So much for the "facebook revolutions"

Now the World Bank and the European Development Bank are willing to help- guess who - some North African countries , beginning with Egypt, Morocco, and Tunisia. I always suspected that those "Facebook revolutions" were not as spontaneous as they were presented by the media.

Why the development banks are all of a sudden ready to 'help' these commodities rich new democracies? Because they have revenues to pay back loans. Who wants to help the PIGS who have been economic basket cases for decades ?

Who cares on what kind of democracy they got or they already had. The case of Morocco is ludicrous since it is a very old dictatorship but with strong ties with big western corporations.

So these countries will be perfect substitutes for the PIGS until they are dried up and thrown down the toilet as used kleenex. But before that  they will buy lots of Mercedes and Siemens. And they have either a more expensive oil (than olive one) or other interesting commodities. Only a little of "liberalization" was needed for some of these authocratic countries. So much then for the Facebook revolution.

ERC s'enfonsa a les municipals

Com ja havia predit anteriorment en aquest blog, la combinació d'en Laporta (que ja era sospitós d'oportunisme) amb Esquerra (que s'ha cobert de glòria no fent ni brot per la sobirania però que els seus membres més destacats han demostrat una estimació molt gran per la poltrona) no podia donar un bon resultat electoral. El mateix es pot dir pel que fa al nou retrobament amb els Reagrupats d'en Carretero. No estaven tan barallats, o és que realment no m'equivocava i tot era questió de desavinences en el repartiment dels seients?

Els catalans independentistes no cerquen agrupacions de gent que volen entrar en un govern per gestionar, (mitjançant uns càrrecs públics que ens costen molt cars) les misèries que el règim feixista del 1978 va concedir a Catalunya sota el nom d'autonomia. El que tota persona preocupada pel futur del seu pais cerca és polítics honestos i amb les idees clares i accions coherents.

En aquest sentit, tot i que crec que en el parlament l'opció seriosa és Solidaritat Catalana per la Independència, no puc deixar d'expressar la meva satisfacció pels bons resultats de les candidatures de les CUP a molts municipis de la Catalunya Sud. Cada cita electoral mereix la seva estratègia i les seves llistes. De la mateixa manera que al Quebec el sobiranisme es presenta a les eleccions provincials i federals sota dues estratègies i denominacions diferents (PQ i BQ), no em sembla malament que a casa nostra sapiguem aprofitar les oportunitats que tinguem a cada moment.

Francament, no em feia massa gràcia la idea de la participació de SI en la política municipal d'aquest país tan corrupte en les seves administracions locals. Especialment sense tenir la garantia de que els representants podrien tenir una direcció política i claredat d'idees  que jo en aquests moments atribueixo a en Lopez Tena i a en Strubell.

Cada candidatura de les CUP és un món i forma part d'un món municipal. Jo sempre he ignorat d'on les CUP obtenen el seu finançament, però en aquests moments crec que (si més no pel moment) ja m'està bé una candidatura independentista de caire municipal com la CUP a molts ajuntaments. Moltes vegades es planta una llavor amb una intencionalitat i la planta que creix es gira contra els interessos dels qui la van plantar. I si no que els hi preguntin als de la CIA pel que fa a en Sadam Hussein, a en Noriega i als Talibans.

Felicitats doncs per a les CUP però sobretot a tots els independentistes que creuen que cal anar en una altra direcció que la de la poltrona. Esperem que tant SI com les CUP siguin les dues cares de la mateixa moneda (vés per on, parlant d'independència de seguida sorgeixen qüestions monetàries) que ens portarà, algun dia al camí cap a la sobirania que avui ha obert BILDU.

Endavant i força!

L'engruna

Recentment alguns polítics de Catalunya (CiU, ERC i fins i tot el PP!) reclamen els 1300 milions d'un  fons de competitivitat que el govern d'Espanya s'havia compromés a pagar ja fa ja temps.

