U
n amic em deia que sabia que l'Estat espanyol ens fa un greuge als catalans pel que fa a l'us dels nostres impostos, però que li mancaven dades entenedores, tangibles i concretes per utilitzar com a arguments en discussions polítiques. Ell parlava de la necessitat de construir un argumentari de batalla, una "caixa d'eines" que pogués fer servir en les seves xerrades amb familiars i coneguts.
Tot i que, evidentment, existeix una gran quantitat d'informació que reforça la tesi de l'espoli, aquesta normalment no és fàcil de transmetre a la majoria de la població que necessita arguments clars i d'acord amb la seva manera d'entendre les coses.
Doncs precisament aquest mateix matí El món a RAC1 ha comparat la diferència entre Catalunya i diferents llocs de l’Estat respecte a la relació entre impostos pagats i serveis
rebuts. Tot i que res del que s'ha dit (que està publicat a al blog del programa) és sorprenent ni nou, ni complet, les comparacions que es fan es podrien considerar com un joc d'eines elemental de l'independentista novell.
Aquestes es poden resumir en els següents fets:
MADRID AMB 6.489.680 HABITANTS PAGA EN PENSIONS 154.797.343 € MENTRE QUE CATALUNYA, AMB 7.539.618 HABITANTS PAGA NOMÉS 75.370.809 €.
MADRID HAN RETALLAT LA SANITAT 4 EUROS PER HABITANT,
A ANDALUSIA HAN RETALLAT 6 EUROS PER HABITANT,
A CATALUNYA HAN RETALLAT 170 EUROS PER HABITANT.
A CATALUNYA EL 67% DELS KM D'AUTOPISTA SÓN DE PEATGE. A MADRID NOMÉS EL 4%.
A BARCELONA HI HA 7400 PLACES D'ESCOLES BRESSOL PER 1,630,000 HABITANTS,
A SEVILLA 22000 PLACES PER 703,000 HABITANTS
A CATALUNYA HI HA UN ORDINADOR PER CADA 5 ALUMNES
A EXTREMADURA UN PER CADA 2
ESTUDIAR INFERMERIA A BARCELONA COSTA UN MÍNIM DE 1423 EUROS. A MADRID 1088.
CATALUNYA TÉ LA RETENCIÓ DE L'IRPF MÉS ALTA DE L'ESTAT
ALS TREBALLADORS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A CATALUNYA ELS HI HAN REBAIXAT EL SOU UN 5% RESPECTE ALS DE LA RESTA DE L'ESTAT.
ALS PROFESSORS DE MADRID ELS HI PAGUEN L'AUGMENT DE JORNADA, ALS DE CATALUNYA NO
FOMENT RETALLA A MADRID UN 8%, A CASTELLA-LA MANXA UN 7%.
A CATALUNYA UN 45%.
A GALÍCIA FOMENT AUGMENTA EL PRESSUPOST UN 9% I AL PAIS BASC UN 17%.
A més, podríem afegir a la caixa d'eines els següents fets extrets del programa del dèficit fiscal de singulars:
43 CÈNTIMS DE CADA EURO QUE PAGUEM D'IMPOSTOS NO ES GASTEN A CATALUNYA
15 DIES SENSE ESPOLI FISCAL PAGARIEN TOTES LES RETALLADES DE LA SANITAT D'UN ANY
EN DOS ANYS SENSE DÈFICIT FISCAL ELIMINARÍEM EL DEUTE
ELS RECURSOS QUE L'ESTAT APORTA PER PAGAR UNA PLAÇA EN UNA RESIDÈNCIA PER A UNA PERSONA DEPENENT COBREIXEN ENTRE EL 80 i EL 90% DEL COST A ASTÚRIES; EXTREMADURA O GALÍCIA. A CATALUNYA EL 50%.
La síntesi de tot plegat és:
CADA 4 ANYS, QUAN VOTEM,
ENS ESTEM DEIXANT ROBAR VUITANTA MIL MILIONS D'EUROS
La llàstima és que, com és habitual en aquests medis, els
programa de RAC1 ha punxat a l'hora de fer un anàlisi polític que permeti fer aquesta síntesi elemental. L'equivalent seria donar una
caixa d'eines a un nen sense ensenyar-li com es fan servir.
El manual d'instruccions de la caixa d'eines consistirà en explicar, també amb exemples clars, entenedors i colpidors, la conjuntura política de
l'estat espanyol i comparar-la amb la de diversos estats occidentals desenvolupats. Evidentment aquests estats inclouen als federals (tals com Estats Units, Canadà, Bèlgica i Alemanya)
però també a Gran Bretanya, Holanda i fins i tot
a algun estat considerat centralista com França però que publica les seves balances fiscals cada any (i aquestes estan balancejades).
Això darrer
del funcionament dels estats democràtics occidentals és un tema sobre el qual els medis de comunicació de casa nostra no en fan gaire
divulgació. Per tant el ciutadà mitjà d'aquest país que s'indigna quan
sent aquestes dades queda absolutament desarmat quan sent parlar a en
Romeva, en Serra Ramoneda o d'altres convidats de RAC1 que, en lloc de
presentar una solució viable, l'únic que fan és presentar
l'independentisme com una forma de radicalisme i a l'estat espanyol gairebé com al paradigma de la democràcia.
Tot
això no fa més que allargar el problema i alimentar la por, la inòpia
intel·lectual i la frustració d'una població alienada que no para
d'estavellar-se a les urnes com ho fa una mosca contra el vidre d'una
finestra.
En un proper escrit analitzarem com estan
dissenyats els estats occidentals desenvolupats i veurem una altra
evidència: la de que l'actual estat espanyol no es pot transformar en
un estat similar.
Entrades
