Comparativa de Catalunya amb Montenegro de cara a la consulta

La Unió Europea va requerir per reconèixer a Montenegro com a estat sobirà que el seu referèndum tingués un 55% de vots a favor de la independència i un 50% de participació.

La pregunta del referèndum va ser:

“Voleu que la República de Montenegro sigui un estat independent amb plena personalitat legal i internacional?”

El referèndum es va celebrar el 21 de maig del 2006 i va guanyar el SÍ amb un 55.5% de vots afirmatius i una participació del 86.5%.

En les eleccions al Parlament de Montenegro justament anteriors al referèndum (octubre del 2002) la participació va ser del 74.6%. Els partits i coalicions no unionistes varen obtenir el 59% dels vots. Els partits pro-serbis i contraris a la independència varen obtenir el 41% dels vots. Veieu alguns comentaris del moment aquí.

A Catalunya en les darreres eleccions al Parlament la participació va ser del 67.76%. El 59.9% dels votants varen triar opcions catalanes que explícitament reconeixien el dret a decidir. Els partits explícitament contraris al dret a decidir obtingueren el 36% dels vots.

	Catalunya (Parlament 2012)	Montenegro (Parlament 2002)
Participació eleccions	67.76%	74.6%
Vots a candidatures no unionistes	59.9%	59%
Vots a candidatures unionistes	36%	41%

	Catalunya (Consulta 2014)	Montenegro (Referèndum 2006)
Participació consulta/referèndum	?	86.5%
SÍ a la independència	?	55.5%
NO a la independència	?	44.5%

La participació és clau

 

A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya el cens era de 5.257.252 electors. El 50% d'aquest número es 2.628.626.

2.147.361 ciutadans varen votar opcions que explícitament reconeixien el dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i SI). No és agosarat pensar que com a mínim aquest nombre de persones exerciria el seu dret a vot en una consulta que decidís la sobirania de Catalunya si es fes avui mateix.

Els vots a candidatures no clarament posicionades en el dret a decidir (això inclou a 60.107 vots de Pxc) recolliren 148.902 vots. Podem suposar que aquests ciutadans votarien alguna cosa a la consulta. Això suma un total de potencials votants a la consulta de 2.296.263.

Aquest número representa un 43.7% del cens .

Això significa que ens manquen 332.363 vots (un 6.3%) per tal de que la consulta sigui vàlida.

Ara bé, del 1.286.009 persones que varen votar per partits polítics (PSC, PP, C's i UpyD)  contraris al dret a decidir i del 1.674.980 persones que no varen votar és difícil esperar que menys del 11.2% (332363 vots) no votin la consulta.

La clau és doncs fer que la gent voti, encara que alguns votin en contra. El problema que tenen els dependentistes (favorables a la dependència d'Espanya amb Catalunya)  és que si la consulta es celebra amb legitimitat internacional una baixa participació podria quedar contrapesada per un percentatge afirmatiu aclaparador. 

I en cas de no reconeixement dels resultats per baixa participació  ens podriem trobar amb el cas de Kosovo, on el Parlament va declarar la independència sense fer cap referèndum. Fins i tot en aquest cas la majoria d'estats de la Unió Europea varen reconèixer al nou estat.

ERC: seu a l'entrada de casa teva i veuràs passar el cadàver del teu enèmic

Seu a l'entrada de casa teva i veuràs passar el cadàver del teu enèmic. Aquest proverbi d'origen àrab l'hauria d'aplicar l'Oriol Junqueras resistint a les més que probables pressions internes del seu partit per pactar amb CiU.

D'entrada ja fa molt mala ferum el fet de que l'Anna Simó ocupi una cadira com la de la Vicepresidència del Parlament. Aquella dona que la varen haver literalment d'arrencar del seu càrrec de Consellera de la Generalitat, la que es va afegir a darrera hora a la campanya en contra dels peatges però que no va entregar els seu Teletac, segueix en primera filera i ocupant càrrec.

Tota aquesta patuleia de la que ella forma part deu tenir la boca plena de saliva pensant en tornar a ocupar les butaques. És per tant  imprescindible que l'Oriol Junqueras i l'altra gent que (sembla que) no està en la línia que va caracteritzar Esquerra durant l'època del tripartit es plantin i no es deixin seduir pels suborns i cants de sirena que sens dubte se'ls hi estan oferint a hores d'ara.

CiU no pot ni tan sols oferir un any per a la consulta; la qual cosa mostra que no té la més mínima intenció de fer-la malgrat el que deia el seu programa electoral. Cal recordar que mai les dretes han  estat per fer cap independència a cap lloc del món? El status quo mai voldrà modificar el status quo.

Si els dirigents d'Esquerra són mínimament hàbils el que han de fer és que si CiU no té pressa per convocar el referèndum llavors que se segueixi entenent amb el PP (com ha fet fins ara) o amb el PSOE. I que caiguin pel seu propi pes. En l'actual conjuntura econòmica no podem remar en contra del riu. Deixem que siguin les forces dependentistes les que es cremin.

