Trenta anys d'empobriment de la Llengua

A les fotografies preses a la plaça de la Revolució de Gràcia es mostra de forma gràfica l'evolució de la nostra llengua en els darrers trenta anys. A les tres plaques col·locades durant la transició observem com l'any va precedit per la  preposició contracta (preposició més article) mentre que en la placa més moderna veiem que s'ha suprimit l'article.

La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, depenent de la  Direcció General de Política Lingüística (DGPL) va dictar als anys vuitanta unes recomanacions en aquesta qüestió molt similars a les reconegudes per  la Real Academia Española (RAE) per a la llengua castellana. Això no és un fet aïllat o anecdòtic com veurem més endavant.

Si observem les  publicacions en català anteriors als anys 80 veurem que els anys van precedits per la preposició contracta "del" , independentment si són del segon o del tercer mil·lenni.

Tot i que la fórmula amb l'article suprimit havia existit en èpoques remotes (com  també havia existit la conjunció "y", per exemple)  la fórmula amb "del" era la usual ens els anys anteriors a l'autonomisme.

Com diu el lingüista Josep Ruaix i Vinyet (per cert la supressió de la conjunció "i" entre els dos cognoms va en la mateixa línia d'espanyolització) en el seu article la fórmula amb la preposició contracta ha quedat frenada, a finals del segle XX, "per la pressió normativa". Crec que això ho diu tot.

Però el problema no és tant que la Direcció General de Política Lingüística  modifiqui la normativa per acceptar altres fórmules diferents de les d'en Pompeu Fabra sinó que aquesta faci trenta anys que fa tot el possible per suprimir les formes i els girs  propis de la llengua catalana, creient que si el català mimetitza al castellà serà més fàcil que més gent el parli. Això no és cert en cap cas.

La supressió no només afecta formes i girs, sinó també a paraules. Molts mots genuïns catalans han pràcticament desaparegut i han sigut substituïts per opcions mimètiques del castellà  que no són necessàriament incorrectes però sí  menys acurades (o simplement menys genuïnes).

Si existeix un sinònim (encara que sigui contextual i no estricte) d'una paraula i aquest sinònim és igual o molt semblant a un mot castellà, s'opta invariablement per utilitzar la paraula més semblant en aparença a la castellana i sense tenir en compte criteris històrics o d'estil i/o el context en què s'utilitza aquesta paraula. La conseqüència d'això és que la nostra llengua perd riquesa i és cada cop més una rèplica matussera del castellà.

Per exemple, el mot  "proper" ha estat substituït pel sinònim "pròxim" en gairebé tots els mitjans públics i, de vegades, en expressions incorrectes si considerem els usos tradicionals d'aquestes dues paraules. Així, els Ferrocarrils de la Generalitat utilitzen en la seva megafonia l'expressió "pròxima estació" en lloc de  "propera estació" que és la forma genuïna si tenim en compte que "pròxim" no s'utilitza seguit de substantiu. Podem dir una estació pròxima a una altra però en canvi direm la propera estació. D'acord, això és una qüestió d'estil però crec que algú ha de vetllar per l'estil d'una llengua especialment quan aquest estil és fortament amenaçat per la pressió d'una llengua fortament dominant que s'imposa per tenir molta més protecció institucional.

També tenim el cas de "esgotat" en lloc de "exhaurit". "Esgotat" era, abans de la intervenció de la DGPL, la paraula per referir-se a un dipòsit buidat o al fet d'estar cansat i només és un sinònim de "exhaurit" per metonímia. Si veieu el Pompeu Fabra veureu que s'indica molt clarament que esgotar només és sinònim d'exhaurir en sentit figurat i no estricte. Però altre cop l'IEC i la DGPL han optat pel mot més semblant al castellà (agotado). El resultat és que actualment "exhaurit" ha esdevingut una paraula  elegant però pràcticament extingida.

Un altre exemple menys subtil però que és il·lustratiu del mateix fenomen: és cert que quan s'estripa una roba aquesta també és trenca. Però aplicar el verb "trencar" quan es parla de roba implica un empobriment de la llengua molt gran.

