Joc per estimular el riure cruel

Us proposo un joc. Un joc divertit. No pretenc estimular la reflexió de demà perquè els lectors d'aquestes pàgines normalment ja ho són, de reflexius. El que de ben cert estimularà aquest joc és un riure sardònic, cruel.

El  joc consisteix en descarregar el programa electoral d'un partit que diu que defensa el "dret a decidir" (vegeu entrada al Diccionari català d'eufemismes de la classe política publicat fa uns mesos a aquest mateix blog). Recordem que es tracta  de la coalició que, actualment, ocupa el cim del poder autonòmic.

L'enllaç el podeu trobar aquí.

A continuació cerqueu la paraula  "independència" i llegiu el que hi diu.

Preneu seient i... rigueu de gust!

P.D.: Tenim alguna esperança encara? Evidentment no sóc de cap partit, però llegiu aquest altre programa aquí.

Marxar per la pela

L’altre dia deia en Xavier Sala i Martin que la recuperació econòmica, al ritme actual,  trigaria encara uns setanta-sis anys a arribar.  Aquesta perspectiva, unida a una taxa d’atur que es manté molt estable a prop del 30 % (en el cas dels joves del 45 %), anima molta gent a fer les maletes i buscar altres horitzons a països més pròspers. Aquests horitzons, però, sovint són més culturals i espirituals que no pas econòmics.

A casa nostra hauríem de conèixer prou bé aquest tema, amb tota la munió d’immigrants del tercer món que arribà durant la bombolla immobiliària espanyola. Encara recordo els primers nouvinguts (en els temps de l’ “España va bien”) que mostraven als seus conterranis, a través de les càmeres web dels locutoris, les seves recentment adquirides targetes de crèdit i fotografies dels seus cotxes de segona mà encerats. De vegades aquests cotxes ni tan sols eren d’ells.

Ara hem descobert que nosaltres també en som, de pobres. I que ho seguirem sent com a mínim durant un fotimer d’anys més. Els afortunats que tenen alguna feina amb prou feines poden menjar i pagar les creixents factures.  En canvi, sembla que a Alemanya lliguen els gossos amb llonganisses i que, si aprens alemany, et donen feina. I , fins i tot, si no en saps, d’Alemany, te n’ensenyen. Per què no anar-hi, doncs?

L’emigrant econòmic té dos problemes. El primer és que explica als seus coneguts que se’n va a la  recerca d’un cert somni, la qual cosa fa que difícilment pugui retornar al seu país d’origen com un fracassat.  El segon problema és que, quan arriba al seu país de destinació (especialment si es tracta d’un país més desenvolupat que el seu), descobreix que no està en igualtat de condicions respecte als ciutadans que s’han educat i han estudiat allà.

En el cas d’algun país, com és el cas d’Alemanya, podríem afegir la dificultat que implica la vida en un país on tradicionalment ha prosperat un sentiment nacional de superioritat. En aquests casos és especialment crua la vida de l’immigrant que, per motius d’orgull, es veu abocat a un cul-de-sac.

Hi ha qui diu que l’emigrant emigra no per viure millor ell, sinó perquè visquin millor els seus fills. Molt freqüentment això és una veritat com un temple.

Què ens digui algun nacionalista espanyol...

...de quins dels següents avantatges ens beneficiaríem si no ens fem independents

El país de les barraques

Un dels fenòmens socials que més em va sobtar quan vaig tornar a aquest país després d'una absència de vuit anys és el de les "barraques".  No, no vull dir les barraques aquelles de les quals m'havia parlat la meva àvia i que entapissaven els suburbis de les ciutats catalanes durant el franquisme. Parlo de les casetes de fira destinades a vendre cerveses i combinats alcohòlics i que s'instal·len actualment durant les festes majors de moltes viles.

Les barraques es col·loquen en parcs públics i són regentades per diversos col·lectius i associacions "sense ànim de lucre". Acompanya sempre a les barraques un escenari de concerts dotat amb una connexió elèctrica que proporciona els vint mil watts de so imprescindibles perquè tots els veïns participin de l'esperit festiu de la nit.

Diguem d'entrada que és obvi que les entitats que gestionen les barraques, realment, no en tenen cap, d'ànim de lucre. Per això donen les begudes a preu del supermercat i no treuen cap benefici pel que fan. A més de les begudes, ofereixen gratuïtament entrepans als nens pobres. Vaja, és gairebé com si fossin sucursals d'un convent de monges de la caritat.