El que no es diu és que 1300 milions no són gaire comparats amb el deficit anual de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol que supera, segons les xifres del Centre Català de Negocis, els 22000 milions d'euros (16000 milions segons les FUNCAS de Madrid que no comptabilitzen assumptes tals com inversions en infraestructures compromeses i no executades, o els peatges de les autopistes,que per si sols ja superen els mil milions).

La seqüència dels fets en el teatre politic del Regne Bananer sempre és la mateixa. Els catalans (CiU, ERC) demanen una engruna. A Madrid diuen obertament que cal negar l'engruna a Catalunya, encara que ja estigui compromesa. El temps passarà i CiU i ERC seguiran reclamant l'engruna. Després d'uns mesos, potser un any el govern, després d'una intensa negociacio amb CiU concedirà l'engruna a Catalunya. Evidentment això serà presentat com un gran èxit negociador de CiU. A canvi, potser l'Estat permeti fer la mena de coses a les que ja estem acostumats a veure en aquestes negociacions, tal com allargar els períodes de concessió dels peatges o d'altres assumptes que no concerneixen a la majoria d'habitants d'aquest país.

I tots contents.

The New Euro

I disagree on the idea of the euro being not so bad "if countries followed the rules". The matter is not about following rules - as, incidentally, most economic press says - but on the whole idea of some countries (mainly Germany) selling high added values products to other countries for over two decades and financing part of these sales with tax payers funds from all countries. So there is no "support" of wealthier countries to poorer countries but support to industrial corporations from public funds, while other industry in Catalonia -for example- was sold or shut down. This is what the European Union and the idea of free trade was about. What the poorer countries had to do is to increase their productivity and all these policies have been aimed in the opposite direction so some corporations could increase their gains. People say Greece borrowed money but think about how many Audis and BMWs have been sold to Greece, just to mention a couple of examples.

Butr how can Spain, Greece, Ireland and Portugal be left out of the Euro in a politically correct way?
There is a solution that could be already in the minds of some technocrats in Berlin and Paris. A new currency- that could may be well called the New Euro- will be accessible for selected countries, those of the the higher speed.

This would allow the PIGS -and maybe some other country like Italy and Belgium- to reach by devaluation of the regular euro the growth required to create jobs and pay back the debt that internal devaluation alone will only make bigger.

Sempre es millor que en Laporta hagi sortit de l'armari ara

Jo sempre he dit que votant a SI estava votant una idea no a una persona. SI representava i representa la idea del compromís per la independència i el rebuig a la trajectòria d'Esquerra que ha estat "apalancada" sense fer res durant 7 anys i ocupant càrrecs a l'administració. Un personatge, que no una personalitat, com en Laporta va atraure vots i fer possible l'irrupció al parlament. Però des del moment en que en Laporta demostra no ser fidel a aquests principis no queda res més que dir bon vent i barca nova.

Sis detalls positius:

1. En Laporta partia d'una operació de desprestigi que li va fer mal i la seva impopularitat és mes gran que la seva popularitat, la qual cosa rebaixa molt el seu sostre de vol polític.

2. Sempre he dit que en Laporta es un pèssim orador i no te cap carisma.

3. La combinació del salt arribista d'en Laporta (que ja era sospitós d'oportunisme) amb l'encara recent desencantament de l'independentisme amb Esquerra no pot donar un bon resultat electoral. Calen polítics honestos i amb les idees clares i accions coherents.

4. L'electorat no hagués perdonat que el partit es rendís als dictats megalomaniacs d'un dirigent com no va perdonar a en Carretero.

5. Hi ha una personalitat amb molts bons dots de polític i amb cognom castellà que es bo que assumeixi el liderat ara que ja tenim la tribuna que ens proporciona el parlament.

6. Sempre es millor que en Laporta hagi sortit de l'armari ara que no d'aquí a 7 anys.

De Jordi Pujol a la independència, passant pel raonament

Aquest dimarts en Jordi Pujol ha publicat un article (“Del Tribunal Constitucional a la Independència. Passant pèl Quebec”) on diu bàsicament el següent:

• Que "podria passar" que ”d'aquí a un temps” ens haguéssim d'afrontar amb un “dilema”.
• Que el “nacionalisme català” ja “no té motius per no adherir-se” a l'independentisme.
• Que mentre “esperem” (sic) un hipotètic referèndum oficial i vinculant el nostre objectiu és reforçar-nos internament en economia, en creativitat cultural i en reforçament de la societat civil” i, a més, “sense esperar gaire ajut ni justícia”.
• Que “hi ha país” (gent amb iniciativa) que anirà “aplicant dia a dia el seu dret a decidir”.

