La labor parlamentària de CiU a Madrid

La Santa Aliança CiU-PP segueix donant els seus fruits.  Ahir el consell de ministres presidit per Rajoy va indultar a Josep Maria Servitje, ex-secretari general del Departament de Treball  i a Víctor Manuel Lorenzo Acuña (ex-cunyat del dirigent del partit Josep Sánchez Llibre) que havien estat jutjats i trobats culpables de desviament de fons de la conselleria mitjançant la contractació d'estudis inútils per part d'empresaris afins. La notícia completa es pot  llegir aquí.

"Aquesta era la segona condemna a Víctor Manuel Lorenzo Acuña per un cas de desviament de cabals públics, ja que el 2007 el Tribunal Suprem (TS) li va imposar una condemna d'un any i un mes de presó per la malversació de gairebé un milió d'euros del Consorci de Turisme de Catalunya.


No obstant això, l'Audiència de Barcelona va substituir la pena imposada a Acuña per l'anomenat cas Turisme per una multa de 9.824 euros precisament l'endemà que se'l condemnés a dos anys i tres mesos de presó pel cas Treball, en què també va ser jutjat i absolt l'exconseller de Treball Ignasi Farreres.


A l'espera de l'indult que ara li ha concedit el Govern, Víctor Manuel Lorenzo Acuña tenia suspesa la pena de presó que se li va imposar pel cas Treball, que hauria implicat el seu ingrés a la presó en comptar amb els antecedents derivats de la sentència del cas Turisme.


Acuña, que d'aquesta forma mai no ha arribat a ingressar a la presó, va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona el 2005 pel cas Turisme -del qual va derivar el cas Treball-, a una pena superior als dos anys de presó, cosa que implicava la seva entrada a la presó malgrat estar mancat d'antecedents, però el Suprem li va rebaixar la pena el 2007 a un any i un mes de presó.


En la resolució publicada al BOE, el Ministeri de Justícia disposa l'indult parcial de l'empresari d'UDC, que va ser acordat en el Consell de Ministres del passat 17 de febrer, amb la condició que "no torni a cometre delicte dolós en el termini de tres anys des de la publicació del reial decret"."

Hom es pregunta què fa CiU a Madrid per tal de fer que a Catalunya s'hagin de fer gairebé totes les retallades, es mantingui o augmenti l'espoli fiscal, se segueixin sense publicar les balances fiscals, s'allarguin les concessions de les autopistes de peatge de Catalunya (per tal de compensar a les concessionàries dels pocs beneficis que donen els peatges de Madrid), s'augmentin els sous dels professors de la Comunidad Autónoma de Madrid , es paguin amb fons públics viatges a Anglaterra a alumnes de l'escola pública d'Extremadura, etc...

L'explicació és clara. CiU treu beneficis. El que passa és que no són per Catalunya sinó beneficis particulars de la seva classe política.

Conversa entre Rajoy i en Duran i Lleida als passadissos del Congrés, desprès de la votació d'investidura

En Rajoy i en Duran i Lleida intercanvien unes paraules al Congreso de los Diputados, que aproximadament devien ser així:

-Ah Durán, granujilla, que has votado 'no' esta vez!

- No hombre no, que ya sabes que tendréis nuestro apoyo para lo que haga falta, como siempre. Ya has visto que se lo dimos a Aznar y a Zapatero. Y ahora era igual lo que votáramos.

-Vale, porque piensa que tenemos un pacto en Cataluña, además de aquello de la Caixa y los peajes de ACS-Ferrovial que habíamos hablado y  lo de los hospitales y las mútuas, etc...

- Tranquilo, tranquilo, ya sabes que votamos 'no' para quedar bien con nuestros votantes que ya sabes que los pobres son un poco cortitos.

-Vale, entendido.

CiU: una victòria injusta i immerescuda. Catalans espanyols: una ment incomprensible.

Mai hagués imaginat que CiU pogués incrementar el seu nombre de vots en un 20% sense absolutament cap causa que ho justifiqui.

Al contrari, desprès d'haver retallat la sanitat i l'ensenyament públics i a més haver-ho fet sense cap reclamació contundent  dels fons que pertoquen a Catalunya hom esperaria que com a màxim pogués mantenir la quota de votants fidels que sempre té la coalició.

Quina "força" demostra tenir CiU quan no ha sigut capaç ni tan sols d'obtenir el fons de competitivitat que el govern central (governant en minoria fins avui) s'ha negat a donar fins al 2013? Les negociacions varen començar a l'abril i acaba l'any sense cap resultat. De què servirà que el pagui al 2013 el que hauria d'haver pagat al 2010? A més tothom sap (o hauria de saber) que el dèficit fiscal de Catalunya és immensament superior i que aquest fons de competitivitat n'és al seu costat una engruna. El dèficit fiscal  de la comunitat autònoma de Catalunya equival al 40% del pressupost de la Generalitat i al 10% del PIB de l'economia catalana (quelcom inaudit al món occidental). També és inaudit que el govern central no hagi publicat les xifres de les balances fiscals des de l'any 2006 i que la Generalitat no piuli.

Què ha fet doncs CiU per obtindre tants bons resultats? Quina bona gestió? Quins gestos? Quines intencions? Quins pactes?

Les aliances forjades amb el PP  per formar l'actual govern autonòmic, aprovar els pressupostos de la Generalitat i repartir-se els ajuntaments de Barcelona i Badalona. El pacte amb el PP a la Diputació de Barcelona, l'augment d'alts càrrecs d'aquesta amb el nou tripartit CDC-UDC-PP,... tot això sembla que no immuta als votants convergents.