No obstant això, un any el batlle de Sant Cugat va tenir l'estranya pensada de permetre que alguns veïns  dormissin durant la matinada. Alhora va oferir al jovent unes activitats lúdiques alternatives no tan intel·lectuals i europees. En definitiva, va suprimir les barraques.

Un activisme juvenil sense precedents es va desfermar tot seguit.   Rètols, adhesius, grafits, ...  Rieu-vos-en de les mobilitzacions dels joves francesos en contra de les reformes laborals. Fins i tot avui dia encara podem veure restes d'aquella lluita èpica en algunes parets santcugatenques on hi destaca la transcendental pintada "PER QUÈ NO HI HA BARRAQUES 2011?".

Un dels defensors de les barraques, de l'associació "Joves de Sant Cugat", es queixava aleshores al diari local escrivint que "les nits només deixaven lloc al dormir" i que els joves havien de  "disfrutar de la nit. De tota la nit i no només del principi d’ella".

No cal dir que davant d'una petició tan raonada l'Ajuntament va reinstaurar les barraques l'any següent.

Des d'aleshores, durant les nombroses festes que es fan al poble, quan m'haig de llevar a dos quarts de set per anar a treballar i a les tres els vidres de les finestres encara trontollen al ritme dels Manel i d'altres grups musicals de gran qualitat, sempre tinc un bon record per als activistes  de l'associació joves de Sant Cugat, per al consistori  i per a tota la seva parentela.

Qui va decidir encerclar "La Caixa" l'11 de setembre

En una entrevista recent de Vilaweb aTeresa Forcades, aquesta afirma que Procés Constituent va acceptar la invitació de l'ANC per participar a la Via Catalana i afegeix:

“...ho volíem fer amb aquest tret distintiu: encerclant la Caixa, que és el que havíem aprovat a la nostra assemblea de promotors”.

Vaig decidir preguntar a ProcésConstituent d'on va sortir la decisió d'encerclar La Caixa. Després d'uns dies d'insistir-hi molt i deixar clar que jo sóc adherit a aquesta organització (vaig signar el document de 10 punts per la qual cosa ja em compten com a tal) obtinc la següent resposta:

“Es proposà, debatè i aprovà a l'ass d grup promotor d juliol amb més d 200 pers d 80 ass locals i comissions [sic]”

Decideixo doncs cercar l'acta d'aquesta “assemblea” del “grup promotor” del juliol, aviam si mostra quina era la proposta, qui la va fer i com varen anar les votacions.

Trobo documents d'afiliats de Procés Constituent (aquí i aquí i aquí) que resulta que varen assistir a aquesta “assemblea del grup promotor” i que en varen escriure actes o resums.

En primer lloc es pot veure que no va ser tal "assemblea" sinó una reunió on varen assistir afiliats a nivell personal i representants de diversos grups. Aquesta reunió es va celebrar el matí del diumenge dia 7 de juliol al Casal Loiola de Barcelona (carrer Balmes 138). Efectivament, hi havien (segons els que hi varen anar) entre 200 i 250 persones.

Cerco la proposta d'encerclar La Caixa i, segons uns dels afiliats que hi varen assistir, tot el que es va aprovar en aquesta reunió del grup promotor referent a aquest tema és:

“f) Participar en la Cadena Humana del 11 de Setembre, marcant trets identitaris propis (presència física en punts significatius de l’itinerari). “

No m'ho puc creure. No es va mencionar encerclar La Caixa?

Cerco una altra font de Procés Constituent per comparar amb la darrera informació. Un membre del Procés Constituent de La Garrotxa assistí a la reunió del grup promotor de Barcelona i va escriure també el que es va decidir (en el que en aquest cas descriu com “Jornada de debat del dia 07 juliol a Barcelona“).

Aquest assistent, escriu :

“...es varen dividir en 20 sales per tractar dels temes proposats (...) es tracta de debats oberts on cadascú dona la seva opinió i no cal arribar a cap conclusió, solament es tracta de tractar els temes obertament i acostumar-nos a treballar / debatre en assemblea” .

Respecte a la cadena humana i a l'onze de setembre tot el que diu és el següent:

“S’ha decidit participar en la cadena humana del 11 setembre, és parlarà com Procés constituent estarà representat en algun indret notori. “

Increïble. Corrobora el que publica l'altre assistent. No es va decidir encerclar La Caixa. Ni tan sols es va mencionar l'entitat financera.

Ara sí que m'haig de fregar els ulls.