És llastimós veure que el que ha estat el president de la Generalitat durant 23 anys, en primer lloc, li hagi costat tant d'arribar a la constatació de que no hi ha cap motiu per no ser independentista i, en segon lloc, observar que aquesta mateixa personalitat política amb vocació d'estadista tingui les idees tan poc clares respecte la política espanyola, la política internacional i el que representa l'autogovern i l'autodeterminació d'un país.

Com pot ser que ens digui que "podria passar" que ens haguéssim d'afrontar “d'aquí a un temps” a la disjuntiva (“dilema” que diu ell) que ens portaria a la independència? De quan temps parla? Necessitem trenta anys més per pensar-ho?

Que el nacionalisme català “no té motius per no adherir-se” a l'independentisme és tan evident des de fa tants anys que em sorprèn molt que algú com en Jordi Pujol li hagi costat tant a dir-ho.

Com creu en Jordi Pujol que hem “d'esperar” un referèndum vinculant per la independència? Potser creu que al Quebec varen “esperar” el referèndum vinculant? Com creu que el varen esperar?

I com creu que anirem aplicant “dia a dia” el dret a decidir?

Francament, crec que l'ex Molt Honorable no té les idees gens clares i el garbuix d'arguments que exposa al seu escrit reforça la meva opinió.

Comença dient que el Tribunal Constitucional ha actuat per pressió del PP i que no representa la opinió del PSOE ni de la majoria de l'opinió pública espanyola. Això és absolutament fals. L'opinió pública espanyola, majoritàriament, suporta les retallades de l'estatut i el PSOE està en perfecta sintonia amb el PP pel que fa als afers d'Estat.

Diu que fa uns anys “una evolució favorable de la interpretació de la constitució” i una “col·laboració política i econòmica i d'hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya” podria permetre “el reconeixement clar i consolidat de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya”. De debò ho creia així en Jordi Pujol? Com es pot interpretar una constitució que no atorga a Catalunya competències de debò en finances, model lingüístic, justícia o en educació? No ho sap que en tots aquests camps la constitució espanyola del 1978 supedita tot el que s'administri aquí a Leyes Orgánicas aprovades a Madrid?

Però ell parla en canvi d'un “gruix de competències que realment signifiquessin un autogovern molt important”. Sap les competències que té un estat federat qualsevol? Quina mena d'autogovern podia esperar d'una constitució aprovada amb el beneplàcit de les autoritats franquistes de l'època?
També parla d'un “finançament adequat per atendre bé els seus ciutadans i aplicar projectes col·lectius ambiciosos”. Com pot dir això quan ell mateix diu que Navarra i el País Basc só les úniques autonomies amb Concert Econòmic? Això és aixi perquè ho diu la Constitució Espanyola , sigui quina sigui la seva interpretació. I aquesta constitució data del 1978.

Quina bona atenció han tingut els ciutadans de Catalunya durant els darrers trenta anys, quan hem sigut testimonis de que Catalunya ha passat de ser la regió més rica d'Espanya a una de les més pobres? Quin projecte col·lectiu ambiciós va projectar en Jordi Pujol quan era President? Omplir-nos de multinacionals japoneses que ara pleguen o amenacen de plegar si no reben diners dels nostres impostos?

Després parla del Quebec, sense mostrar gaire coneixement de la política canadenca. Diu que “el Quebec no es trobaria bé en el Canadà si se l'equiparés a Alberta, Labrador, Ontario o la Columbia Britànica”. Deixant de banda el fet de que el Labrador no és una província Canadenca, en Jordi Pujol hauria de saber que el Canadà és un Estat federal, on els tres nivells de poder (federal, provincial i local) no se solapen i totes les províncies tenen competències de debò i capacitat legislativa en àmbits tals com Hisenda, Justícia, Treball i Immigració (curiosament en aquest darrer àmbit, tot i que la Constitució espanyola no en diu res, CiU i ERC van renunciar a reclamar-ne competències en el darrer estatut).

