05 d’agost, 2012

Suspensió temporal de l'euro a 10 països de l'eurozona

 FAFP, 1 d'abril del 2014.-  Aquest matí 10 països han anul·lat l'euro com a divisa de curs legal. La mesura, definida com a suspensió temporal en un comunicat conjunt signat pels ministres d'economia i finances d'Itàlia, Espanya, Irlanda, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia,Grècia, Xipre, Montenegro i Malta ha estat anunciada  a l'Estat espanyol per Luís de Guindos, Cristobal Montoro i Soraya Saenz de Santamaría que han comparegut a les 9:30 del matí en una roda de premsa d'urgència.

Responent a les qüestions dels periodistes Luís de Guindos ha assegurat que la mesura es fa d'acord amb un pla acordat pel BCE i els bancs dels països implicats i que la suspensió es mantindrà mentre les economies dels països més afectats per la crisi no entrin en un cicle de recuperació que es creu que podria durar encara "diversos mesos".

S'ha demanat compensió a la ciutadania davant la mesura que obligarà a anar a les entitats bancàries per tal de validar el paper moneda temporalment amb un segell del banc d'Espanya que ja s'ha distribuït aquesta matinada  a les principals ciutats espanyoles pel comandament major de l'exèrcit. En les properes setmanes es distribuirà paper moneda de l'Euro de Transició Espanyol (ETE), encara que no s'ha poguit assegurar uan data concreta.

Les monedes seguiran tenint validesa amb el tipus de canvi especificat entre l'anomenat ETE i l'euro que en els trenta primers minuts ja havia caigut de 166.7 a 315.4.

Cues de ciutadans amb evidents senyals de preocupació s'han format davant de les principals oficines de les entitats bancàries per validar els seus bitllets d'euros i  intentant preguntar sobre l'esdevenidor dels seus estalvis.
 ===================
P.D. Tal notíca esdevindrà una realitat un cop s'hagi destruit tota la xarxa social pública i Europa sigui un reflex dels EUA. No hi ha cap pressa des de l'oligarquia que domina Europa en trencar l'euro i només es farà quan s'hagi donat per satisfeta en el seu rampell destructor i vegi que el retorn del deute espanyol esdevé impossible.

27 de juny, 2012

Més doble joc de CiU.

Quantes vegades ens ha de demostrar CiU que una cosa és el que diuen i l'altra (totalment oposada) és el que fan? Avui el conseller de Sanitat, el Sr. "Boi"  ens ha tornat a oferir un exemple més de la pantomima escandalosa que interpreta la banda mafiosa que dirigeix l'administracio catalana.

Tal com mostra la mateixa ràdio dels Condes de Godó (gens sospitosa de ser anti-CiU i molt sospitosa del contrari) en el programa "La nit a RAC1" d'aquest vespre, que podeu escoltar aquí, ahir  en Boi Ruiz declarava públicament a la mateixa ràdio (a partir de minut 21:30 de l'àudio) que demanaria una moratòria en la reunió d'avui amb el Ministerio per evitar que els pensionistes amb baixos recursos avancèssin  l'augment del preu de les medicines.

Doncs avui mateix, com es pot escoltar en el mateix programa,  abans d'entrar a la reunió en Boi Ruiz ha declarat que no demanaria la moratòria, com realment ha sigut. No ha obert la boca sobre aquest tema.

Cal recordar que sense aquesta moratòria és tecnològicament impossible que els pensionistes sense recursos no hagin d'avançar els diners que no els hi pertoca pagar, ja que es diu que degut a la manca d'un programa informàtic aquests hauran d'afluixar la mosca i que després "ja ho trobarem".

Fins i tot la consellera andalusa ha mostrat una actitud més ferma. Tot plegat ha anat tan rodat que  la reunió s'ha tancat amb la ministressa Ana Mato dient que encara tenien temps d'anar a veure el segon temps de "La Roja" que és un assumpte molt més important que la sanitat en el regne bananer.

En Boi no ha volgut fer cap comentari en directe a RAC1 sobre la seva manca de reclamació de la promesa moratòria..

Cal preguntar-se què més cal que faci CyU per demostrar als seus electors la seva manca total de credibilitat. Un partit que de tant en tant es posa la màscara de "sobiranista de cor" però que actua invariablement com una franquícia del PP. I encara hi ha gent que creu que és el partit que ens portarà a la independència!

20 de juny, 2012

Jordi Pujol detingut pels Fets del Palau

Recentment des de la poderosa maquinària de CyU s'està intentant revifar la figura de Jordi Pujol amb un documental fet a mida sobre el seu sumari. Segons el que s'ha avançat, s'està intentant tergiversar la història dient que Pujol va ser l'impulsor dels fets del Palau pels quals va ser empresonat.