Un altre exemple: un "trau" (paraula pràcticament extingida) és un forat però no tot forat és un trau. La llengua, com diu en Hayakawa, és un mapa més o menys acurat de la realitat. En la mesura en que reduïm el nostre vocabulari la llengua esdevé un mapa més pobre i més barroer.

I si no existeix una paraula similar en forma a l'homòloga castellana (encara que sí existeixi una paraula  catalana equivalent en significat) s'adopta directament la paraula castellana i es diu que a partir d'ara la forma castellana és la correcta. Això és el que ha passat per exemple amb casament-boda

D'altres paraules que no varen ser recollides en el Diccionari General de la Llengua Catalana d'en Pompeu Fabra  i que són d'origen francès però que eren molt usuals a la nostra llengua en lloc dels termes provinents del castellà  han sigut suprimides i tractades com a barbarismes. Per exemple: guixeta (es prefereix el terme taquilla) o tirabuixó (en aquest cas sí que s'utilitza un terme alternatiu català: llevataps). El Diccionari General d'en Fabra no podia recollir tot però en canvi les autoritats lingüístiques actuals no tenen cap problema en incorporar als nous diccionaris termes castellans que fa poc es consideraven barbarismes. És sorprenent com paraules d'origen francòfon són rebutjades mentre que tot el que ve de Madird (incloses paraules de l'argot) és admirat com si fos provinent del focus mundial de la cultura. Això és una herència més que ens ha deixat el franquisme.

No és cert que paraules genuïnes i diferents de la seva traducció castellana  no puguin esdevenir populars  com demostra l'èxit en l'adopció d'algunes paraules que gairebé s'havien perdut durant el franquisme (per exemple: cogombre, escombraries). Evidentment, aquestes són paraules de significat més simple però si han pogut ser recuperades no veig la raó per la qual no es pugui educar el poble per utilitzar d'altres paraules que encara són més importants per enriquir el llenguatge.

Però en canvi exhaurir, estripar, proper, batlle, alcaldessa, trau, casament, guixeta ... i fins i tot la mateixa paraula "mot" han anat totes a fer companyia als dinosaures i a l'ocell Dodo.  I és que la Direcció General de Política Lingüística i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)  han fet un esforç molt gran i molt llarg de mimetisme tant en les seves normatives  com en les seves recomanacions, de manera que el català és cada cop més una còpia pobra del castellà.

Aquestes institucions en lloc de  vetllar per l'us de mots i girs genuïns i de preservar la riquesa i l'estil del català s'han dedicat a justificar el seu pressupost fent coses tals com modificar absurdament l'accentuació de paraules (mèdul·la, medul·la, Didac-Dídac, Cleopatra-Cleòpatra, pneumonia-pneumònia, termostat-termòstat, Mississipi-Mississipí,...). Però això és matèria d'un altre article. 

"Homo Catalanicus"

Camacho: "apaga la càmara!"

L'actual ministre de l'interior, quan era secretari de seguretat va concedir una entrevista a la cadena de televisió australiana SBS. Quan el periodista David O'Shea li pregunta sobre casos de tortura al País Basc Camacho exigeix que s'apagui la càmera.

Carme Chacón es nega a contestar una qüestió a la BBC l'any 2007

Carme Chacón es va cobrir de glòria també quan era Ministressa de l'habitatge. Els governants del PSOE i del PP (amb la col·laboració de CiU i, digue'm-ho de passada,  de la majoria d'habitants del Regne Bananer) no veien més enllà del seu nas.

Reparar Windows 7 després d'utilitzar loader

Si després d'utilitzar un crack tal com el Windows 7 Loader Extreme Edition amb un Windows 7 Ultimate el sistema operatiu  no arrenca i queda un  cursor pampallugejant a la cantonada superior esquerra, probablement és que s'ha fet malbé el MBR (Master Boot Record).

Per reparar el problema necessitem un disc d'instal·lació del Windows 7 que podem baixar sense problema des d'un altre ordinador amb connexiño Internet!)

