Open letter to Mr Schulz / Carta per enviar al Parlament Europeu per condemnar les declaracions d'Alejo Vidal Quadras

Aquest és un model de carta per enviar al President del Parlament Europeu. En aquesta es condemnen les recents declaracions de l'Alejo Vidal Quadras (minut 2:34 del vídeo)) i en les quals afirma que s'hauria d'intervenir militarment a Catalunya i suspendre les nostres institucions democràtiques quan es convoqui el referèndum.

L'adreça per enviar-ho és president@europarl.europa.eu.

En l'assumpte podeu posar-hi "Alejo Vidal Quadras", que és com es diu el personatge en qüestió segons el seu DNI actual.

=============================
Dear Mr Schulz,

The statements recently made by Mr Alejo Vidal Quadras dishonour the institution you are currently presiding . How can  at the outset of the XXI century a vice-president of the  EU parliament ask for a military intervention within the EU borders and against the democratic will of the people?

I kindly ask you to thoroughly  examine these declarations and publicly reprobate Mr Alejo Vidal-Quadras. This official does not deserve to be in charge of the vice-presidency of such a democratic institution as the European Parliament.

Best regards.

Acabem d'aixecar el vol i des que ja no toquem terra no hi ha marxa enrere possible. O ens acabem d'enlairar o ens estavellem.

Ningú podia preveure que això pogués succeir tan aviat. Com deia Marx, la història té els seus propis camins que van més enllà dels individus.

L'Artur Mas qui, sense anar més lluny, el dia 12 d'aquest mes no hauria donat ni un cèntim per la independència ara es troba comandant l'avió.

No tindrà més remei que  mantenir els flaps desplegats i aviat serem a 12000 metres , l'alçada a on volen les nacions independents.

P.D. El dia 15 d'octubre l'Artur Mas decideix replegar els flaps. No ens enlairem.

Comparativa discurs compareixença Artur Mas Palau Generalitat amb Roda de Premsa Forum Nueva Economía

Què va passar la tarda del dia 12? Amb qui es va reunir l'Artur Mas? Què es va pactar i amb qui?

Troba les 11 diferències entre el discurs de l'Artur Mas el dia 12 al Palau Generalitat amb la Roda de Premsa al "Forum Nueva Economía" de Madrid.

12 setembre: Compareixença Palau de la Generalitat per valorar la manifestació	13 setembre: Roda de Premsa al Fòrum Nueva Economía de Madrid
“El clam d'aquest dimarts a Barcelona obliga el Govern català a destinar totes les seves energies a dotar Catalunya d'estructures d'Estat, encara que aquest camí serà llarg i incert.”	“Tiene que entenderse que Catalunya necesita un Estado. No se puede cortar la ilusión de un pueblo"
"Tot és possible si hi ha voluntat, grans majories i capacitat de resistir".	Un millón y medio en Catalunya sobre siete millones es la quinta parte. Es como si nueve millones de personas salieran en toda España.
“No es tracta d'accelerar precipitadament les coses, sinó de seguir acompanyant la transició nacional catalana”	“Catalunya "ha intentando transformar el Estado español" para "poder encajar en él", y ya que "esto no ha sido posible, tiene que entenderse que Catalunya necesita un Estado". ”
“Hi ha preguntes que en aquest moment no tenen resposta”	¿Sería una Catalunya independiente viable? “Eso es algo que tendrían que decir los catalanes a través de un referendo."
“Construir estructures d'Estat no es fa de la nit al dia”	“La gente no salió a divertirse. Salió a decir que por ese camino no se puede continuar. Tiene que haber un proyecto propio” “
“Això [construir estructures d'Estat] té el seu ritme, la seva cadència"	"No tengo previsto convocar elecciones si no es necesario. Lo que no voy a garantizar es que no sea necesario. Son tiempos en los que hay que jugársela “
“No s'alterarà el full de ruta perquè el pacte fiscal és la primera estació cap a la plena sobirania“	"Que no se cometa el peor error, que es minimizar lo que está ocurriendo en Catalunya. Esto ya está pasando.
el pacte fiscal no ha quedat deslegitimat, sinó que encara es fa més necessari	si el pacto fiscal no tiene posibilidades, pues puede haber un adelanto electoral.
"No hi pot haver sobirania política sense sobirania fiscal"	La gente no salió a divertirse. Salió a decir que por ese camino no se puede continuar. Tiene que haber un proyecto propio”
la independència concita ja un ampli suport en la societat catalana, però cal ampliar-lo per evitar la fractura del país.	“Si eso se minimiza, sería un inmenso error.“
Res serà fàcil, però tot és possible	“No se puede cortar la ilusión de un pueblo"

