de catalans ja li ha pujat la mosca al nas. El país s'enfonsa i no ens en sortim. Si ens roben 50 milions d'euros al dia en lloc de 60 és només perquè som més pobres que fa dos anys. El tribut que paguem per pertànyer a Espanya s'emporta vora el 10% del total de la nostra economia. Això, unit al fet de que aquesta darrera es troba en franca caiguda lliure proporciona arguments de gran pes a la causa sobiranista.

El problema que té CiU és que la dreta mai ha estat pels canvis. Deixant a banda els més que evidents vincles dels que remenen les cireres amb la gran banca, les grans empreses i corporacions de cultura espanyola, la realitat és que a cap lloc del món els rics han iniciat grans transformacions polítiques,

Però quan es produeix la conjuntura econòmica adient el terra se'ls hi mou de sota els peus i ben aviat s'apunten a la carrera perquè els últims poden perdre-hi molt.

M'agradarà veure quina cara farà en Jordi Pujol d'aquí a deu anys quan recordi que el fre de mà se li va cremar.