El fitxer ISO que necessitem es pot descarregar dels següents enllaços

Windows 7 - Versió 32 bits
Windows 7 - Versió 64 bits

Un cop baixat el fitxer ISO corresponent al Windows 7 que vulguem reparar comprovarem la seva integritat  amb un programa que calculi la seva suma de comprovació MD5.Un programari lliure per fer-ho es troba al següent enllaç:

Comprovador suma MD5 GRATIS

Si la suma és correcta podem gravar (amb un ordinador que funcioni) la ISO a un DVD i arrencar des d'aquest. El que farem és triar l'idioma i el teclat que vulguem, i en la següent pantalla escollir reparar l'ordinador.

Després d'una estona seleccionem "Command Prompt" i teclegem


X:\bootsect/nt60 ALL

On X és la unitat de DVD d'on engeguem el DVD del Windows 7.

Alleshores ja podem reiniciar l'ordinador i després d'una comprovaciño de la memòria el sistema operatiu engegarà normalment.

El Guepard de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Tingueu una mica de paciència, Chevalley, ara li diré  perquè durant masa de temps els sicilians hem tingut governants que no eren de la nostra religió ni parlaven la nostra llengua, de manera que hem hagut d'aprendre a filar prim. De qualsevol altra manera no haguèssim pogut alliberar-nos dels recaptadors bizantins, dels emirs berbers, dels virreis espanyols. Ara ho portem a dins, forma part de la nostra natura.
(...)

Vós mateix ho comprendreu quan hagueu passat un any entre nosaltres. A Sicília no importa obrar bé o malament: el pecat que els sicilians mai perdonarem és senzillament el d'obrar. Som vells, Chevalley, vellíssims. Fa més de vint-i-cinc segles que portem sobre les espatlles el pes d'unes civilitzacions tan magnífiques com heterogènies: totes elles ens arribaren de fora ja completes i perfeccionades i cap d'elles germinà entre nosaltres.  A cap li varem marcar el to; som blancs com vós, Chevalley, com la reina d'Anglaterra i en canvi fa mil cincents anys que som colònia. No ho dic per queixar-me: en gran part és culpa nostra, però no per això ens sentim menys espoliats i esgotats.

He dit "els sicilans" però potser hauria d'haver dir "Sicília, l'ambient, el clima, el paisatge". Aquestes són les forces que junt amb les dominacions estrangeres, i potser en major mesura que aquestes, i les violacions de tota classe a que ha estat sotmesa, han configurat l'ànima siciliana, aquest paisatge que no coneix el terme mitjà entre la delicadesa libidinosa i el rigor infernal, que mai és una mica avar, mediocre, clement, dòcil, com convindria a tota terra que ha d'acollir a éssers racionals (...) Aquest clima que ens inflingeix sis mesos de febre de quaranta graus: compteu-los Chevalley: maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre; sis cops trenta dies de sol a plom sobre els caps. Aquest estiu nostre, llarg i funest com l'hivern rus però encara més difícil de combatre. Vós no ho sabeu però aquí es pot dir que neva foc com sobre les ciutats maleïdes de la Biblia. El sicilià que es proposès treballar seriosament durant aquests sis mesos gastaria en un de sol l'energia amb que compta per passar-ne tres (...)

A més, la manca d'aigua:  o les distàncies enormes que cal recòrrer per arribar a ella; cada gota obtinguda es paga amb una gota de suor; i també les pluges, sempre tempestuoses i al pas de les quals embogeixen els torrents ressecs i s'ofeguen els animals i els homes que una setmana abans es morien de set. Aquesta violència del paisatge, aquesta crueltat del clima, aquesta crispació permanent de tot el que ens rodeja, fins i tot els monuments del pasat, magnífics però incomprensibles, perquè no els hem edificat nosaltres, que ens assetgen com bellíssims fantasmes muts (...)