Només gràcies a una pressió immensa del Partit Quebecois (que sempre ha exigit la independència i sempre ho ha fet sense embuts) la Constitució Canadenca reconeix que el Quebec és una Nació. I, el que és més important, el finançament de les províncies dóna una balança fiscal molt favorable al Quebec (i es publica cada any).

Creu que sense una lluita immensa dels sobiranistes quebequesos seria una realitat avui dia el model bilingüistic del Canadà, que només és vigent des de l'època del primer ministre Pierre Trudeau?

Potser creu que el Quebec ha anat “esperant” un referèndum gràcies a un poble “amb iniciativa” que ha anat “aplicant dia a dia el seu dret a decidir”?

No ha sentit mai parlar de la Crisi de l'octubre del 1970 al Quebec ni de la “War Measures Act”?

En fi, si hem de seguir fent cas a en Jordi Pujol, podem esperar un parell de generacions més amb gent “amb iniciativa” mentre s'acaba de desmantellar el nostre país, tant econòmicament com culturalment.

A trigger to deconstruct the XXth Century

It is well known that the 1930s depression lead to WW2 and that Spanish Civil war was its prelude (and an experiment for the Nazis). The global war was then an opportunity for American investors who rebuilt the US economy . Reconstruction of Europe along with socialist winds blowing from beyond the Iron Curtain produced relatively prosperous societies in many countries. Now Spain might trigger a global war that might finish globalization. Only that this time it will be another kind of war.

As we know now, war industry fueled the American economy and eventually most of the other economies. With a WW3 out of the question - thanks to Oppenheimer and his fellow researchers - investors will always seek other ways to line their pockets.

In the last decades the way has been called globalization. Tariffs have been virtually supressed just as they were before the beginning of the XXth Century.

But globalization did not make Spain more competitive. Competitiviness of Spain was in 2007 the same Austria had in 1978. Although most economies are currently growing (with the aid of central banks) it does not seem that Spain will be able to create jobs in the next years nor pay back its public and private debts. Internal devaluation as it is called (reduction of public expenditure and raise of taxes like VAT) will not be enough to pay the growing debts of this country.

In last Thurdsay's auction Spain was able to sell 3 bilion euros in bonds. This week Spain will bypass the auction of bonds by selling them, at a higher interest rate, to a syndicate of banks. I wonder what will be the solution for the rest of the auctions as the government needs credit for 90 bilion euros this year alone.

On the other hand, It will be difficult to pay the public debt with an unemployment rate approaching 25% of the active population.

Even if stronger European economies approve a bailout package, Spain will not be able to pay it back because the stress in the Spanish economy will not improve competitiviness nor decrease debt in the long run. So the only solution will be a devaluation. Then we can only expect a breakup of the euro.

Some analysts say that paying off debts in euros or dollars with a devalued currency would be crushing. However, the problem is that without a devaluation Spain - and possibly the other PIGS -just cannot return the debts. It is very simple: their low productivity and lack of competitiveness will never pull their accounts out of red figures. The more they lower salaries and raise VAT the worse, since their economies shrink even more. So if euro folds at least their balances will go into positive numbers and then will be available to return at least an important part of their debts.

Breakup of the euro and the default of such an economy as Spain will undoubtedly have extremely harmful consequences for the global economy.

Emerging markets like Northern Africa or Turkey might be an alternative to replace the failing PIGS economies, but I wonder if the world will continue as if nothing had happened.

Moreover, a breakup of the Euro might not only affect the PIGS, but obliterate the idea of European common market.

In my humble opinion, a possibility is that by then global transactions will be limited by tariffs. A commercial war between the west and China might create milions of new jobs in North America and the E.U. This could be considered, as Ralston Saul said, the end of globalization.