Fa uns cinc anys, durant l'època del tripartit, recordo que es va passar un  documental sobre els Fets del Palau en el qual el mateix Jordi Pujol, en un exercici d'honestedat que aleshores vaig valorar molt positivament, deia que ell no hi havia tingut res a veure amb aquests fets que varen ser organitzats per la gent del PSUC. Segons venia a dir, la policia va començar a detenir gent a tort i a dret i a ell li va tocar el rebre.

En el mateix documental es mostrava l'escrit del seu pare al cap franquista de torn i que va ser clau per al seu alliberament. 

Ara m'ha sorprès veure Jordi Pujol desdint-se. No m'ha sorprès gens ni mica el  el fet de que ell es desdigui d'alguna cosa, ja que tots plegats hi estem molt habituats a que ho faci de forma compulsiva. El que m'ha sorprès  és que es desdigui d'unes declaracions honestes sobre uns fets històrics molt concrets.

Hauran retirat definitivament el documental en el qual es mostra l'altra versió dels fets?

18 de juny, 2012

L'economista de cambra del règim

Ahir al vespre, en l'ESPECIAL ELECCIONS A GRÈCIA de RAC1, que podeu descarregar aquí, l'economista Josep Oliver (amb l'ajut de personatges afins a ell com el director de l'Institut d'Estudis Financers Josep Soler) deia que el partit grec YIRIZA no té cap programa econòmic (minut 38:50 de l'àudio)  i que tem que "França posi pals a les rodes" del que diu que és "un projecte seriós federalitzant d'Alemanya envers les velles forces de França de La Grandeur" (minut 50:00 de l'àudio) que  (dient-ho de forma despectiva i un xic ridiculitzant) "temen que el seu model social quedi en perill i que els corrents neoliberals acabaran triomfant " (minut 53:15).

Al mateix temps, el mateix economista declarava en diferit al pèssim documental "Deconstrucció" de 30 minuts de TV3  que la bombolla immobiliària estava localitzada en bosses molt concretes, essencialment de la costa i de segones residències però que bàsicament la demanda (!) a les capitals de província i grans ciutats seguiria aguantant els preus.

I aquest és el mateix economista que a LA VANGUARDIA restava importància  a les escandaloses dades espanyoles d'atur.

Ara resulta que, segons els economistes de cambra dels medis de CyU, oposar-se a reduir el dèficit dels països al ritme que marca Brusel·les és ser anti-Europeu i que França vulgui defensar (en major o menor grau des de tots els seus partits) el seu model  social també ho és. Segons els mateixos economistes les polítiques socials franceses "malgrat haver funcionat tant bé fins ara" estan posant en greu perill l'economia de França (minut 54:30) que, per exemple, té un deute públic perillós (no compara amb les xifres d'Alemanya que el té del 82%).

També resulta que, encara que tothom que tingui ulls pugui veure que el mercat immobiliari s'està desplomant per un  precipici sense fons, la gent fa cua per comprar pisos a Badalona.

I respecte a l'atur d'Espanya, aquest no és tan dolent i negatiu, sinó que el tema està en l'economia submergida. En canvi, la gent subempleada o la gent que ja ha dessistit fa anys de trobar feina, per exemple,  no cal ni considerar-la.

Farien bé comentadors com en Josep Oliver en llegir el recent llibre "END THIS DEPRESSION NOW" del Premi Nobel d'economia  Paul Krugman en el qual es diu, entre moltes altres coses,  que amb les polítiques de reducció de dèficit que imposa Brusel·les l'economia europea no aixecarà el cap, sinó tot el contrari.

També faria bé, abans d'opinar, en llegir el programa econòmic de SYIRIZA  i veure que té molts punts en comú amb el programa d'un dels partits que governa actualment a Islàndia.
 
Aquests economistes que trobem habitualment en els medis dels Condes de Godó (i més darrerament també en els medis públics controlats per la Generalitat) destaquen pel seu sorprenent viratge des del temps que corrien pels passadissos de la UAB amb tratges de pana i carnets de la Lliga Comunista Revolucionària (o similars). Pels voltants de la caiguda del mur de Berlin es varen desfer (literalment) de la seva llibreria que incloïa invariablement El manifest Comunista i El Capital fins que la seva metamorfosi els ha portat a l'actualitat a una  coincidència total en ideologia amb la dreta més pura i dura.

Però sembla que fa més gràcia sortir en diversos medis de comunicació alhora, envoltat de lloes i incens, que no pas expressar opinions per afavorir els conciutadans. A més, Sr. Oliver, qui paga mana. Oi?