No nego que alguns sicilians traslladats a fora de l'illa podrien trencar l'encanteri, però haurien de partir de molt joves, quan tinguin vint anys ja serà massa tard ja que s'haurà format l'escorça i per la resta de les seves vides estaran convençuts de que el seu és un país com qualsevol altre, encara que vilment calumniat. Pensaran que en materia d'urbanitat el normal és aquí i l'aberrant a fora. (...)

Un altre pacte tèrbol CiU-PSOE

Durán conversant amb Zapatero

Ahir CiU va votar a favor de la reforma de les pensions presentada pel PSOE al Congreso de los Diputados. Avui CiU critica en Zapatero en el debat del Estado de la nación. És increïble, oi? Una altra mostra de la hipocresia que caracteritza la coalició dretana amb etiqueta de "nacionalista" que representa molt bé a la massa retrògrada i reaccionària  dels catalans de la Catalunya sud.

En poques paraules, la reforma de les pensions és una llei que modifica el còmput dels anys treballats i redueix automàticament les pagues que rebran les persones que es jubilin en el futur. És una via per reduir el dèficit que perjudica clarament al poble.  Hi ha hagut moltes altres maneres de reduir el defícit en els darrers anys que no han comptat amb el suport ni de CiU ni del PSOE.

A canvi, Duran i Lleida, a part de canvis menors en el text (per dissimular) aconsegueix traspassar a la Generalitat... els immobles de 10 hospitals! Amb quin objectiu? Perquè no ha demanat a canvi alguna cosa més important per a Catalunya? No se'ls hi acudia res millor? Això contrasta enormement amb les 6 competències de molta major trascendència política que avui ha obtingut  el PNB pels País Basc. Aquestes  inclouen coses tals com la regulació dels ERE per a les empreses públiques, gestió dels ports, regulació de transports i concessions de carreteres, traspàs d'arxius estatals, gestió de la propietat intel·lectual i expedició de llicències de navegació. Igual que a Catalunya, oi?

Els polítics catalans en la seva gran majoria es caracteritzen, com la majoria del poble que representen, en actuar de forma diferent al que les seves paraules expressen. D'aquesta manera mostren un despreci molt gran pel seu país, per la seva comunitat, per la seva gent. CiU no està sola en aquest despreci pel país: ERC, malgrat el seu discurs catalanista al Congreso de los Diputados ha estat apuntalant el govern del PSOE durant una legislatura i mitja i mai ha fet cap acció ferma per aconseguir alguna cosa important per a Catalunya, quelcom que ens acostés una micra als objectius que tant proclama. I això és especialemt greu quan tenia la paella pel mànec del "govern" autonòmic del PSOE presidit pel Sr Morcilla. En aquest cas el que va pesar més que l'estimació del propi país era quelcom molt menys tèrbol i més a la vista de tothom:  un grapat de  poltrones.

I respecte a CiU, serà cert que pretén vendre els hospitals  com a un primer pas a la privatització de la sanitat? És molt possible. I mentrestant, governant (hauríem de dir retallant? )amb el recolzament  del PP a Catalunya!

EDUCAT 1x1: els ordinadors a les escoles i instituts

M'oposo radicalment i rabiosament al projecte EDUCAT1x1 que s'ha realitzat a molts centres educatius de Catalunya per les raons que exposo seguidament.

Suposem un món ideal, en el qual:

1- Els professors de la ESO tinguin no només la capacitat de participar en el manteniment dels ordinadors i a la seva connectivitat sinó també el temps lliure i les ganes de fer-ho (o que en qualsevol cas cercaran alternatives als problemes tècnics de xarxes i ordinadors).

2- Cap pare tindrà cap inconvenient en gastar 300 euros addicionals quan el netbook dels seus fills es trenqui a meitat de curs.

3- I, per tant, no caldrà que es realitzin milers de fotocòpies com s'ha vist que és el cas dels centres on s'ha posat a la pràctica aquest programa. 

En aquest món ideal tindríem encara els següents problemes:

1 - Està prou demostrat (per diversos estudis que s'han fet arreu del món) que la utilització dels ordinadors com a mitjà d'ensenyament no millora el rendiment escolar (en la meva opinió i la d'altres, a més, l'empitjorarà molt).