Si el que ha tocat la fibra sensible a aquests votants és l'estalvi potser que s'ho facin mirar. CiU manté les seves oficines i representacions totalment inútils a l'estranger canviant, això sí, els endollats d'ERC pels seus propis. Recordem que en aquestes oficines hi "treballen" entre 5 i 10 persones cobrant sous  molt sucosos (el delegat sol s'emporta 87000 euros més despeses) . Les despeses totals de 25 milions d'euros ens fan ser la mofa i befa dels nacionalistes espanyols.

El que és clar és que CiU no ha retallat els sous dels alts càrrecs ni dels polítics. La supressió de la paga de Nadal dels alts càrrecs és una ridiculesa. Només per donar un exemple molt visible,  els diputats cobren un mínim de 5500 euros al mes i molts d'ells més de 10000 com es veu al següent document. Tot això sense comptar les despeses que no formen part del sou i que són escandaloses.

La seva activitat política a Madrid en els darrers mesos sembla que ha estat més aviat encaminada a defensar els interessos dels concessionaris d'autopistes que no pas els dels ciutadans de Catalunya. Al novembre del 2010 CiU va presentar una esmena per tal de que les empreses concessionàries d'autopsites de peatge  rebin compensacions per la disminució de trànsit en comparació amb el que preveia l'estudi de viabilitat. Entre les empreses afectades hi ha la de Florentino Pérez, que sempre ha tingut una gran relació amb CiU i Ferrovial, assenyalada pel fiscal com a possible pagadora de comissions a CDC a canvi d'adjudicacions d'obra pública, amb el Palau de la Música com a pont.

Però la  corrupció tampoc els hi ha passat factura. Conèixer que coneguts militants i alts càrrecs històrics de CiU han estat involucrats en importants casos de corrupció i en ocasions de la mà de dirigents del PSOE de Catalunya (cas Pretòria) o bé per personalitats nombrades pel propi Jordi Pujol (Millet) o per diputats actuals de CiU (Fernàndez Teixidor) sembla que no és una cosa que preocupi als votants de CiU. Fins i tot sabent que Millet va pagar diner negre per finançar CiU. Ni tampoc que aquests casos hagin sigut silenciats i no se'n hagi dit ni gall ni gallina. No cal ni que mencioni que CiU té 30 casos de corrupció oberts.

Tampoc els casos d'endollisme sembla que els hagin perjudicat gens ni mica: que la Sra Ortega menteixi amb el seu curriculum no té cap importància. Ni que la presidenta del parlament endolli a la cunyada del seu fill.

Per tant l'èxit de CiU cal cercar-lo simplement al seu control de certa premsa, ràdio i televisió i a  la seva despesa en propaganda electoral. Potser és per aquest motiu  que CiU deu a les caixes gairebé 28 milions d'euros (principalment a "La Caixa" amb qui deu tenir molt bones relacions).

Un altre pacte tèrbol CiU-PSOE

Durán conversant amb Zapatero

Ahir CiU va votar a favor de la reforma de les pensions presentada pel PSOE al Congreso de los Diputados. Avui CiU critica en Zapatero en el debat del Estado de la nación. És increïble, oi? Una altra mostra de la hipocresia que caracteritza la coalició dretana amb etiqueta de "nacionalista" que representa molt bé a la massa retrògrada i reaccionària  dels catalans de la Catalunya sud.

En poques paraules, la reforma de les pensions és una llei que modifica el còmput dels anys treballats i redueix automàticament les pagues que rebran les persones que es jubilin en el futur. És una via per reduir el dèficit que perjudica clarament al poble.  Hi ha hagut moltes altres maneres de reduir el defícit en els darrers anys que no han comptat amb el suport ni de CiU ni del PSOE.

A canvi, Duran i Lleida, a part de canvis menors en el text (per dissimular) aconsegueix traspassar a la Generalitat... els immobles de 10 hospitals! Amb quin objectiu? Perquè no ha demanat a canvi alguna cosa més important per a Catalunya? No se'ls hi acudia res millor? Això contrasta enormement amb les 6 competències de molta major trascendència política que avui ha obtingut  el PNB pels País Basc. Aquestes  inclouen coses tals com la regulació dels ERE per a les empreses públiques, gestió dels ports, regulació de transports i concessions de carreteres, traspàs d'arxius estatals, gestió de la propietat intel·lectual i expedició de llicències de navegació. Igual que a Catalunya, oi?

Els polítics catalans en la seva gran majoria es caracteritzen, com la majoria del poble que representen, en actuar de forma diferent al que les seves paraules expressen. D'aquesta manera mostren un despreci molt gran pel seu país, per la seva comunitat, per la seva gent. CiU no està sola en aquest despreci pel país: ERC, malgrat el seu discurs catalanista al Congreso de los Diputados ha estat apuntalant el govern del PSOE durant una legislatura i mitja i mai ha fet cap acció ferma per aconseguir alguna cosa important per a Catalunya, quelcom que ens acostés una micra als objectius que tant proclama. I això és especialemt greu quan tenia la paella pel mànec del "govern" autonòmic del PSOE presidit pel Sr Morcilla. En aquest cas el que va pesar més que l'estimació del propi país era quelcom molt menys tèrbol i més a la vista de tothom:  un grapat de  poltrones.

I respecte a CiU, serà cert que pretén vendre els hospitals  com a un primer pas a la privatització de la sanitat? És molt possible. I mentrestant, governant (hauríem de dir retallant? )amb el recolzament  del PP a Catalunya!