ERC ha d'exigir de forma sine qua non per qualsevol pacte de legislatura una data properíssima per a la consulta.  Un pacte amb CiU només seria favorable en el cas de que la consulta es fes amb la major celeritat possible. No crec que es pogués estar suportant un govern fins al 2014 sense carbonitzar al integrants del pacte. De fet, qualsevol pacte de legislatura CiU-ERC perjudica a l'independentisme en les circumstàncies actuals.

Per tant el que ha de fer Esquerra és simplement seure a la porta de casa i esperar que CiU pacti amb qui vulgui per governar però no amb els independentistes.










  

Tots els homes de Duran. La corrupció política de Catalunya.

 TOTS ELS HOMES DE DURAN és l’apassionant relat en primera persona dels esforços de l’autor per denunciar la corrupció que assola el seu partit, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Primer es va adreçar a llurs dirigents, després al president de la Generalitat i, finalment, a la Unió Europea i al fiscal. L’afer ha esclatat així davant l’opinió pública en tota la seva dimensió.
I amb totes les conseqüències: les dimissions i cessaments al partit i al govern català ja han començat; el fulgurant estel de Josep A. Duran Lleida està en declivi, potser definitiu. El llibre, documentat amb tota la correspondència creuada entre els principals implicats i l’autor, descriu detalladament la xarxa de clientelisme dels líders i beneficiaris d’UDC. Posa en evidència també la inquisició que pateix qui gosa treure a la llum la corrupció pública. Al mateix temps l’obra és un clam en contra de la corrupció dels polítics, que no és sinó el frau a tota una societat, en aquest cas l’oasi català.

La veritat incòmoda sobre la separació d'estats

Article de Robert Young publicat al New York Times.

--
Robert Young, professor de ciències polítiques a la Universitat de Western Ontario, és l'autor de "La desintegració de Txecoslovàquia" i "La secessió del Quebec i el futur del Canadà".

So many reasons for not wanting to continue being a subjugated possession of the Banana Kingdom of Spain

There are so many examples of how misinformed some press sources are! Only a few media like the Financial Times care to send somebody like David Gardner to Catalonia to know the facts first-hand.

Here follow a few of them:

The Spanish government spends €5 millions just to renew the Spanish embassy in Rabat while the whole cost of ALL Catalan delegations overseas is €2.5 million.

Madrid, with a population of 6,489,680 pays
€154,797,343 in pensions while Catalonia, with a population of 7,539,618 pays only €75.370.809.

43 cents out of each euro we pay in taxes is not invested in Catalonia.

15 days without fiscal pillage would pay all cuts in Catalan health care for a whole year.

In two years without fiscal pillage Catalonia wouldn't have any debt.

The Spanish state finances between 80 and 90% of the cost of public senior residences while only finances 50% in Catalonia.

In Madrid public health care has been reduced €4 for each insured person. In Andalusia €6 and in Catalonia €170.

In Catalonia 67% of highways are toll roads while in Madrid only 4%. We Catalans pay a total in toll roads as... France while in Madrid one can use free highways to go anywhere in the peninsula.

In Barcelona there are 7400 openings in public kindergarten, while in Seville there are 22000.

In Catalonia there is a computer for every 5 students. In Extremadura one for every two students.

A course in a nursery college in Barcelona costs a minimum of 1423 EUROS. In Madrid €1088.

Catalonia has the highest tax base in Spain.

Public Catalan workers wages have been decreased 5% more than those of the rest of the Spanish state.

In Madrid teachers get paid for two extra hours this course. Right, not in Catalonia.

Public investment in infrastructures has been reduced 8% in Madrid, 7% in Castilla La Mancha, 45% in Catalonia.

There is no way Spain will admit the slightest approach to what a federal state is. That is why the only path to justice in this country goes through independence.

Ho tenim a tocar.

L'Artur Mas clàssic no ens convé

Artur Mas: "La independència clàssica no ens convé".

L'Artur Mas ha dit avui davant les càmeres de TV3 que "no anem cap a una independència clàssica" i que "plantejar les coses en termes d'una independència total no ens convé".

També ha afirmat molt convençut que si plantegem les coses en termes d'independència total  [sic] "desapareixeriem de la unió Europea, desapereixeriem de l'euro i ens quedariem aïllats com un bolet que sortís sol enmig del bosc i això no ens convé".

Ja m'estranyava. Què ingenu que havia sigut! Us heu fixat que mai havia en tots aquest dies utilitzat la paraula independència però?

L'establishment català ens havia de portar a la independència? Ha!

A quanta gent ha pres el pèl!

Però què podíem esperar de la mateixa persona que es va reunir amb empresaris espanyolistes el dia 17 de gener del 2006, quatre dies abans de que anés a la Moncloa, d'esquena al Parlament, per eliminar els articles del finançament i retallar l'Estatut aprovat pel parlament de Catalunya.

I aquest és el líder que ens havia de portar a la independència! Quin tip de riure!