2 - Els ordinadors que s'ofereixen (especialment els “netbooks”) tenen qualitats ergonòmiques i visuals clarament perjudicials per a la salut dels alumnes. 
 

Llavors... per què s'impulsa aquest programa?

1 - Per la creença d'alguns polítics de que l'us dels ordinadors millora l'eficiència de l'ensenyament i el fa més entretingut. És prou clar que això no és cert degut al que he mencionat anteriorment, El primer que s'hauria de preguntar l'administració és quin són els objectius de l'ensenyament i, després, veure si les eines proposades serveixen per assolir aquests objectius. Parlar d'eficiència i d'entreteniment com si fossin objectius és posar el carro davant dels bous.

2- Per pressions d'alguns pares (que solen no tenir gaire formació digital) que creuen que l'ensenyament amb ordinadors aporta oportunitats tecnològiques pels seus fills. Res més lluny de la realitat. Els enginyers que dissenyen els microprocessadors dels netbooks (per donar un exemple) varen rebre una educació secundària basada en el paper. És totalment indiferent que es llegeixi i escrigui en un paper o en una pantalla (excepte que llegir en una pantalla d'un ordinador portàtil malmet la vista i l'esquena i és un medi de distracció).
3- Alguns "professors" ja els hi agrada que durant les hores de classe els alumnes juguin amb els ordinadors. Menys feina. Total, a qui li importa l'educació a aquest país?

4 - Els alumnes, com és normal, hi estan a favor. No cal que n'expliqui els motius.

Els ordinadors poden tenir el seu lloc a l'aula (la d'informàtica, certament) en dosis adequades i per a objectius concrets. L'ordinador portàtil és una eina clarament deficient com a eina d'aprenentatge de continguts generals en l'educació secundària. S'hauria d'haver considerat que és el que s'aconseguiria amb tal despesa dels diners dels contribuents abans d'iniciar aquest programa.

Sí existeix una alternativa tecnològica

Si el que es pretén és tenir un suport digital portàtil pels llibres de text hi ha una alternativa molt millor a la dels “notebooks” ja que no presenta cap dels seus enormes inconvenients.

L'alternativa consisteix en que cada alumne tingui un llibre electrònic amb tinta digital (“eBook”). Els avantatges dels eBooks són els següents:

• Com que els llibre electrònics són només un suport pels continguts, no és necessària cap infraestructura complexa ni de xarxa ni d'alimentació (les bateries dels eBooks duren diversos dies). Els alumnes poden descarregar fàcilment els llibres o continguts via WIFI, via Internet o des d'un PC de casa seva o del centre (segons decideixin els professors).
• S'eliminen també la immensa majoria dels problemes de manteniment.
• No malmeten la vista dels alumnes com sí que ho fan els ordinadors portàtils (especialment els netbooks).
• No malmeten la columna vertebral dels alumnes com sí que ho fan els ordinadors portàtils (especialment els netbooks)
• Els alumnes poden utilitzar-los tant per consultar els llibres de text com per llegir d'altres llibres.
• Els alumnes no poden utilitzar-los per a cap activitat lúdica que no sigui l'adquisició de coneixements.
• El professor no es veurà obligat a fer classe davant d'una paret de tapes d'ordinador.
• Un estalvi gran en fotocòpies, deixant clar però que el paper i el bolígraf segueixen sent eines imprescindibles en el nostre món i ho seguiran sent com a mínim durant les properes dècades.
• Els pares dels alumnes poden estar segurs de que els seus fills estudien en un centre capdavanter on la seva educació es tinguda en compte i on s'utilitza tecnologia punta.
• Els alumnes no han d'anar carregats amb pesades motxilles.
• El seu cost és més reduït, tant dels equips com de les infraestructures, com del manteniment. Assumpte important tenint en compte que estem en un país a punt d'haver de demanar un rescat econòmic als organismes financers internacionals (i no oblidem que per a moltes famílies que pateixen l'atur 150 euros són actualment una fortuna.)