Un altre assistent a la mateixa reunió, provinent de Tarragona, escriu:

"També es va decidir participar en la cadena humana per la independència de Catalunya però marcant perfil propi en el sentit que la qüestió nacional ha d’anar lligada a la qüestió social i a la democràtica"

Segueix sense haver cap menció a que es decidís (i menys votés) encerclar La Caixa!

Deu ser doncs que es van equivocar els de Procés Constituent. Que sí que devia haver hagut alguna assemblea d'afiliats en un altre dia posterior i en la qual sí que es va aprovar encerclar La Caixa.

Segueixo cercant.

Doncs no. El dia 14 de juliol es va fer una jornada de debat programàtic amb una sessió inaugural (on no es va parlar d'encerclar La Caixa i molt menys votar) i on es varen realitzar “130 debats paral.lels i tallers de discussió simultània, a través d’una metodologia de diàlegs múltiples, que han cobert totes les temàtiques contingudes en el Manifest fundacional del Procés”[sic].

Tota la resta, actes durant el mes de juliol de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres a diverses poblacions de Catalunya. Cap assemblea. Cap votació.

El dia 22 de juliol anuncien al seu lloc web un concurs de samarretes que “podrem dur l’11 de setembre a la cadena humana per la independència.” . Encara absolutament cap menció a encerclar La Caixa. Tot sembla indicar que es limitaran a participar a La Via Catalana amb samarretes de diferent color.

El dia 1 d'agost Procés Constituent anuncia a través de Vilaweb que encerclarà la seu de la Caixa a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Forcades declara que “que la proposta va ser feta en una reunió en la qual van participar quatre dirigents de l'ANC i membres de Procés Constituent i que la mateixa ANC va convidar explícitament Procés Constituent a incorporar-s'hi amb una acció pròpia i que van suggerir la possibilitat de fer una samarreta diferent.“

El dia 3 d'agost Procés Constituent envia un correu electrònic als seus adherits (jo sóc un d'ells) en el qual s'informa que convoca a encerclar la seu de La Caixa per assenyalar els responsables de la crisi i les retallades. Per si no havíem llegit Vilaweb dos dies abans.

De tot l'anterior només podem deduir:

1- La decisió d'encerclar La Caixa l'11 de setembre va ser presa per algun dirigent de Procés Constituent.

2- No es van consultar les bases sobre aquesta decisió d'encerclar La Caixa l'11 de setembre, que no va ser debatuda ni sotmesa en cap moment a votació.

Per quin motiu algú va decidir d'amagat fer una acció tant rellevant l'11 de setembre? Quin és l'objectiu pràctic més enllà d' ”unir la defensa dels drets socials i dels drets nacionals” ?

El que és clar és que la l'acció no pot estar dirigida en cap cas contra la principal institució privada que ajuda econòmicament a Justícia i Pau ( l'ONG que presideix Arcadi Oliveres). Ningú mossega la mà de qui li dóna de menjar. També sembla estrany que La Caixa (juntament amb La Vanguardia) financi un  acte multitudinari  protagonitzat pel popular activista el 2 de juny a la Sala Simfònica de l'Auditori de Girona. Els banquers saben molt bé on posen els diners. (Veieu enllaços aquí , aquí, aquí  i aquí).

 D'altra banda, na Teresa Forcades, per força, ha de saber dues veritats com temples:

1- Contra "La Caixa" no hi ha independència possible (per una simple qüestió tàctica).

2- Sense independència "La Caixa" no es toca (Islàndia va poder decidir sobre els seus bancs perquè és un estat independent).

Per què doncs interferir d'aquesta manera tan notable en un dia clau pel procés d'independència de Catalunya? Quins esdeveniments podem esperar arran de l'acció de Procés Constituent? Afectarà a la Via Catalana del dia 11 se setembre?

Ho hem de fer possible. Tots a la Via Catalana cap a la indepenència

Amics, amigues,

Som afortunats de tenir, en aquest món tan buit d'esperances, una il·lusió que ens cohesiona i ens fa avançar junts cap a un objectiu racional i assolible.

D'aquí a pocs dies tindrem un 11 de setembre molt especial. En aquest podrem mostrar als qui manen que no volem pel nostre país una dècada més d'estancament econòmic, espoli fiscal i misèria democràtica.

Per primera vegada tenim l'oportunitat d'assolir, de forma totalment pacífica i democràtica, un  nou estat independent on, sens dubte, serà molt més fàcil millorar substancialment molts dels problemes que ens afecten.

Ara és l'hora de la unitat. De pensar què és el que volem pel nostre país però també de pensar en les passes lògiques per assolir allò que volem. 

