07 de juny, 2011

La desregulació va causar la bombolla immobiliària a Espanya i ens ha portat a un desastre de les finances públiques

Segons diu la gent de les élites, en els països PIGS "se'ls hi va donar massa a les masses, se'ls hi va  prometre massa coses sense taxar-les prou".  Discutir sobre l'absurditat d'aquest pensament és com intentar convèncer a un pagès del segle XI de que la terra no és plana. En el cas d'Espanya podem afirmar que els problemes financers actuals no estan relacionats amb una despesa pública elevada però en canvi  sí  amb una bombolla immobiliària gegant que encara no ha acabat d'esclatar.

El problema de la bombolla immobiliària a Espanya és molt simple i té a veure amb la desregulació. Tot va començar al 1985 amb l'anomenada "Ley Boyer"( Real Decreto-ley 2/1985, de 30 de abril) . Segons aquesta llei:
  1. Es reduïen els impostos per a totes les inversions immobiliàries, independentment del seu us i de la naturalesa de la inversió i de l'inversor.
  2. Suprimia una llei que evitava l'augment incontrolat dels preus dels lloguers.
Aquesta llei va disparar el preu de la propietat i va ser complementada per una llei liberitzadora del sól (RD 10/2003, de 20 de mayo) que va fer que es pogués requalificar qualsevol terreny a Espanya.

Els bancs varen contribuir a inflar aquesta bombolla tasssant a l'alça totes les propietats i deixant diners a tota mena de compradors i constructors ja que aquesta era una font d'ingressos molt gran tant pels bancs com pels constructors. Així, molta gent es va veure forçada a comprar pisos molt cars perquè els únics pisos disponibles eren molt cars.

Crec que el mateix va passar a Irlanda. Recordeu que Irlanda sempre ha estat admirada per la dreta com a model de desregulació degut als seus baixos impostos per a les empreses. Probablement els impostos pels constructors devien ser prou baixos.

El principal problema és que la majoria de votants són ignorants, les lleis mencionades més amunt varen ser aprovades per governs de "diferent" signe. Per què el poble va votar per aquests partits o per partits que varen permetre que aquests partits governessin? D'altra banda, gent informada mai s'hauria ficat en una hipoteca que impliqui gastar més de la meitat dels propis ingressos.

El punt clau és que el mercat requereix regulació per protegir els interessos de la gent. No es pot deixar tot en mans dels especuladors i després culpar a la gent per comprar el pis en el qual viuen.

I el mateix és cert per qualsevol cosa en la nostra societat, Només hi ha d'haver una manera de fer negoci;. la manera que no arruini un país i la seva seguretat social. I no em digueu si us plau, com The Economist fa sovint, que aquesta manera no existeix.

Deregulation caused the construction bubble in Spain and may cause its eventual social security default

According to elites, in PIGS countries "governments catered too much to the masses"- i.e. promised too much  without collecting enough money from voters.  Discussing about the stupidity of this statement is like trying to convince a XI Century peasant that the earth is not flat. 

The problem of  the construction bubble in Spain is very simple and it has to do with deregulation. It all started with a 1985 law known as "Boyer Law" ( Real Decreto-ley 2/1985, de 30 de abril) . This law:
  1. Lowered taxes for  real state investments, regardless of the use and the investor.
  2. Supressed a law that prevented uncontrolled increase in property rentals.
This was completed by another law, of 2003 (the Rato law, Ley 10/2003, de 20 de mayo) that made virtually any land on Spain developable.

Banks along with developers contributed as well to this bubble  appraising all properties and then lending money to all kind of buyers -and developers too- because this was a tremendous source of income for both banks and developers. So people was forced to buy expensive homes because the only available homes were very expensive.

I suspect the same applies for Ireland. Just remember that Ireland was  always praised by the right wing as a model for deregulation (called some times flexibility). It had lower taxes in Europe for corporations and -.most likely- low taxes for developers.

