El burro català i la pastanaga del pacte fiscal

Anirà el burro català darrere de la pastanaga del pacte fiscal que li ha posat CiU?

La independència de Catalunya potser la faran els espanyols!

Un historiador va observar una vegada (amb un gran encert) que la conquesta de Mèxic la varen fer els indis mentre que  la independència   la varen fer els espanyols. Certament, sense el recolzament dels tlaxcalteques i d'altres pobles sotmesos a l'imperi azteca, Hernán Cortés no hagués pogut fer gran cosa i, d'altra banda, els líders de la independència mexicana eren criolls espanyols.

Avui  una conversa amb un parell d'amics catalans (independentistes)  respecte a com valoraven al partit polític Solidaritat Catalana per la Independència (SI) m'ha fet arribar a una conclusió similar i igualment sorprenent.

La conclusió és que els catalans de soca-rel (com no ho han fet mai des de com a mínim el segle XVIII) no simpatitzaran mai amb cap líder que defensi el seu país sense embuts.

No cal que ens remuntem a Macià ni a la guerra del Francès però, si us hi fixeu, el líder més llargament recolzat pels catalans durant les darreres desenes fou en Jordi Pujol, una persona amb la qual la majoria de catalans s'identifiquen molt bé i de qui sabien que mai crearia ni la més mínima confrontació amb l'establishment. Un  líder que si actualment arriba a parlar d'independència no triga ni dos dies a desdir-se de les seves pròpies paraules.

Qualsevol altre líder escollit pels catalans com a màxim dirigent dins del seu territori s'ha mogut o es mou sempre dins de paràmetres similars: el suposat nacionalisme de l'Artur Mas no ha anat (ni anirà) mai ni un  mil·límetre més enllà de dir que Catalunya "és una nació" i, encara, si a Madrid li deien que a això no se li podia dotar de legalitat ja li anava bé.

Us imagineu a catalans escollint a un líder que convoqui un referèndum per decidir si el poble vol la independència del seu país? René Lévesque i Jacques Parizeau del PQ ho varen fer així al Quebec al 1980 i al 1994, aconseguint no la independència política total però si un autogovern i un finançament absolutament fantàstics. Alex Salmond de l'SNP està liderant actualment un procés similar a Escòcia que de ben segur que  portarà als seus compatriotes a bon port.

Aquí en canvi qualsevol excusa és bona per treure suport a l'independentisme d'aquest tipus. Per exemple,  si en Lòpez-Tena diu (amb la clara intenció d'atraure els medis per utilitzar-los com a tribuna per denunciar una clara injustícia)  que "un dia la presidenta es vesteix de fada i un altre de mamarratxa" això no es considera el que és.  Ni tan sols una relliscada anecdòtica. Al contrari, es considera un fet imperdonable i un  motiu suficient per desconfiar del seu partit.

Havia de ser un  valencià la persona que ens ensenyés que es pot parlar sense pèls a la llengua com ho feia  Bernard Landry al Quebec quan deia que la bandera canadenca (que allà no té connotacions feixistes com les que té l'estanquera) era un drap?

I qui diu això diu la campanya del #novullpagar. Enlloc de recolzar amb tota la força una denúncia d'un altre fet profundament injust pel país, són molts els catalans que ara troben que SI és un partit negativista i excloent "els membres del qual sempre estan de mala llet" i que demana sacrificis innecessaris als ciutadans. 

Com ja he dit en aquest blog en diverses ocasions, la mentalitat catalana no està feta per lluitar per ideals ni per defensar el país. Ja m'ho havia dit una emigrant catalana a Toronto que anava cada any de visita al principat. Però jo fins avui no ho havia copsat tan clarament. En el fons de tot plegat hi ha el propi caràcter dels catalans que, com deien els Brams, "de la por n'hi diuen seny" i que per aquest mateix motiu no han  pogut fer germinar un estat que protegeixi els seus drets col·lectius.

Quin pot ser doncs el futur d'aquest país (si és que encara li podem dir així)? Hi ha actualment diversos processos sobiranistes en moviment a l'Europa occidental i com a mínim dos d'ells estan a punt de reeixir. Els dos  a la Unió Europea i un d'ells al mateix estat espanyol, a poc quilòmetres al nord-oest de Catalunya. Com respondrà la ciutadania d'aquí davant d'aquests fets?

Jo m'inclino a pensar que els descendents de la immigració espanyola a Catalunya (que són una grandíssima part de la població) gaudeixen d'un tarannà diferent als dels catalans de moltes generacions i que seran decisius per iniciar un hipotètic procés cap a la sobirania,  tant la política com la econòmica.