Independència certament no equival a paradís. Restaran moltíssims problemes per discutir i resoldre. Però ho farem entre nosaltres, amb unes condicions molt més favorables  i deixant enrere un estat encara ancorat al passat que necessita deixar de dependre per evolucionar.

Islàndia va poder decidir sobre els seus bancs perquè era un estat independent. Per poder plantejar qualsevol reforma primer hem d'assolir la independència. I per assolir aquesta ho hem de fer ara que tenim una oportunitat històrica. Molt probablement l'única que se'ns presentarà en molts decennis.

És demanar una utopia voler reformar aquest estat anacrònic, Espanya,  que no té cap tradició democràtica i on, segons el mateix Ortega y Gasset, sempre s'ha rebutjat la cultura. L'Espanya amb l'índex de fracàs escolar més alt d'Europa. L'Espanya que vol prohibir l'autoconsum d'energies renovables, l'Espanya que s'ha gastat 40.000 milions d'euros en una xarxa AVE amb tecnologia franco-alemanya i que no té ni tan sols sistemes  de seguretat adients pels trens convencionals -que utilitzen el 95% dels usuaris.   L'Espanya de la bombolla immobiliària. L'Espanya de les autovies sense cotxes i dels aeroports sense avions. L'Espanya de Paco el Pocero. L'Espanya que no torna els papers de Salamanca ni anul·la els judicis franquistes. L'Espanya que no inverteix en cultura ni en desenvolupament. L'Espanya que que dóna entre 6.000 i 10.000 milions d'euros a l'Església catòlica cada any. L'Espanya on una ministressa va permetre la venda (al règim de Gaddafi) de bombes de dispersió il·legals fabricades per l'empresa del ministre que la succeiria.

Actualment Espanya és governada per un partit neo-feixista, corrupte i incompetent, el PP, al qual encara avui les enquestes li atorguen el poder en coalició amb UPyD en unes properes eleccions . No obstant, cal recordar que pràcticament tot l'anterior s'ha realitzat sota governs del PSOE.

Que molts catalans són corruptes i han participat d'aquest Estat i de la seva manera de fer? Evidentment. Però aquests són precisament els catalans que eviten que es parli d'independència. Perquè temen deixar de gaudir de la seva posició de privilegi.

A més, el millor favor que podem fer per desenvolupar  Espanya és fer-nos independents. Ja n'hi ha prou de camps erms i despoblats a Castella i Andalusia. Ja n'hi ha prou d'esperar el xec del PER per sobreviure. Ja n'hi ha prou de subdesenvolupament. Ja n'hi ha prou d'injeccions de capital per crear infraestructures inútils a territoris on no hi ha hagut ni revolució industrial ni reforma agrària.

En pocs dies podrem triar si volem una altra dècada perduda o començar, per fi, a moure alguna cosa. Tant a Espanya com al nostre país que tant malament s'ha gestionat dins de la primera. Tant durant la dictadura com en la seva democràcia raquítica.

Per tot això i molt més m'agradaria que tothom participés a la ViaCatalana. Que si no assolim la independència no sigui perquè no ho hem intentat.

   

Si tot va bé, la propera mobilització serà per anar a votar en un  referèndum avalat per la Unió Europea. 

Fes-te un  favor a tu mateix/a, al  teu país i a les properes generacions. Inscriu-te a la Via Catalana cap a la Independència.

Carta oberta a Jaume Barberà

En els darrers dies s'han fet públiques unes declaracions de Jaume Barberà (confirmades per ell mateix)  que va realitzar durant l'entrega d'un premi de Reagrupament que va rebre per publicar "el millor article independentista de l'any". En aquestes declaracions afirma que la consulta no cal fer-la el 2014, que pot esperar uns quants anys més.  I que per "mantenir la cohesió i la convivència" cal cercar el suport del PSC.

Arran d'aquestes declaracions Jaume Barberà rep una  pluja de crítiques que el presentador televisiu titlla, en el seu conjunt, de "desqualificacions" i "insults sistemàtics". No dubto que pugui haver-ne rebut d'aquests darrers també, però en aquest escrit vull puntualitzar i separar el que són insults de  crítiques fonamentades.

En primer lloc cal dir que, contràriament al que afirma el popular presentador televisiu de "Singulars", les declaracions són ben diferents a les que ell mateix havia pronunciat en anteriors actes públics.

En canvi, el periodista defensa a la www que ell no ha canviat pas d'opinió i que ja havia expressat aquesta visió abans.  Més concretament, cita el seu llibre "S'ha acabat el bròquil".