The main problem is that most voters are uneducated. The laws  mentioned above were approved by governments of "different" parties. How come people elected these governments? On the other hand, educated people would never enrole in a mortgage involving more than half of their salaries.

The bottom line is that market requires regulation to protect people's interests. You can't just leave everything in hands of speculators and then blame people for buying the home they live in.

And the same is true for everything else in our society. There should be only one way of doing business: the way that can't ruin a country and its social security. And don't tell me, like The Economist often does , that this way doesn't exist.

03 de juny, 2011

SPAIN'S SECRET CONFLICT VIDEO



A Gary Gibson's film . (C) Endboard Productions Ltd.  This excellent 39 minutes feature depicts economic, linguistic, historical, political and social aspects of the Spanish domination upon the province of Catalonia. Among the people interviewed by Mr Gibson are fomer Spanish PM José María Aznar, former Provincial President Jordi Pujol, journalist Federico Jiménez Losantos, professors Paul Preston, Jaime Pastor and Josep Maria Solé i Sabaté.

Documental de Gary Gibson. (C) Endboard Productions Ltd.
Aquest magnífic documental de 39 minuts descriu els aspectes econòmics, històrics, polítiics i socials de la dominació espanyola sobre Catalunya. Entre les personalitats entrevistades per Gary Gibson hi ha l'ex-president espanyol Jose María Aznar, l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, el periodista Federico Jiménez Losantos i els professors Paul Preston, Jaime Pastor i Josep Maria Solé i Sabaté.

25 de maig, 2011

So much for the "facebook revolutions"

Now the World Bank and the European Development Bank are willing to help- guess who - some North African countries , beginning with Egypt, Morocco, and Tunisia. I always suspected that those "Facebook revolutions" were not as spontaneous as they were presented by the media.

Why the development banks are all of a sudden ready to 'help' these commodities rich new democracies? Because they have revenues to pay back loans. Who wants to help the PIGS who have been economic basket cases for decades ?

Who cares on what kind of democracy they got or they already had. The case of Morocco is ludicrous since it is a very old dictatorship but with strong ties with big western corporations.

So these countries will be perfect substitutes for the PIGS until they are dried up and thrown down the toilet as used kleenex. But before that  they will buy lots of Mercedes and Siemens. And they have either a more expensive oil (than olive one) or other interesting commodities. Only a little of "liberalization" was needed for some of these authocratic countries. So much then for the Facebook revolution.

22 de maig, 2011

ERC s'enfonsa a les municipals

Com ja havia predit anteriorment en aquest blog, la combinació d'en Laporta (que ja era sospitós d'oportunisme) amb Esquerra (que s'ha cobert de glòria no fent ni brot per la sobirania però que els seus membres més destacats han demostrat una estimació molt gran per la poltrona) no podia donar un bon resultat electoral. El mateix es pot dir pel que fa al nou retrobament amb els Reagrupats d'en Carretero. No estaven tan barallats, o és que realment no m'equivocava i tot era questió de desavinences en el repartiment dels seients?

Els catalans independentistes no cerquen agrupacions de gent que volen entrar en un govern per gestionar, (mitjançant uns càrrecs públics que ens costen molt cars) les misèries que el règim feixista del 1978 va concedir a Catalunya sota el nom d'autonomia. El que tota persona preocupada pel futur del seu pais cerca és polítics honestos i amb les idees clares i accions coherents.

En aquest sentit, tot i que crec que en el parlament l'opció seriosa és Solidaritat Catalana per la Independència, no puc deixar d'expressar la meva satisfacció pels bons resultats de les candidatures de les CUP a molts municipis de la Catalunya Sud. Cada cita electoral mereix la seva estratègia i les seves llistes. De la mateixa manera que al Quebec el sobiranisme es presenta a les eleccions provincials i federals sota dues estratègies i denominacions diferents (PQ i BQ), no em sembla malament que a casa nostra sapiguem aprofitar les oportunitats que tinguem a cada moment.