Jordi Pujol posa el fre de mà

L'endemà de la manifestació monstre l'establishment català té la sensació de que la cosa se'ls hi ha escapat de les mans. L'Artur Mas fà un discurs totalment reaccionari elogiat per la vella guàrdia de CiU i els seus periodistes de cambra. I, el mateix dia, l'avi espiritual de la Catalunya post-franquista posa el fre de mà per intentar aturar la màquina, que està molt embalada. No se li acut res millor que dir que si Catalunya esdevingués independent ens traurien de la Unió Europea. Aviam si ficant-li la por a la gent, encara que sigui dient la mateixa mentida de María de los Llanos de Luna,  això s'atura.

Però avui  dia 13 de setembre l'Artur ha fet un discurs davant del gremi de periodistes de la capital del Regne molt diferent de  la xerrameca incongruent, ambigua, críptica, poruga i absurda que ens va oferir  ahir de bon matí. Ara, per fi,  anem en la bona direcció i amb la cinquena marxa i una bona velocitat.  I, a més, fa baixada.

I és que a una majoria de catalans ja li ha pujat la mosca al nas. El país s'enfonsa i no ens en sortim. Si ens roben 50 milions d'euros al dia en lloc de 60 és només perquè som més pobres que fa dos anys. El tribut que paguem per pertànyer a Espanya s'emporta vora el 10% del total de la nostra economia. Això, unit al fet de que aquesta darrera es troba en franca caiguda lliure proporciona arguments de gran pes a la causa sobiranista.

El problema que té CiU és que la dreta mai ha estat pels canvis. Deixant a banda els més que evidents vincles dels que remenen les cireres amb la gran banca, les grans empreses i corporacions de cultura espanyola, la realitat és que a cap lloc del món els rics han iniciat grans transformacions polítiques,

Però quan es produeix la conjuntura econòmica adient el terra se'ls hi mou de sota els peus i ben aviat s'apunten a la carrera perquè els últims poden perdre-hi molt.

M'agradarà veure quina cara farà en Jordi Pujol d'aquí a deu anys quan recordi que el fre de mà se li va cremar.

No us amoïneu, només li regalarem 180 000 milions d'euros a la banca

La vigília de la pujada de l'IVA (que sens dubte frenarà l'economia i, de retruc, augmentarà el dèficit públic i l'atur) el govern anuncia que els ciutadans del Regne Bananer haurem de pagar 180000 milions d'euros per comprar actius dolents dels bancs. La coincidència en l'anunci no pot ser casual ja que mentre només es parla del tema de l'IVA tothom s'oblida d'una altra mesura que ens condemna a un empobriment continuat durant tot el que resta de la dècada.

Els com a mínim 180000 milions que haurem d'aportar els contribuents  són per pagar els deutes de la banca, de manera que aquesta quedarà totalment "sanejada", neta  i alliberada. Amb el cinisme propi de l'executiu espanyol de pandereta que caracteritza el Sr Luís de Guindos, aquest ha tingut la barra de dir que recuperarem diners en 10 o 15 anys ja que comprarà  tots els actius dolents que té  la banca per ajuntar-los en un banc públic (el "banco malo") i que després els podrà vendre.

No cal ser cap expert per saber que la compra dels actius es farà a un preu fictici molt més alt del real (per això els bancs no els poden o volen vendre) mentre que la venda que farà el govern haurà de ser al preu del mercat.

Això significa que el dèficit públic de l'estat augmentarà durant els propers 10 anys sense esperança de veure la sortida del túnel en  cap futur proper.

És el moment d'abandonar el vaixell.