Bé, aquest llibre no fa ni dos mesos (des de Sant Jordi) que va sortir a la la venda. Jo no vaig comprar ni llegir el best-seller català però recordo que li va valdre una bona repassada per part d'en Sergi Pàmies.  

El mediàtic presentador també diu que arran de les darreres eleccions catalanes va "proposar un govern de coalició, si més no, entre CiU i ERC" però que "no se'n va sortir".

No sé que hi té a veure una coalició de govern CiU-ERC (que varen signar un pacte de legislatura per fer la consulta) amb incloure al PSC (contrari a la consulta) en el govern.

És més ( i si algú pot que ho expliqui): com es pot dir que es defensa la independència volent sumar a partits d'orientació espanyolista?

El PSOE no vol ni voldrà referèndum i el PSC n'és una sucursal. Per tant el que demana en Jaume Barberà és totalment absurd. De fet, dintre de l'absurditat, tindria més sentit demanar la unitat amb Ciutadans (com a mínim, és un partit amb direcció a Catalunya!).

Sembla doncs mentida que algú digui que per convocar un referèndum per a la independència calgui el suport dels que estan en contra de la independència.

Un exemple: el 18 de setembre del 2014 hi haurà un referèndum per la independència a Escòcia convocat per un sol partit. Aquest partit, l'SNP, té el  55% dels diputats del parlament d'Escòcia i va rebre un 45% de suport electoral.

La pregunta del referèndum escocès del 2014 ja es va presentar oficialment fa força mesos i, malgrat  gaudir d'un suport escassament majoritari,  a ningú se li acut dir, com fa en Jaume Barberà, que es perd la "cohesió i la convivència".

La gent votarà i decidirà si vol Escòcia independent o no. Òbviament cap dels partits contraris a la independència d'Escòcia va votar a favor de realitzar el referèndum. Però el referèndum es farà.

D'això se'n diu democràcia.

Aquí, a Catalunya, hi ha un acord de legislatura escrit i signat per CiU i ERC que fixa pel primer semestre del 2013 la formalització d'una petició per realitzar un referèndum (avui manquen poc més de 10 dies per exhaurir el termini).

CiU i ERC tenen conjuntament el 53% del parlament. Però és que a més, a diferència d'Escòcia, aquí hi ha quatre partits representats pel 80% dels diputats del parlament (i que gaudeixen d'un 63% de suport electoral) que varen incloure  la consulta en els seus programes electorals.

I aquí (malgrat el que va votar la gent)  encara no tenim ni tan sols pregunta.

Malgrat això,  Jaume Barberà diu en el seu escrit que vol "posar l'èmfasi en la necessitat de sumar, és a dir, de fer país i no partit". Diu que ell havia proposat feia temps " la unitat entre totes les forces clarament independentistes" i que " no se'n va sortir".

Bé, doncs com és que ara, sorprenentment, amplia aquesta suma a un partit que, com el PSC-PSOE, és contrari a celebrar la consulta i que a més s'ha estat desintegrant en els darrers mesos?

Què potser l'SNP necessitava el suport dels conservadors o els laboristes d'Escòcia per aprovar la realització del referèndum? És clar que no.

Barberà cita una sèrie de titulars de diaris per, segons ell, mostrar que l'escenari actual no és l'adient per a una consulta. No explica la lògica que el porta a tal conclusió, però llegint els titulars mencionats cap ment racional pot deduir ni un sol motiu per postposar la data de la consulta. Ans al contrari.

Per tant, seria bo que expliqués amb algun fonament que és el que l'ha portat a tal conclusió.

Jo, francament, penso que Jaume Barberà forma part del status quo i que té una posició personal a defensar. Això no és cap insult ni cap desqualificació sinó una obvietat incontestable. Només per mencionar el que sap tothom, darrerament el seu programa "Singulars" ha estat mogut a la "prime time". Avui precisament ha finalitzat la temporada i pensa reprendre l'emissió properament.

També opino que el periodista ha fet un gir radical en els darrers mesos encarat a retardar la consulta. Això és el que desitgen les forces més reaccionàries que hi ha actualment a CiU i que controlen la majoria dels mitjans públics i privats, inclòs aquell pel qual ell treballa.

Som molt els que pensem que el darrer tren de la independència passa el 2014. Si al 1990 a la població de les repúbliques bàltiques els hi hagués entrat la cagarel·la, ara formarien part de la federació russa.

Per tant jo veig aquí un cas clar, no de convivència sinó de connivència.