Francament, no em feia massa gràcia la idea de la participació de SI en la política municipal d'aquest país tan corrupte en les seves administracions locals. Especialment sense tenir la garantia de que els representants podrien tenir una direcció política i claredat d'idees  que jo en aquests moments atribueixo a en Lopez Tena i a en Strubell.

Cada candidatura de les CUP és un món i forma part d'un món municipal. Jo sempre he ignorat d'on les CUP obtenen el seu finançament, però en aquests moments crec que (si més no pel moment) ja m'està bé una candidatura independentista de caire municipal com la CUP a molts ajuntaments. Moltes vegades es planta una llavor amb una intencionalitat i la planta que creix es gira contra els interessos dels qui la van plantar. I si no que els hi preguntin als de la CIA pel que fa a en Sadam Hussein, a en Noriega i als Talibans.

Felicitats doncs per a les CUP però sobretot a tots els independentistes que creuen que cal anar en una altra direcció que la de la poltrona. Esperem que tant SI com les CUP siguin les dues cares de la mateixa moneda (vés per on, parlant d'independència de seguida sorgeixen qüestions monetàries) que ens portarà, algun dia al camí cap a la sobirania que avui ha obert BILDU.

Endavant i força!

11 de maig, 2011

L'engruna

Recentment alguns polítics de Catalunya (CiU, ERC i fins i tot el PP!) reclamen els 1300 milions d'un  fons de competitivitat que el govern d'Espanya s'havia compromés a pagar ja fa ja temps.

El que no es diu és que 1300 milions no són gaire comparats amb el deficit anual de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol que supera, segons les xifres del Centre Català de Negocis, els 22000 milions d'euros (16000 milions segons les FUNCAS de Madrid que no comptabilitzen assumptes tals com inversions en infraestructures compromeses i no executades, o els peatges de les autopistes,que per si sols ja superen els mil milions).

La seqüència dels fets en el teatre politic del Regne Bananer sempre és la mateixa. Els catalans (CiU, ERC) demanen una engruna. A Madrid diuen obertament que cal negar l'engruna a Catalunya, encara que ja estigui compromesa. El temps passarà i CiU i ERC seguiran reclamant l'engruna. Després d'uns mesos, potser un any el govern, després d'una intensa negociacio amb CiU concedirà l'engruna a Catalunya. Evidentment això serà presentat com un gran èxit negociador de CiU. A canvi, potser l'Estat permeti fer la mena de coses a les que ja estem acostumats a veure en aquestes negociacions, tal com allargar els períodes de concessió dels peatges o d'altres assumptes que no concerneixen a la majoria d'habitants d'aquest país.

I tots contents.

28 de març, 2011

The New Euro

I disagree on the idea of the euro being not so bad "if countries followed the rules". The matter is not about following rules - as, incidentally, most economic press says - but on the whole idea of some countries (mainly Germany) selling high added values products to other countries for over two decades and financing part of these sales with tax payers funds from all countries. So there is no "support" of wealthier countries to poorer countries but support to industrial corporations from public funds, while other industry in Catalonia -for example- was sold or shut down. This is what the European Union and the idea of free trade was about. What the poorer countries had to do is to increase their productivity and all these policies have been aimed in the opposite direction so some corporations could increase their gains. People say Greece borrowed money but think about how many Audis and BMWs have been sold to Greece, just to mention a couple of examples.

Butr how can Spain, Greece, Ireland and Portugal be left out of the Euro in a politically correct way?
There is a solution that could be already in the minds of some technocrats in Berlin and Paris. A new currency- that could may be well called the New Euro- will be accessible for selected countries, those of the the higher speed.

This would allow the PIGS -and maybe some other country like Italy and Belgium- to reach by devaluation of the regular euro the growth required to create jobs and pay back the debt that internal devaluation alone will only make bigger.