Deixo per tant en mans d'aquest sector de la població la decisió ferma de recolzar a les forces que lluiten per la independència tal i com ho han fet tots els pobles del món que mai han assolit alguna cosa.

Vídeo: la veritat sobre els peatges al parlament

Clica per veure el vídeo de Lopez Tena  al parlament des de Youtube

Fins quan aguantarà aquest poble?

Avui els mitjans de CiU audiovisuals i la premsa escrita de la mateixa banda s'han esforçat en anunciar que el CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) aposta pel "Pacte Fiscal".

Segons afirmen els mencionats mitjans , el CAREC considera que "el pacte fiscal ha de ser un instrument de primer ordre per a la reactivació econòmica" i "aposta clarament" per la recaptació i gestió de tots els impostos per part de la Generalitat.

És prou clar que vivim en un país on la població no gaudeix  (en termes generals) d'un grau d'informació i de cultura comparable al de les democràcies occidentals del nostre entorn. 

Perquè si així fos, llavors aquestes notícies ofendrien de tal manera a la intel·ligència dels televidents i dels lectors que els periodistes a sou de la banda mafiosa no gosarien ni emetre'ls ni publicar-los. 

Però aquest poble ha estat tan ocupat amb el Barça i Guardiola els darrers anys que possiblement no sap que el president del CAREC, Salvador Alemany i Mas, és ni més ni menys que el president executiu de l'empresa d'autopistes de peatge ABERTIS.

Més probablement encara podria ser que  la majoria d'aquest poble no sàpiga que...

1.  Que, de veritat, l'estatut, ja era ben poca cosa quan va sortir del Parlament (no contenia el concert econòmic ni llunyanament segons veien llavors fins i tot els elements més botiflers del regne) .    
2. Que va ser retallat pel propi Artur Mas i Rodríguez Zapatero el  21 gener del 2006.
3.  Que va ser "cepillado" per Alfonso Guerra l'abril del 2006, abans de ser sotmès a referèndum i, increïblement, encara gaudir de l'aprovació de la majoria de partits i líders polítics catalans.
4. I que, per si no n'hi havia prou amb tot l'anterior, el va tornar a retallar el Tribunal Constitucional l'1 de juliol del 2010, no perquè cap dels articles suprimits fos important sinó  perquè els membres d'aquest tribunal van voler atrinxerar per tercer cop la mínima possibilitat de que hi hagi en el futur el més mínim indici d'intent de reforma de l'estat.

Només amb la premisa de que el poble ignora tot això es pot explicar que TV3 i La Vanguardia vulguin vendre la moto del misteriós Pacte Fiscal el qual, si no hi posem remei, mantindrà entretingudes a les masses durant uns altres set anys més.

Fins quan aguantarà aquest poble?

No vull pagar

Per què Espanya no es reformarà

"Els Catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins (i els trens d'alta velocitat) passen per Madrid."

Així encapçala  un article  "THE WALL STREET JOURNAL" que es pot llegir complet en aquest enllaç.

La llàstima és que l'autor, que ha estat una temporada aquí però no hi ha viscut,  no sap  que la majoria de catalans encara no són conscients d'un fet tan evident per qualsevol que analitzi les dades objectivament.

Així ens va!

Caixa d'eines de l'independentista

Un amic em deia que sabia que  l'Estat espanyol ens fa  un greuge als catalans pel que fa a l'us dels nostres impostos, però que li mancaven dades entenedores, tangibles  i concretes per utilitzar com a arguments en discussions polítiques. Ell parlava de la necessitat de construir un argumentari de batalla, una "caixa d'eines" que pogués fer servir en les seves xerrades amb familiars i coneguts.

Tot i que, evidentment, existeix una gran quantitat d'informació que reforça la tesi de l'espoli, aquesta normalment no és fàcil de transmetre a la majoria de la població que necessita arguments clars i d'acord amb la seva manera d'entendre les coses.

Doncs precisament aquest mateix matí El món a RAC1 ha comparat la diferència entre Catalunya i  diferents llocs de l’Estat respecte a la relació entre impostos pagats i serveis rebuts. Tot i que res del que s'ha dit (que està publicat a al blog del programa)  és sorprenent ni nou, ni complet,  les comparacions que es fan  es podrien considerar com un  joc d'eines elemental de l'independentista novell. 

Aquestes es poden resumir en els següents fets:

MADRID AMB 6.489.680 HABITANTS PAGA EN PENSIONS 154.797.343 € MENTRE QUE CATALUNYA, AMB 7.539.618 HABITANTS PAGA NOMÉS 75.370.809 €.

