Tres injustícies que clamen al cel i que cap partit hauria d'acceptar

Hi ha tres pilars bàsics en els quals el polítics catalans (i el poble que els vota) fan el ridícul.

1- El finançament. Ens roben 60 milions d'euros al dia. I ningú no diu res. (I encara menys fa!)

2 - La llengua. El català no està en igualtat de condicions que el castellà i la "immersió lingüística" és un engany i un a burla. És demanar massa que demanem igualtat de condicions per a una llengua que se suposa que és oficial. Més ridícul de polítics i habitants.

3 - El nostre parlament és també una burla. No té cap mena de capacitat legislativa,. És una diputació canviada de nom. No podem legislar ni sobre el trànsit (ja no diguem sobre justícia, educació, immigració, medi ambient,...). Com podem permetre tal disbarat?

No s'ha de votar a cap partit polític que recolzi a cap govern que admeti aquestes tres grans injustícies. No cal ser independentistes per demanar això , però si no ho assolim no podem ni somniar en independència.

Avui CiU acaba de pertmetre l'aprovació dels pressupoostos de Madrid sense cap mena de contrapartida per a Catalunya (ignoro el que han aconseguit sota la taula pels seus interessos personals).Com poden ser tan absolutament indignes i poca-vergonyes? ERC tampoc tampoc ha fet mai res per sortir del govern i forçar un canvi en aquestes injustícies. En Carretero tampoc no va fer res quan era conseller.

Calen polítics i poble dignes i amb un mínim de fermesa i de dignitat. Els tres punts que reclamo no tenen absolutament res de radicalitat i ho tenen tot de justícia. El que és radical i estúpid és tolerar aquesta situació. Els polítics i el poble de Catalunya tenen la paella pel mànec i, si fossin dignes, farien caure a qualsevol govern que tolerés aquestes tres siutuacions absolutament absurdes.

Fins quan tolerarem això?