 MADRID HAN RETALLAT LA SANITAT 4 EUROS PER HABITANT,

A ANDALUSIA HAN RETALLAT 6 EUROS PER HABITANT,

A CATALUNYA HAN RETALLAT 170 EUROS PER HABITANT. 

A CATALUNYA EL 67% DELS KM D'AUTOPISTA SÓN DE PEATGE. A MADRID NOMÉS EL 4%. 

A BARCELONA HI HA 7400 PLACES D'ESCOLES BRESSOL PER 1,630,000 HABITANTS,

A SEVILLA  22000 PLACES PER 703,000 HABITANTS 

A CATALUNYA HI HA UN ORDINADOR PER CADA 5 ALUMNES

A EXTREMADURA UN PER CADA 2

ESTUDIAR INFERMERIA A BARCELONA COSTA UN MÍNIM DE 1423 EUROS. A MADRID 1088.

CATALUNYA TÉ LA RETENCIÓ DE L'IRPF MÉS ALTA DE L'ESTAT

ALS TREBALLADORS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A CATALUNYA ELS HI HAN REBAIXAT EL SOU UN 5% RESPECTE ALS DE LA RESTA DE L'ESTAT.

ALS PROFESSORS DE MADRID ELS HI PAGUEN L'AUGMENT DE JORNADA, ALS DE CATALUNYA NO

FOMENT RETALLA  A MADRID UN 8%, A CASTELLA-LA MANXA UN 7%.
 A CATALUNYA UN 45%.
 
 A GALÍCIA FOMENT AUGMENTA EL PRESSUPOST UN 9% I AL PAIS BASC UN 17%.

A més, podríem afegir  a la caixa d'eines els següents fets extrets del programa del dèficit fiscal de singulars:

43 CÈNTIMS DE CADA EURO QUE PAGUEM D'IMPOSTOS NO ES GASTEN A CATALUNYA

15 DIES SENSE ESPOLI FISCAL PAGARIEN TOTES LES RETALLADES DE LA SANITAT  D'UN ANY

EN DOS ANYS SENSE DÈFICIT FISCAL ELIMINARÍEM EL DEUTE

ELS RECURSOS QUE L'ESTAT APORTA PER PAGAR UNA PLAÇA EN UNA RESIDÈNCIA PER A UNA PERSONA DEPENENT COBREIXEN ENTRE EL 80 i EL 90% DEL COST A ASTÚRIES; EXTREMADURA O GALÍCIA. A CATALUNYA EL 50%.

La síntesi de tot plegat és:

CADA 4 ANYS, QUAN VOTEM,
ENS ESTEM DEIXANT ROBAR VUITANTA MIL MILIONS D'EUROS

La llàstima és que, com és habitual en aquests medis,  els programa de RAC1 ha punxat a l'hora de fer un anàlisi polític que permeti fer aquesta síntesi elemental. L'equivalent seria donar una caixa d'eines a un nen sense ensenyar-li com es fan servir.

El manual d'instruccions de la caixa d'eines consistirà en explicar, també amb  exemples clars, entenedors i colpidors, la conjuntura política de l'estat espanyol  i comparar-la  amb la de diversos estats occidentals desenvolupats. Evidentment aquests estats inclouen als federals (tals com Estats Units, Canadà, Bèlgica i  Alemanya) però també a Gran Bretanya, Holanda i fins i tot a algun estat considerat  centralista com França però que publica les seves balances fiscals cada any (i aquestes estan balancejades).

Això darrer del funcionament dels estats democràtics occidentals és un tema sobre el qual els medis de comunicació de casa nostra no en fan gaire divulgació. Per tant el ciutadà mitjà d'aquest país que s'indigna quan sent aquestes dades queda absolutament desarmat quan sent parlar a en Romeva, en Serra Ramoneda o d'altres convidats de RAC1 que, en lloc de presentar una solució viable,  l'únic que fan és  presentar  l'independentisme com una forma de radicalisme i a l'estat espanyol gairebé com al paradigma de la democràcia.

Tot això no fa més que allargar el problema i alimentar la por, la inòpia intel·lectual i la frustració d'una població alienada que no para d'estavellar-se a les urnes com ho fa una mosca contra el vidre d'una finestra.

En un proper escrit analitzarem com estan dissenyats els estats occidentals desenvolupats i veurem una altra evidència: la de que l'actual estat espanyol no es pot transformar en un  estat similar.